dilluns, 31 de desembre del 2007

Gaspi es trenca

Gaspi es lesiona el menisc.

El davanter rapitenc Gaspar Castellà podria estar entre dos i tres mesos de baixa si es confirma que pateix un trencament amb desinserció en el menisc extern del genoll dret, segons ha confirmat el doctor de l'Exèrcit, Ricard Guero.

"A falta de noves proves, Gaspi pateix un trencament amb desinserció en el menisc extern del genoll dret", ha indicat Guero, que ha insistit que el davanter se sotmetrà una ressonància magnètica per determinar exactament la lesió que pateix.

Si es confirma el diagnòstic, el rapitenc podria estar fora dels terrenys de joc entre dos i tres mesos. "No està afectat el lligament", ha indicat el metge ribboner, que ha afirmat que la lesió es pot haver produït mentre ballava brake amb els seus col·legues raperos, o durant l'últim dinar de Nadal mentre servia la tradicional sopa de galets.

El Doctor Guero ha afirmat que ha d'estudiar si la lesió té alguna relació amb la soferta l'any passat en el partit contra les Escopinyes amb Suc, quan va haver de retirar-se a causa d'un pinçament en el menisc del mateix genoll.

El 28 de gener s'acabaran de fer les proves a Gaspi, i se sabrà amb més exactitut l'abast de la lesió. En declaracions al xat del blog de l'ECV Gaspi ha afirmat ambiguament que: "ara mateix no tinc cap molèstia, la qual cosa no resta que el mal hi sigui, ja sabeu com van aquestes coses..."

Si es confirma l'abast de la lesió, Gaspar es podria perdre el que queda de lliga, estant a punt per la Copa Primavera.

dijous, 27 de desembre del 2007

El cicle de Rijkaard

La geopolítica no és més que la interpretació geogràfica dels fenòmens polítics. L'anàlisi espacial s’orienta sobretot a identificar els estats, entesos aquests com a mòduls territorials, cadascun dels quals és capaç de generar un poder singular propi. Un poder que, més enllà de les fronteres, pot arribar a tenir una repercussió enorme en el funcionament del sistema món: en les idees, la societat i en l’economia. Per tant, l’estat és la màxima expressió territorial, el mirall on es reflecteixen les dinàmiques humanes.

La història ens diu que el món és un sistema d’estats on s’hi manifesten successivament xocs de poder entre diferents subjectes, és a dir, els estats igual que els homes competeixen de manera innata per imposar-se. La finalitat de tot plegat no rau tan en assegurar la confecció d’un nou ordre mundial, el que realment preval és posseir el poder per imposar les idees als demès, i la capacitat de perpetuar-se en l’espai i en el temps. Així és com s’inicia un cicle hegemònic. El concepte d’hegemonia es pot extrapolar a diversos camps de la vida: la moda, la música, les empreses... sense anar més lluny, quantes vegades hem utilitzat les paraules cicle i hegemonia en el món del futbol?

Diu l’economista rus N. D. Kondratieff, que els cicles hegemònics poden durar més o menys, però que tots es caracteritzen per contenir 4 fases fonamentals. Potser aquestes 4 fases poden ajudar a llegir millor què carai ha passat amb el cicle que Rijkaard va encetar ara fa quatre anys i escaig. Valgui un petit viatge en el temps per etiquetar amb objectivitat, la trajectòria de l’equip.
En el seu primer any, Rijkaard es menja els torrons estant el Barça a quinze punts del Madrid, però a la segona volta l’equip remunta el vol i posa en qüestió el sistema de valors dominant. És la fase anomenada ascens de l’hegemonia.
La temporada següent coincideix amb la fase de triomf de l’hegemonia. L’entitat innova la maquinària blaugrana, que s’imposa per davant del sistema de valors i guanya la primera lliga de l’era Rijkaard. L’equip canvia el bon futbol pel futbol en majúscules. En la tercera temporada, l’equip arriba a la seva màxima plenitud: la innovació és acceptada, s’estén i s’imposa com a model. L’equip es doctora a París i enceta la fase de maduresa de l’hegemonia, així de fàcil, amb un obrir i tancar d’ulls.
Uns mesos després de guanyar la final, l’equip experimenta una pèrdua d’identitat sense precedents, els jugadors cauen en una mena d’autocomplaença que els manté en un estat apàtic permanent, i dels set títols possibles, no en flairem ni un. Al mundial de clubs, el cicle de Rijkaard inicia la fase de decadència de l’hegemonia, una fase que a dia d’avui encara no hem superat.

És evident que el Barça no ha trobat els mecanismes suficients per perpetuar-se en el temps, ja sigui per la incúria de la directiva, la negligència del cos tècnic o l’actitud abjecte d’alguns dels integrants de la plantilla. En tot cas, és un fet constatable – més encara després de la bufetada del Madrid – que cal girar full i parar de lamentar-se. Com es gira full? Fàcil. Messi, Bojan i el gran Iniesta de colofó. Com parem de lamentar-nos? ...Tant de bo algun dia trobem el remei que ens curi a petits i grans d’aquest mal.

La Gènesis


Primera alineació de l'Exèrcit de la Cinta Vermella.
A dalt, d'esquerra a dreta: Hugas, Genís, Valls, Vancells, Font
A baix, d'esquerra a dreta: Alfred, Pla, Aleix i Arumí.


dimarts, 25 de desembre del 2007

Eram sam sà culi-culi-culi-culi

ERAM 3 - ECV 1

L'Exèrcit cau davant el futbol físic dels de Realitzacions Audivisuals. Rafel Llussà es lamenta de la falta de gol.

El passat 19 de desembre els dos equips es van enfrontar en un duel igualat, en la lluita per la quarta plaça de la classificació.

Un gol inicial de l'ERAM va trencar el plantejament dels ribboneros que acusaven les baixes de Genís, Ramsès, Isa, Arumí i Marc. Tot i això l'equip es va mantenir fidel al seu joc de toc. Hugas ho va provar en diverses accions, i Aleix, Gaspi i Vancells van poder fer créixer el marcador. Però la mala punteria i el porter rival esvan encarregar d'esterilitzar les ocasions de l'Exèrcit.

Un xut des del mig del camp de l'ERAM va propiciar el segon gol. Enric, avançat, només va poder veure com la pilota entrava al fons de la seva porteria. La defensa formada per Andreu, Alfred-Porreig i Shanti va estar molt encertada i tan sols en comptades ocasions, en pilotes penjades, l'ERAM va crear perill.

Gaspi va empatar abans que acabés la primera part, després d'aprofitar una errada de la defensa de l'ERAM.

La segona part va seguir el mateix patró. L'ECV ho intentava una vegada i una altra, però va ser en un contra atac quan l'ERAM va sentenciar el partit, i més quan després els de Realitzacions Audivisuals i Multimèdia es van dedicar a penjar les pilotes als arbres propers, perdent temps.

Després d'aquest partit, es va jugar el San Siro Points - Lo més Gran, que va acabar amb la derrota dels San Siro per 0 a 23.

Alineació: E. Castellà, Valls, Andreu, Alfred, Pagès, Vancells i Gaspi. Hugas va sortir de la banqueta.
Gols: Gaspi
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la sisena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
Pilotes colades: 4 (3 ERAM, 1 ECV)

dimarts, 18 de desembre del 2007

Regal de Nadal



Aquí teniu un petit regal per tots els ribboneros, especialment dedicat a en Rovira i n'Alfred.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Entrevista a Enric Castellà

"Perdonin-se la pròpia estupidesa"

Casillas? Valdés? Busquets? Lopetegi? No, cap ni un. Ell és Enric. Porter titular de l’Exèrcit de la Cinta Vermella, cantautor i fill de Malgrat. Ell és Enric; Enric Castellà, jove, alt, prim, atractiu i barbut de mena. Aquest any té la missió de desviar els projectils enemics de la porteria ribbonenca. Seguiu llegint si voleu saber-ne més d’ell.

- Enric, sabem que ets un bon jugador de camp i a més ofensiu, com es veuen els partits entre els tres pals?

De colors. L’any passat crec que vaig fer un bon paper a la davantera ribbonera, i aquest any, per la lesió d’en Rovira, espero fer-ho tan bé com pugui a la porteria. És un lloc fred, però jugo tot el partit, no em canso tant, però em pelo més els genolls i els colzes.


- Hem encaixat 22 gols en 5 partits, no obstant n’hem marcat 26. Malgrat aquest balanç neutral, l’equip sembla que té opcions de fer un bon paper. Com veus la porteria de l’exèrcit d’aquí a final de lliga?

Excepte en el partit contra el Juventus de Turisme, que crec van merèixer-se la victòria, a la resta de partits hem pecat de nerviosisme en els minuts finals, fet que s’ha traduït en gols en contra. Però la defensa treballa molt bé: en Xevi, en Shanti, n’Andreu, en Marc, procuren que ens xutin poc i ho aconsegueixen.

- L’anterior partir (San Siro) vas salvar una pilota a contrapeu en l’últim instant i vas encertar la direcció d’un xut de penal. Que n’opines que els joves ribboneros parlin de tu com del nou Rovira?

Bé, a veure... és la meva feina, i tot i així considero que ho podria fer millor, per exemple, no n’hi ha prou en encertar la direcció cap on va el penal...

Sobre el que em comentes... jo no em considero el nou Rovira, en Rovira és un gran porter i millor persona, i jo sóc un altre porter, una altra persona. Les comparacions només es poden fer en objectes sense vida.

- El porter és el primer o l’últim home de l’equip i té una visió molt àmplia dels partits; Parlan’s un xic sobre com veus el joc del teu conjunt? Què ens falta treballar?

Ens falta treballar la possessió de pilota, en l’últim partit contra el San Siro ho vam poder fer, segurament perquè va ser dels pocs partits que en tot moment hem estat per davant en el marcador. Però saber adormir el partit quan el tenim controlat, és una de les coses. I l’altra, és la solidaritat davantera. Hem de primar el gol, i quan tinguem el partit encarrilat ja hi haurà temps per fer virgueries. Són les virgueries el que pot decantar la balança cap a un costat o cap a un altre.

- Quin és l’estat actual de la Riera de Malgrat? La lluita per salvar-la arribarà a bon port?

Mira, a Malgrat el govern de local està format per PSC i PP. És un govern una mica anormal, com el poble, però sembla que per primer cop, les veus fins ara adormides s’han fet sentir. Jo espero que si que arribi a bon port, i si més no que arribi al mar.

- Diuen porahí que has escrit un himne per l’equip...

Hi ha la intenció de crear un himne per l’equip, i he estat mirant possibles tornades ensordidores de masses... però és un projecte llarg, bàsicament perquè de la música se n’encarrega en Gaspi, a partir d’uns “samples” de la cançó original del RR de Bola de Drac. Ja se sabrà quan estigui fet, però de moment no hi ha res.

- Ens cantaries un estribillo d’alguna cançó que hagis escrit recentment?

I tant, diu així...:

“Bondia, ningú ho ha demanat però fa bondia,/damunt dels caps un sol ben insolent / il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent”

- Com a bon ribbonero que ets i jove català, em prenc el luxe de pensar que de petit veies Bola de Drac. Volem saber quina escena o succés et va fer posar la Gallina de Piel?

La primera de les morts de Krilin a mans dels soldats de Satanàs Cor Petit Pare, tan petit i amb aquell filet de sang que li queia per la galta, tot vestit de 21 botons i amb un barret.

- Acabem amb unes paraules que surtin del teu cor per conquerir el de la nostra afició:

Perdonin l’estupidesa. La meva, la nostra, però també perdonin-se la pròpia estupidesa.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Comunicat d'urgència de la directiva

El proper dimecres dia 19, l'Exèrcit s'enfronta a partir de les sis de la tarda a l'ERAM, sisè classificat amb 6 punts. A petició d'alguns dels membres de l'equip, el capità Pol Vancells va contactar amb el Servei d'Esports per mirar d'aplaçar l'enfrontament a les vuit del vespre. El motiu és la indisposició de Gaspi, E. Castellà, Arumí i el propi Vancells per disputar el matx a les sis. Els quatre jugadors han estat seleccionats com a jugadors de l'any per la FIFA, i en conseqüència tenen que assistir a l'entrega del FIFA world player que aquest any s'entregarà el dimarts dia 18 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres. Està previst que l'acte s'allargui fins la matinada del dia següent.
Segons el Servei d'Esports, el partit no pot aplaçar-se a les vuit. Un altre partit està reservat per aquella franja horària. Per Vancells la seva opinió en tot l'assumpte és prou contundent: "Jo fotu el camp a les cinc i me'n vaig a jugar el partit". Vancells ja no es va molestar a trucar l'altre equip vista la resposta del Servei d'Esports. Ara la qüestió és: parlem amb l'altre equip i mirem de consensuar tots plegats un dia per disputar el matx, sabent les dificultats que això suposa? O ens deixem d'òsties i a jugar el matx el dimecres a les 6?
Ja sabeu el que jo en penso, en tot cas que cadascú hi digui la seva (afegiu un comentari) i així sortim de dubtes. Però afanyeu-vos! Demà ja és dilluns i d'aquí res estarem tots i totes fent cagar el tió.
El capità

dijous, 13 de desembre del 2007

Los 7 magníficos!

ECV 10 – San Siro Points 5

L’Exèrcit s’arma de moral i aconsegueix una còmoda golejada.

L’equip reivindica el seu estil de joc davant d’un rival que va anar a remolc durant tot el partit.

Rafel Llussà diu que “jugant així tenim molt a dir en els pròxims enfrontaments”.


El partit d’ahir a la tarda era un partit trampa. Cert era que l’equip s’enfrontava a l’últim classificat de la lliga, però els últims resultats aconseguits pel conjunt ribboner feien preveure un enfrontament més igualat del compte. Aquesta situació de desconcert s’agreujava per les múltiples baixes que patia l’Exèrcit, tot just anunciades unes hores abans del partit. El cos tècnic solsament tenia a la seva disposició set jugadors, que sense poder gaudir de recanvis havien d’empènyer la situació i trencar amb la tònica irregular que arrastrava l’equip fins aleshores.

El cert és que una hora abans del matx, el director esportiu de l’entitat, Pere Horts, va baixar als vestidors per mirar d’encoratjar els seus homes. I pel que sembla, la vehemència de les seves paraules va tenir el seu efecte sobre el terreny de joc. Des del xiulet inicial, l’equip ribboner va mostrar una actitud bel·ligerant i impetuosa, més decidida a enllestir de pressa l’enfrontament que no pas a adormir-lo tot esperant la oportunitat més idònia per atacar.

Les facilitats de la defensa rival varen beneficiar el desplegament total dels nostres, que no paraven de moure’s, de fer córrer la pilota i d’afusellar la porteria contrària a base de triangulacions ràpides i efectives. Des d’un bon començament es va veure que l’Exèrcit seria molt superior al seu rival, de manera que els nostres varen saber aprofitar la situació la mar de bé. Les coses sortien i els atacs rivals es frenaven amb una certa serenor: un guió idíl·lic per reprendre el bon rollo col·lectiu i millorar els ànims de l’equip.

Els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 4 a 1 a favor de l’Exèrcit, tot i que per les múltiples ocasions dels nostres, la diferència en el marcador encara hagués pogut esser major. La segona part va començar amb la mateixa tònica: l’equip ribboner pressionant i distanciant-se cada vegada més del seu rival. L’equip començava a flaquejar per l’esforç de la primera meitat, però tot i així, els jugadors lluitaven amb decisió i amb ganes de participar del joc. Arribat aquest punt, Vancells va marcar el que potser serà un dels millors gols de la jornada: gol olímpic des del córner esquerre, executat amb la mateixa cama esquerra. En els partit plàcids acaben sortint les coses més inversemblants. També cal destacar la maneta que Gaspi va endossar al San Siro Points. El golejador de l’Exèrcit passa per un gran moment de forma.

El posat atent de l’equip va permetre veure gols de murri, com el d'Andreu després que Gaspi treies ràpidament una falta quan la defensa rival encara recriminava a l’àrbitre la seva decisió en la jugada. O una gran triangulació amb participació d’Andreu, Pagès i Gaspi, que aquest últim va encarregar-se de transformar. Només va faltar el gol per Arumí, que va disposar de diverses ocasions a les acaballes del partit.

Malauradament fou en els instants finals del partit, que el conjunt ribboner es va relaxar, i va permetre que el rival maquillés el resultat. Uns moments de desconcert que han de servir d’avís a l’equip, si no vol patir en els transcendentals enfrontaments que es disputaran després de la parada nadalenca. El segon entrenador A. Mutgé va comparèixer en roda de premsa després del matx: “Abans de jutjar el comportament de l’equip en els últims cinc minuts, heu de tenir en compte que no disposàvem de canvis, i això es nota molt físicament. Ara cal seguir treballant per encarar amb condicions el tram més decisiu de la temporada”.

Alineació: E. Castellà, Valls, Arumí, Andreu, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Andreu (2), Vancells (3) i Gaspi (5)
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la cinquena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

dimarts, 11 de desembre del 2007

ECV - San Siro Points

Després de l'últim partit de lliga contra la Juventus de Turisme, l'equip ribboner intentarà assolir els tres punts contra l'últim classificat de la lliga.

En el seu darrer partit, els jugadors del San Siro van perdre a mans de l'equip de les Bicicletes Blaves. Ramsés i Gaspi van estar espiant el pròxim rival de l'ECV, i els seus informes semblen positius pels interessos de la Cinta (i en Peris).

L'ECV parteix com a favorit segons la casa d'apostes Miapuesta, pagant-se la victòria de l'equip ribbonero a 1'75€, mentre que la derrota es paga a 4'20€.



Encara no s'ha confirmat la convocatòria, però sembla que l'avís de baixa del porter Enric C. per miopia, podrà ser superada, ja que les lentilles que es va deixar al seu poble, seran rebudes aquesta tarda per mitja de correu urgent, segons declaracions d'aquest matí del seu representant. El representant del porter ha afegit que "l'Enric es veu en cor de jugar amb lentilles o sense, però ahir, que no en duia, intentava fumar-se una pastanaga enlloc d'un porro."

Altres altes pel partit de demà dimecres a les 7 de la tarda poden ser les d'Hugas i Genís, absents en l'últim enfrontament per les seves convocatòries internacionals.

divendres, 7 de desembre del 2007

Entrevista a Xevi Arumí

"Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot"

Avui tenim el plaer de fer quatre preguntes disteses a l'astre incandescent de l'ECV, el que ajuda a iluminar les estrelles de l'equip, el que fa la feina bruta, el que no marca gols, sinó que frena les arribades rivals. Xavier Arumí, riuprimerenc, retorna a l'entitat ribbonera després de mig any de cessió a Lille.

- Primer de tot, com van anar les coses a Lille?

Va ser una experiència molt profitosa tant a nivell personal com a nivell esportiu. Va valer la pena poder-hi anar i gaudir de tots els bons moments que vaig viure-hi. Si algun ribbonero té la possibilitat de fer quelcom semblant que ho aprofiti i ho faci. Encara rebo postals, cartes i e-mails de l'afició agraïnt el meu pas pel Lille i això em fa estar molt content.

- Creu justa la primera victòria de l'equip aquesta temporada? La dels despatxos?

Jo crec que si que ens vam merèixer la primera victòria de la temporada. En el futbol els partits es guanyen al camp i nosaltres hi érem, mentre que el rival no. Per tant, és lògic que guanyessim. La propera vegada que avisin que no poden venir i ja buscarem la millor solució per les dues bandes. I si cal ajornar el partit, s'ajorna. Però això no pot ser. Que n'aprenguin!

- Durant el partidet d'entrenament se'l va veure molt motivat, fins i tot va marcar un gol. Era fruit de l'ambient distès, o creu que ho podrà repetir en partits oficials?

Realment estava motivat, però l'ambient distès d'estar entre amics va ajudar que jugués més bé i fins i tot pugués marcar el meu primer gol amb l'Exèrcit de la Cinta Vermella des de la seva fundació. De fet, ara recordo, ja havia fet dos gols més però en aquest cas van ser a la porteria d'en Rovira, el nostre porter fins la temporada passada. Intentaré mantenir el bon nivell mostrat en el darrer partit i si puc fer algun gol més, millor que millor, però la meva feina rau en l'intent d'evitar que els rivals ens facin gols.

- Quin moment destacaria de la seva trajectòria amb l'ECV?

De bons moments n'hi hagut molts i a destacar-ne un és una mica difícil. Per mi el què és més important i el que cal destacar és el bon ambient que hi ha entre tots els components de l'equip cada setmana.


- 17 gols en quatre partits, com valora l'equip en defensa?

En general, crec que l'equip en defensa està fent un bon treball encara que s'ha de millorar en temes puntuals. Per exemple, hem d'intentar mantenir la concentració els 50 minuts per evitar que en 2 minuts ens ploguin uns quants gols. Tenim la sort que d'ara fins a final de temporada tenim molts partits i molts minuts per intentar que les coses ens surtin més bé que ara.

- Què en pensa sobre la possible vegueria de l'Alt Ter? Quin paper creu que hi juga la comarca del Ripollès?

Crec que és una pregunta molt complexa per contestar-la aquí amb quatre línies. Però resumint crec que el govern català hauria d'escoltar les demandes de les diferents entitats que reclament una divisió territorial diferent a la que es vol imposar ara. Crec que la vegueria de l'Alt Ter hauria de crear-se i personalment també penso que potser se n'hauria de crear alguna altra més. El Ripollès penso que és qui hauria de tenir l'última decisió en aquest tema i per tant el dret a decidir què és i cap on volen anar: si cap a Vic, a Girona o bé esdevenir una república independent o un protectorat del Principat d'Andorra.

- L'any passat arrossegava unes molèsties al 'tormillo', està recuperat?

Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot però sortosament el grau de dolor ha disminuït força respecte els altres anys. Que segueixi així!

- Per acabar, es veu amb cor de destacar algun moment de Bola de Drac?

Són molts anys de dibuixos animats els d'aquesta excel·lent sèrie japonesa i escollir-ne un instant en concret no és gens fàcil. Jo em quedaria amb els emocionants tornejos on hi participaven en Goku, els seus amics i enemics, i els episodis al planeta Nàmek.

- Moltes gràcies, pel seu temps, sé que es una setmana apretada, pels compromisos acadèmics, laborals i de l'equip. Ara si vol, pot dirigir algunes paraules a les Brigades Ribboneres.

A les Brigades Ribboneres els voldria agrair el seu suport etern envers el nostre equip. Sense la gent que ens vé animar cada setmana se'ns faria molt complicat afrontar els difícils reptes contra els que lluitem cada setmana. Les Brigades Ribboneres són un exemple i l'enveja dels rivals, corejant càntics i lemes i donant color a les grades de l'Estadi.

Evasión o Victória

ECV 4 – JUVENTUS DE T. 6

La Juventus s’imposa des de l’inici del partit a base de fe i de coratge.

L’Exèrcit tan sols ha estat capaç de guanyar quatre dels dotze punts disputats.

Tot i la irregularitat de l’equip, els jugadors es mostren confiats i segurs de poder aixecar el cap.

Per trobar l’últim enfrontament entre ambdós equips calia remontar fins a la lligueta d’accés als quarts de final de la Copa Primavera de la temporada passada. En aquella ocasió, un Exèrcit en estat de gràcia va ser clarament superior al seu rival. Va guanyar-lo amb certa facilitat, certificant a més, l’accés a quarts amb la primera plaça del grup assegurada.

Ahir a la tarda el guió va ser ben diferent. El Juventus, un equip renovat que poc s’assembla amb el de temporades anteriors va plantar cara des del primer minut. Els nostres varen sortir tous i descentrats. De seguida es va veure com el Juventus de Turisme es feia amb el control del joc, mentre que l’Exèrcit patia de valent per salvaguardar la portaria d’E. Castellà de les continues envestides rivals. Els contraris travessaven el mig camp d’una manera exultant, sobretot perquè jugaven molt cohesionats i feien córrer la pilota d’un costat a l’altre, utilitzant les bandes com a vies d’escapament. Aquesta va ser la tònica durant els deu primers minuts de joc, precisament el mateix temp que necessità l’Exèrcit per xutar per primer cop entre els tres pals, a través d’una acció individual de Vancells que acabà amb un xut llunyà blocat pel porter rival.
Poc a poc l’Exèrcit va anar despertant, de manera que a les acaballes de la primera part el joc s’havia igualat, la possessió de l’esfèric era pels nostres que gaudien cada cop de més ocasions. Però aquestes ocasions no s’acabaven de concretar. Si bé era veritat que l’equip jugava més tranquil, costava que els davanters es desempalleguessin de la defensa rival que no deixava que cap dels nostres rematés en condicions.
Al final de la primera part, el resultat era de 3 a 1 favorable al Juventus de Turisme.

A l’inici de la segona part, de seguida es a veure un Exèrcit millorat, impulsat a arreglar les coses i a igualar el partit. Els nostres varen sortir posats en la seva feina i mirant de no perdre la posició en cap moment. La qüestió era mantenir-se ferm i no donar tantes facilitats al rival, que ja mostrava símptomes d’esgotament degut a l’esforç realitzat en els primers vint i cinc minuts.
La veritat però, és que el Juventus s’ha reforçat molt bé, i ahir va saber fer la feina quan tocaba: distanciar-se en el marcador a la primera part, i, tancar-se i fulminar el rival a base de contraatacs a la segona meitat.
Durant l’últim quart d’hora, l’Exèrcit va augmentar la intensitat del seu joc, tot disposant d’algunes oportunitats per retallar distàncies, però va faltar encert i una mica de sort. Amb 3 a 5 al marcador, Ramsés va estaballar una pilota al travasser, i més endavant, un xut creuat de Gaspi va passejar-se per davant de la porteria contrària. Aquestes i d’altres ocasions perdudes haguéssin pogut canviar el signe del partit.
Al final, triomf del Juventus, en un partit estrany i incòmode pels nostres.

És veritat que en el partit d’ahir hi va haver algunes baixes, que l’equip va començar descentrat i que durant la primera part va costar que els jugadors posessin la cama. També és veritat que – tot i els aspectes que s’han d’intentar millorar – l’equip ha tingut possibilitats d’emportar-se els tres punts en els tres partit disputats: en el primer enfrontament qualsevol dels dos equips hagués pogut guanyar, en el segon la manca de concentració va costar els tres punts, i en aquest tercer ha faltat agressivitat.
Els jugadors han de mirar de no retenir tan la pilota i fer-la córrer a més velocitat. Més pragmatisme i menys autocomplaènça. Aquest va ser el principi que va portar l’Exèrcit a les semifinals de la Copa Primavera.

Què toca ara? Evasió o victòria.

Alineació: E. Castellà, Simó, Juanjo, Vancells, Andreu, Pagés, Gaspi i Ramsés.
Gols: Gaspi, Andreu, Pagès i Ramsés
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la quarta jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

dimarts, 4 de desembre del 2007

LLIGA 07/08

CLASSIFICACIÓ



RESULTATS

  1. Recreativo de Goldback 6 - ECV 6
  2. Monegrinos 5 - ECV 3
  3. Vodka Júniors 0 - ECV 3 (victòria per absència del rival)
  4. Juventus de Turisme 6 - ECV 4
  5. San Siro Points 5 - ECV 10
  6. ERAM 3 - ECV 1
  7. Esparrecaconills 4 - ECV 2
  8. 7-ciències 3 - ECV 8
  9. Barbruts 3 - ECV 5
  10. Vodka Lima 8 - ECV 6
  11. Bicicletes Blaves 6 - ECV 4
  12. Lo + Gran 3 - ECV 0

GOLEJADORS


  1. Gaspi - 16 (2 Recreativo de Gold Black, 1 Monegrinos, 1 Juventus de Turisme, 5 San Siro Points, 1 ERAM, 1 Esparrecaconills, 2 7-Ciències, 3 Bicicletes Blaves)
  2. Aleix - 8 (2 Recreativo de Gold Black, 1 Juventus de Turisme, 1 Esparrecaconills, 1 Barbruts, 2 Vodka Lima, 1 Bicicletes Blaves)
  3. Andreu - 7 (1 Juventus de Turisme, 2 San Siro Points, 3 7-Ciències, 1 Vodka Lima)
  4. Hugas - 6 (1 Monegrinos, 1 7-Ciències, 1 Barbruts, 3 Vodka Lima)
  5. Pol - 4 (1 Recreativo de Gold Black, 3 San Siro Points)
  6. Ramsés - 4 (1 Monegrinos, 1 Juventus de Turisme, 2 Barbruts)
  7. Genís - 1 (1 7-Ciències)
  8. Marc - 1 (1 7-Ciències)
  9. Isa - 1 (1 Barbruts)

dijous, 29 de novembre del 2007

Ganaron sin las botas puestas


ECV 3 – WODKA JÚNIORS 0

El Wodka Júniors no es presenta a l’estadi, i l’Exèrcit es posa els tres punts a la butxaca.

Vancells destaca que l’equip ha recuperat la mentalitat guanyadora.


Tres quarts de sis de la tarda. Els membres de l’Exèrcit comencen a arribar a l’estadi amb il·lusió i ganes de guanyar un partit que, a priori, sembla assequible per a la disciplina ribborenca. El precedent de la campanya anterior suscita un match tranquil i plàcid, idoni per veure en acció jugadors que encara no s’han enfundat la samarreta. Aquest és el cas d’Andreu i Alfred que reapareixen després de mesos d’absència.

Els jugadors es canvien, es pugen les mitges i es corden les botes. Alguns escalfen i d’altres remenen la pilota prop de la porteria. En aquesta aparent normalitat alguna cosa falla, massa silenci als minuts previs al partit. Llavors alguns dels integrants de la plantilla es giren i observen la porteria rival: passen deu minuts de les sis i el Wodka Júniors encara no s’ha presentat. Ara la imaginació fa la resta. Que potser no s’hi han vist en cor? Han decidit no apagar la play tot pensant que estarien millor al costat del radiador? O potser han vacil·lat i han oblidat per complet l’enfrontament?
En tot cas ja no hi poden posar remei, és un quart i cinc de set i els nostres tenen ganes d’enllestir l’assumpte: victòria i tres punts a la butxaca. El Servei d’Esports de la UdG ratifica la decisió ribborenca, de manera que oficialitza el tràmit i fa signar l’acte al capità de l’equip.

A partir d’aquí una crònica sense més història. L’exèrcit ha disposat del terreny de joc per efectuar un partidet disputat per tots els integrants. Durant els quaranta cinc minuts que ha durat el partit, tots dos equips han jugat a un nivell considerable, tocant i tocant, creant joc d’atac i driblant a tutti quanti. Sobretot marcant gols, alguns de bellíssims com el d’Alfred gairebé des del mig del camp, o d’altres de Gaspi, Genís o Pagès després de corredisses ben trenades, les anomenades jugades de pissarra. Però si realment hi ha una cosa a destacar, aquesta és el bon humor i l’alegria que ha impregnat el partidet. Avui hem pogut veure un grup de jugadors que ja es coneixen, que volen passar-ho bé i que per sobre de tot gaudeixen. Això és importantíssim per a mantenir la unitat.

En aquest sentit, el capità Vancells ha expressat la voluntat de tot el vestuari: “El partidet ens ha anat d’allò més bé per alliberar tensions. Ens hem posat les piles sabent que no hem de pensar més en les dues primeres jornades. Hem de sortir a guanyar des de l’inici del partit”. El segon entrenador de l’Exèrcit, A. Mutgé també ha volgut recompensar el treball dels seus homes: “Com ja vaig dir la setmana passada, l’equip està posat en la seva feina, i això vol dir que ho viuen, que tenen agressivitat i que estan enxufats”.

Per altra banda el president de l’entitat, Rafel Lluçà ha visitat les instal·lacions esportives del Servei d’Esports, aprofitant el partit amistós que disputaven els integrants ribborencs: "Quan avui els he vist jugar amb aquell entusiasme he tingut unes esgarrifances a l’estómac... no ho sé, hem sembla que he patit la mateixa sensació que experimento uns moments abans de posar-me al llit i fer-li l’amor a la meva senyora”.

Paral·lelament cal esmentar que Isabel Riera, fitxada a cop de telonari al Girona femení, s’ha recuperat satisfactòriament de les seves molèsties al turmell esquerra. Tot i això, Riera causarà baixa com a mínim fins després de la parada nadalenca. La causa es deu a la intervenció a que es sotmetrà la jugadora per tal de fixar el forat produït al timpà de l’orella dreta. S’espera que a principis del mes de gener, Riera ja pugui tornar a entrenar amb els seus companys. Des de l’equip de redacció de l’Exèrcit volem saludar i animar a Riera, tot desitjant-li que es recuperi el més aviat possible.

Alineació (1): E. Castellà, Genís, Simó, Vancells, Gaspi, Ramsés i Alfred.
Alineació (2): A. Mutgé, Hugas, Pagès, Valls, Arumí i Andreu.
Gols: si algú pot confirmar-ho, si us plau poseu-vos en contacte amb www.exercit.blogspot.com
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la tercera jornada del Campionat universitari, no disputat al Servei d’Esports de la UdG, ni en cap altre lloc que jo sàpiga.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Vodka Júniors - ECV

Avui, a les 6 de la tarda, al camp del Servei d'Esports, tindrà lloc l'enfrontament entre l'Exèrcit de la Cinta Vermella i els Vodka Júniors.

L'últim cop que es van enfrontar els 2 equips va ser la temporada anterior, un 24 d'abril a la Copa Primavera 06-07. En aquell partit, L'ECV es va imposar per un contundent 11 a 3, i va acabar primer de grup classificant-se pels quarts de final. L'equip ribbonero va caure a semis contra "Lo+mític".

Tots els jugadors disponibles han estat convocats per aquest partit, que ha de servir a l'Exèrcit per fer-se amb la primera victòria del campionat.

divendres, 23 de novembre del 2007

El gol de Nayim

Final de la Recopa d'Europa de l'any 1995.
El Saragossa i l'Arsenal s'enfronten al Parc dels Prínceps de París. Els primers noranta minuts acaben amb empat a u, la pròrroga sent l'olor dels penals, però en el darrer sospir...



Els maños acabarien portant la copa a Saragossa.

Entrevista a Gaspi

"quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot"

Gaspar Castellà, rapitenc de naixament, fa tres anys que pertany a la disciplina de l'Exercit de la Cinta Vermella. Un dels pilars de l'equip, cridat a marcar la diferència amb els seus gols, es prepara mentalment per la tercera jornada de la lliga. 3 gols en 2 partits el situen com a pitxitxi de l'equip.

- Està satisfet amb el seu rendiment golejador? Sí, que t'hi cagues i espero continuar així pel bé de l'equip.

- I amb el rendiment general de l'equip? Estic molt content i sé que tots aportem el màxim que podem i ho estem demostrant, malgrat que la victòria encara no hagi aparegut. És una guarra igualment. Sobretot som un equip de colegues i amics que ens coneixem i això s'agraeix perquè cada partit és una trobada agradable, on si et tires un pet o et rasques la pisha ningú et mira malament.


- Què creu que pot aportar a l'equip que no hagi aportat fins ara?
Crec que encara no estic al 100% de condicions físiques per desenvolupar el meu joc. En millors condicions puc finalitzar millor jugades individuals i participar més en defensa.

- Què en pensa sobre el fet que Cristòfol Colom ignorés que havia descobert un continent, i que morís pensant que havia arribat a l'Índia? Cristi, o com jo li deia és un pringat que ja de ben petit, s'aixecava per fer pipí al lavabo i en comptes de fer-ho a la tassa ho feia a la banyera, que aleshores era molt petita. Sempre ha confós les coses.

- Mulli's i digui quin equip creu que s'endurà el campionat. L'Exèrcit de la Cinta Vermella, perquè encara que no quedi líder, anirà a l'armari dels trofeus i se l'emportarà.

- S'afeitaria als lavabos de la universitat?
Sí, de fet ja ho he fet i de veritat que és un espai molt agradable en el qual conversar amb els amics i afaitar-se davant d'un mirall de 2 metres. És un luxe i m'agrada fer el notas.

- Digui'm una escena de Bola de Drac que en el seu moment el marqués. Tots sabem que com Bola de Drac no hi ha cap etapa. No obstant, he de confessar que a Bola de Drac Z, quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot, vaig flipar de mil maneres, era millor que la nit de reis.

- Moltes gràcies i sort. Ara si vol pot enviar un missatge als fans de l'ECV. Bé fills de puta, mireu que us donguin pel cul i espero que ben aviat, quan guanyem, estigueu allà per viure-ho, però que me la suda en serio. Si no hi sou, nosaltres ho celebrarem igualment. I pel públic de l'ECV que sempre ens recolza, moltes gràcies i fins la pròxima!

dijous, 22 de novembre del 2007

Riera, baixa pel proper partit de L'ECV


Isabel Riera, el fitxatxe mediàtic d'aquesta temporada de l'ECV, serà baixa pel proper partit contra els Vodka Júniors, a causa d'un esguinç de primer grau al turmell esquerre, que es va produir en una jugada de l'últim partit contra els Monegrinos, havent de ser substituida.

Així doncs, se sumen més problemes a l'ECV de cara a enfrontar el proper partit. La baixa de Riera per lesió se suma a la de Joan Rovira, recuperant-se a Barcelona de la seva lesió al genoll. Podrien entrar a la convocatòria pel proper partit Andreu i Alfred, que encara no han debutat amb l'equip.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Por qué no té centras?

ECV 3 – MONEGRINOS 5

L’Exèrcit torna a repetir els errors comesos a la jornada anterior i cau clarament derrotat.

L’equip, que guanyava 2 a 3 a falta de cinc minuts del final, no és capaç de contenir els atacs constants del rival i acaba claudicant davant de l’exhibició física dels homes del Monegrinos.


Les bones sensacions i el treball realitzat per l’equip a inicis de la temporada, sembla que avui naveguen en un mar de dubtes i d’interrogants difícils de respondre, sobretot vist el comportament dels homes de l’Exèrcit durant els trams finals dels dos primers partits de lliga.
A diferència de la primera jornada, l’equip va presentar una tàctica més ofensiva, deixant el mig del camp sota la direcció d’un sol pivot i reforçant el davant amb dos jugadors que pressionessin quan més falta fes. Aquesta aposta arriscada però valenta havia de permetre la incorporació dels laterals per les bandes, i suposadament, havia de beneficiar el joc d’atac compacte, de toc ràpid i fàcil.

A la pràctica res d’això es va veure sobre el terreny de joc, ahir al vespre. L’enfrontament va començar des del primer minut essent molt físic i travat, amb contades ocasions de gol durant la major part de partit. Durant el primer temps va costar veure jugades ben trenades, la consistència física de la defensa – que tant bons resultats havia donat en altres partits – s’ofegava davant de la pressió rival. Solsament a partir de jugades individuals, l’Exèrcit va ser capaç d’obrir la llauna i posar-se per davant en el marcador. A falta de deu minuts per la fi del primer temps, un greu error defensiu en el moment de treure la pilota va permetre que el Monegrinos marqués el seu primer gol. Llavors el resultat ja era de 1 a 3 a favor dels nostres. Quan més semblava que l’equip podia distanciar-se en el marcador, el Monegrinos va retallar diferències per mitjà d’un contracop que va deixar en evidència a tota la defensa. Tot i la controvèrsia en el joc, els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 2 a 3 a favor dels blaugranes. El descans permetia reflexionar i reorganitzar l’equip, però la veritat és que cap dels jugadors de l’Exèrcit va creure mai en la victòria.

La segona part va ser un monòleg del rival. Tanmateix, l’Exèrcit resistia a força de voluntat les enèrgiques envestides dels contraris que recuperaven la pilota amb una facilitat exultant. L’equip va sortir molt tou, sense cap referent que es posés l’equip a les espatlles. Els nostres varen caure en el joc especulatiu i gens creatiu, l’equip jugava la pilota a batzegades empès més a adormir el partit que no pas a sentenciar-lo. El fet negatiu més destacat del segon temps va ser la clara inexistència del mig del camp, i sense mig, a l’Exèrcit li costa molt de sortir amb solvència des del darrere.
L’equip va intentar trencar la dinàmica amb el retorn al camp d’Hugas i Gaspi, però en certa manera ja era massa tard. Hugas va mirar de refer l’equip des de la posició de central, quant potser el més lògic hauria estat posar-lo al mig i així, provar de recuperar la possessió de l’esfèric. Per la seva banda, Gaspi provava donar vida a l’equip a partir de xuts llargs. L’equip estava fos, el mig naufragava i la defensa venuda, feia aigües per tot arreu.

En aquest context de desconcert, el Monegrinos va ser capaç d’empatar el partit a 3 gols. Dos minuts després, el rival afusellava de nou la porteria d’E. Castellà. Un autèntic gerro d’aigua freda que trencava el partit, i servia la victòria amb safata al Monegrinos a falta d’un sol minut pel final. Els blaugranes perplexos, encara patirien la darrera bufetada després d’encaixar amb resignació el cinquè gol del rival. Un partit sense més història.

Molt haurà d’espavilar l’Exèrcit si vol fer bon paper a la competició universitària. És veritat que l’equip genera futbol i ocasions, de fet amb una mica més de seny i concentració hauria pogut guanyar les dues primeres jornades amb certa facilitat. La preocupació rau justament en aquesta manca d’intensitat i agressivitat que experimenten els blaugranes a mig partit. Ahir al vespre i després del match ja ho apuntava el president Rafel Llussà: “Estem tranquils perquè en ambdós partits hem tingut suficients oportunitats per emportar-nos els tres punts. Crec en el cos tècnic i estic segur que això s’aixecarà. Ara bé, hem de procurar no cometre més errades, fer pinya i demanar més intensitat als jugadors”. El president va negar-se a parlar de crisi i va destacar el partit de Castellà sota els pals: “ Avui ha demostrat amb escreix perquè se’l va fitxar”.

Alineació: E. Castellà, Genís, Simó, Vancells, Pagès, Gaspi, Hugas, Valls, Arumí, Isa i Ramsés.
Gols: Gaspi, Hugas i Ramsés.
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la segona jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG davant de sis espectadors.

La UdG es fa ressò de la derrota de l'equip



Copa Primavera 08

RESULTATS

  1. ECV 3 - 0 4Matats
  2. ECV 2 - 7 Politècnica FC
  3. ECV 3 - 0 Drink Team
  4. ECV 4 - 4 El Jardín

GOLEJADORS

2 - Andreu (El Jardín)
2 - Gaspi (Politècnica FC)
1 - Aleix (El Jardín)
1 - Hugas (El Jardín)

CLASSIFICACIÓ GRUP


Guanyador Copa Primavera 08
Atletic Empordà guanya contra els Doble Malta
en la tanda de penaltis la Copa Primavera de la UdG

dimecres, 14 de novembre del 2007

Calendari 2007-2008

1ª Jornada
dilluns 12/11 18 h Esparrecaconills - ERAM
dilluns 12/11 19 h Recreativo Gold Black - L’Exèrcit de la cinta vermella
dilluns 12/11 20 h 7-Ciències - San Siro Points
dimecres 14/11 17 h Monegrinos - Bicicletes Blaves
dimecres 14/11 18 h Barbruts - Juventus de Turisme
dimecres 14/11 19 h Vodka Júniors - Vodka Lima
Descansa: Lo més Gran

2ª Jornada
dilluns 19/11 18 h Recreativo Gold Black - Lo més Gran
dilluns 19/11 19 h 7-Ciències - ERAM
dilluns 19/11 20 h Monegrinos - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 21/11 17 h Vodka Lima - Juventus de Turisme
dimecres 21/11 18 h Vodka Júniors - Bicicletes Blaves
dimecres 21/11 19 h Barbruts - San Siro Points
Descansa: Esparrecaconills

3ª Jornada
dilluns 26/11 18 h 7-Ciències - Esparrecaconills
dilluns 26/11 19 h Monegrinos - Lo més Gran
dilluns 26/11 20 h Barbruts - ERAM
dimecres 28/11 17 h Juventus de Turisme - Bicicletes Blaves
dimecres 28/11 18 h Vodka Júniors - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 28/11 19 h Vodka Lima - San Siro Points
Descansa: Recreativo Gold Black

4ª jornada
dilluns 3/12 18 h Monegrinos - Recreativo Gold Black
dilluns 3/12 19 h Barbruts - Esparrecaconills
dilluns 3/12 20 h Vodka Júniors - Lo més Gran
dimecres 5/12 17 h Vodka Lima - ERAM
dimecres 5/12 18 h Juventus de Turisme - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 5/12 19 h Bicicletes Blaves - San Siro Points
Descansa: 7-Ciències

5ª Jornada
dilluns 10/12 18 h Barbruts - 7-Ciències
dilluns 10/12 19 h Vodka Júniors - Recreativo Gold Black
dilluns 10/12 20 h Vodka Lima - Esparrecaconills
dimecres 12/12 17 h Juventus de Turisme - Lo més Gran
dimecres 12/12 18 h Bicicletes Blaves - ERAM
dimecres 12/12 19 h San Siro Points - L’Exèrcit de la cinta vermella
Descansa: Monegrinos

6ª Jornada
dilluns 17/12 18 h Vodka Júniors - Monegrinos
dilluns 17/12 19 h Vodka Lima - 7-Ciències
dilluns 17/12 20 h Juventus de Turisme - Recreativo Gold Black
dimecres 19/12 17 h Bicicletes Blaves - Esparrecaconills
dimecres 19/12 18 h ERAM - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 19/12 19 h San Siro Points Lo més Gran
Descansa: Barbruts

7ª Jornada
dilluns 11/2 18 h Vodka Lima - Barbruts
dilluns 11/2 19 h Juventus de Turisme - Monegrinos
dilluns 11/2 20 h San Siro Points - Recreativo Gold Black
dimecres 13/2 17 h Bicicletes Blaves - 7-Ciències
dimecres 13/2 18 h Esparrecaconills - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 13/2 19 h ERAM - Lo més Gran
Descansa: Vodka Júniors

8ª jornada
dilluns 18/2 18 h Juventus de Turisme - Vodka Júniors
dilluns 18/2 19 h Bicicletes Blaves - Barbruts
dilluns 18/2 20 h San Siro Points - Monegrinos
dimecres 20/2 17 h 7-Ciències - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 20/2 18 h ERAM - Recreativo Gold Black
dimecres 20/2 19 h Lo més Gran - Esparrecaconills
Descansa: Vodka Lima

9ª Jornada
dilluns 25/2 18 h Bicicletes Blaves - Vodka Lima
dilluns 25/2 19 h San Siro Points - Vodka Júniors
dilluns 25/2 20 h Barbruts - L’Exèrcit de la cinta vermella
dimecres 27/2 17 h ERAM - Monegrinos
dimecres 27/2 18 h Lo més Gran - 7-Ciències
dimecres 27/2 19 h Esparrecaconills - Recreativo Gold Black
Descansa: Juventus de Turisme

10ª Jornada
dilluns 3/3 18 h Vodka Lima - L’Exèrcit de la cinta vermella
dilluns 3/3 19 h San Siro Points - Juventus de Turisme
dilluns 3/3 20 h ERAM - Vodka Júniors
dimecres 5/3 17 h Lo més Gran - Barbruts
dimecres 5/3 18 h Esparrecaconills - Monegrinos
dimecres 5/3 19 h Recreativo Gold Black - 7-Ciències
Descansa: Bicicletes Blaves

11ª Jornada
dilluns 10/3 18 h Bicicletes Blaves - L’Exèrcit de la cinta vermella
dilluns 10/3 19 h ERAM - Juventus de Turisme
dilluns 10/3 20 h Lo més Gran - Vodka Lima
dimecres 12/3 17 h Esparrecaconills - Vodka Júniors
dimecres 12/3 18 h Recreativo Gold Black - Barbruts
dimecres 12/3 19 h 7-Ciències - Monegrinos
Descansa: San Siro Points

12ª jornada
dimecres 26/3 17 h Lo més Gran - Bicicletes Blaves
dimecres 26/3 18 h Esparrecaconills - Juventus de Turisme
dimecres 26/3 19 h ERAM - San Siro Points
dilluns 7/4 18 h Recreativo Gold Black - Vodka Lima
dilluns 7/4 19 h 7-Ciències - Vodka Júniors
dilluns 7/4 20 h Monegrinos - Barbruts
Descansa: L’Exèrcit de la cinta vermella

13ª jornada
dilluns 31/3 18 h Lo més Gran - L’Exèrcit de la cinta vermella
dilluns 31/3 19 h Esparrecaconills - San Siro Points
dilluns 31/3 20 h Recreativo Gold Black - Bicicletes Blaves
dimecres 2/4 17 h 7-Ciències - Juventus de Turisme
dimecres 2/4 18 h Monegrinos - Vodka Lima
dimecres 2/4 19 h Barbruts - Vodka Júniors
Descansa: ERAM

Equips participants al Campionat

Amb una mica de retard, de fet, després que es diputés el primer partit de lliga de la temporada, el Servei d'Esports ens envia el calendari de partits de l'exèrcit de la Cinta Vermella.

Primer de tot anomenar els equips que juguen a la mateixa lliga:

Esparrecaconills
ERAM
Recreativo Gold Black
7-Ciències
San Siro Points
Monegrinos
Bicicletes Blaves
Barbruts
Juventus de Turisme
Vodka Júniors
Vodka Lima
Lo més Gran


El partit més esperat de l'any es deixarà per l'última jornada, quan ens enfrontarem amb "Lo més gran".

Vist el calendari se sembren dubtes sobre l'arbitrarietat del sorteig, ja que en totes les jornades l'ECV figura com a visitant.

Per altra banda, per 3r any consecutiu, Lo més Gran i l'ECV coincideixen al mateix grup. Esperem poder fer sonar la campanada.

“Lo justo sabe mal”

ECV 6 – RECRE 6

L’Exèrcit de la cinta vermella empata un partit que té al seu abast durant la major part del match.

Els nervis i la falta de concentració dels blaugranes en els últims minuts, claus per entendre la reacció final del Recreativo de Goldback.

Ahir a les set de la tarda, l’Exèrcit va iniciar el seu periple futbolístic en la competició que organitza el servei d’esports de la UdG. L’equip es presentava a l’estadi amb la major part d’efectius, tret dels lesionats Andreu i Rovira, i dels jugadors Alfred i Marc Simó que tenien permís del club per descansar aquesta jornada.
El guió era propici per veure un bon partit de futbol, i realment va esser així. L’Exèrcit va presentar la tàctica habitual, amb tres defenses a darrere, dos mitjos i un punta més avançat amb llibertat de desplaçament. El xiulet inicial anunciava un partit igualat, marcat per la duresa en el joc i per les múltiples ocasions de gol de dos equips que lluitaven a fons per emportar-se la victòria. Tot i això el Recreativo de Goldback va portar la iniciativa del joc durant els primers minuts de l’enfrontament, arribant amb facilitat a la portaria rival però sense mostrar un perill excessiu en les seves aproximacions. Poc a poc l’Exèrcit es va fer amb el control del joc, sobretot per la solvència del mig del camp, capaç de gestionar bé la pilota i d’oxigenar la zona en els moments de més pressió del rival. A la fi de la primera part el resultat era d’empat a dos, un resultat que justificava els mèrits que havien fet tots dos equips. A l’inici de la segona part, va semblar que l’Exèrcit es feia amb el control del partit: la pilota circulava de pressa i creuava fàcilment el mig del camp, a més la pressió dels homes al davant complicava la sortida del Recreativo que tenia seriosos problemes per aproximar-se a la porteria de Castellà. La pressió i l’organització defensiva van permetre a l’Exèrcit d’avançar-se en el marcador amb dos gols d’avantatge respecte del rival. Només dues clares ocasions de gol fallades per Pagès, no varen permetre a l’Exèrcit d’agafar un avantatge encara més gran.
Aquesta tònica de certa superioritat va permetre als blaugranes arribar a l’últim quart d’hora amb la tranquil·litat d’anar per davant en el marcador, una tranquil·litat que va desmontar-se quan el Recreativo va retallar la distància a un sol gol. Aleshores l’Exèrcit va començar a perdre pilotes al mig del camp, a més de cometre faltes que van accelerar els nervis; llavors la situació de desconcert va acabar premiant el joc individual i delirós per sobre del col·lectiu i fàcil. Les successives pilotes penjades del porter del Recreativo varen tenir el seu fruit a menys d’un minut pel xiulet final del partit.
Empat a sis d’un partit equilibrat i vistós, però de clar color blaugrana pel joc i les ocasions exhibides.
La moral és bona i el compromís és sincer. L’equip, es defineix com un col·lectiu de jugadors que tenen ganes de jugar la pilota i de passar-ho bé. Un cop assumida aquesta premissa només queda esperar que els resultats arribin, i segur, segur que no trigaran a arribar.
Alineació: E. Castellà, Arumí, Hugas, Genís, Vancells, Pagès, Gaspi, Isa i Valls.
Gols: Gaspi (2), Pagès (2), Hugas i Vancells.
Amonestacions: Targeta groga pel jugador suplent del Recreativo de Goldback per increpar l’àrbitre.
Incidències: Dos seguidores incondicionals que no varen parar d’animar i primera fotografia d’equip amb presència de G. Pla, ex jugador i fan número ú.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Resultats de l'Exèrcit en Competició de la UdG

Resultats fins a dia d'avui
  1. Recreativo de Goldback 6 - ECV 6
  2. Monegrinos 5 - ECV 3
  3. Vodka Júniors 0 - ECV 3 (victòria per absència del rival)
  4. Juventus de Turisme 6 - ECV 4
  5. San Siro Points 5 - ECV 10
  6. ERAM 3 - ECV 1
  7. Esparrecaconills 4 - ECV 2
  8. 7-ciències 3 - ECV 8
  9. Barbruts 3 - ECV 5
  10. Vodka Lima 8 - ECV 6
  11. Bicicletes Blaves 6 - ECV 4
  12. Lo + Gran 3 - ECV 0
Nota: Podeu consultar la resta de resultats clicant aquí.

dijous, 8 de novembre del 2007

Endavant, endavant, endavant, l'exèrcit guanyarà

L'exèrcit de la cinta vermella ha organitzat per aquest dijous i durant el pròxim cap de setmana una concentració multitudinària a Sant Joan de les Abadesses. L'emplaçament elegit és l'alberg de la "Ruta del ferro", on cada dia es portaran a terme una sèrie d'entrenaments intensius a les instal·lacions esportives adjacents. Per començar, l'equip es llevarà a les 5:30 h del matí, tot seguit un esmorzar enèrgic basat en bollicaos, conguitos, caramels d'anís i figues amb coll de dama; a continuació 10 minuts lliures per a que cadascú realitzi les seves necessitats físiques a can Roca i sense perdre el fil, sortiran en grup per fer una bicicletada per diferents entorns de la vall de Ripoll. Els itineraris els confeccionarà la molt honorable regidora de mobilitat de Girona i la presidenta de l'SCOT que han vingut expressament per treballar amb l'ECV. Això és tot per ara, demà més notícies respecte el tema en quëstió.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Quan les oques van al camp


La seu oficial de l’exèrcit de la cinta vermella ha reunit aquesta tarda a directius, jugadors i aficionats de l’entitat esportiva. El retorn de l’equip a la màxima competició universitària ha motivat la trobada, organitzada per la directiva del club.

El president Rafel Llussà ha manifestat la bona disposició de l’equip i l’entrega dels jugadors tot i les dificultats econòmiques que travessa el club. El parlament del president ha anat precedit de les paraules del director esportiu Pere Horts. Horts s’ha mostrat satisfet amb les noves incorporacions tot al·legant que: “el club ha hagut d’assumir un cost econòmic notable per a convèncer els jugadors nouvinguts, a més hem repescat un jugador que varem cedir la temporada passada i hem destinat gran part del pressupost a la renovació dels vestidors i d’alguns seients de l’estadi”.
A continuació, l’entrenador de l’equip ha fet balanç de la pretemporada: "Els jugadors estan motivats i saben perfectament fins a on poden arribar. Sé que a l’afició agrada un futbol atractiu i vistós, per tant intentarem desplegar el joc ràpid, però com que no podem fer miracles ens tancarem a darrere les vegades que faci falta. De totes maneres sabem de les coses que una jugadora com Riera pot aportar a l’equip, per això està cridada a marcar diferència, i també potser el tanga com a nova tendència”. Finalment la junta directiva ha donat a conèixer l’estructura interna del club per a la temporada 07/08:
President: Rafel Llussà
Vicepresident: Camil Sec Sí
Director esportiu: Pere Horts
Entrenador: ---------
Delegat: Carles Naval (qui si no?!)
Capità: Pol Vancells (amb el permís de la sala)
Altes: Xavier Arumí (rep. Lille), Isabel Riera (Girona Femení), Marc Simó (Creu Roja)
Baixes: Gerard Pla (retirat)
Continuen: Enric Castellà, Gaspar Castellà, Genís Lloveras, Albert Hugas, Andreu Cufí, Shanti Valls, Pol Vancells, Aleix Pagés i Ramsés.
Com a canvi destacable en la composició de la plantilla, cal citar la baixa momentània del primer porter de l’equip Joan Rovira, del qui s’espera que estigui entre 3 i 4 mesos fora dels terrenys de joc per culpa d’unes molèsties al menisc de la cama esquerra. L’Enric Castellà s’ha ofert amablement a substituir tan sensible pèrdua.
La trobada ha finalitzat amb un petit ressopó a càrrec de “el Ginjoler” en un ambient força distès, en el que no ha faltat la broma i la ironia . Tothom ha pogut gaudir de l’assortit de formatges manxecs, del torró d’Agramunt, de la cansalada viada de l’Ateneu, i de l’estomacal Bonet d’Esquerra Republicana. Bé, tothom excepte Rafel Llussà que no ha pogut aguantar el ritme frenètic de les barraques, i ha demanat al personal que fes una mica d’espai per a que pogués jeure una estona. Algú amb una mica de seny, ha tingut la pensada de col·locar-li una mantona, no fos cas que el nostre president agafés un refredat.

divendres, 2 de novembre del 2007

Lo+mític perd el Campionat de St. Narcís '07

En un partit que repetia la semifinal del darrer Campionat de la UdG 06-07, novament enfrontats els Patrick's contra Lo + mítics, els primers varen aconseguir imposar-se per una diferència de dos gols, malgrat que el partit va ser molt igualat. La nota més important del Campionat va ser la bona participació, la puntualitat en els partits i l'armonia i esportivitat de tots els participants. Si vols veure els resultats de tots els partits, clica aquí.

Font: Servei d'Esports de la UdG

dijous, 25 d’octubre del 2007

Pep Guardiola, futbolista i persona


Avui ha estat un dia llarg i feixuc, de fet, faria estona que dormiria si no fos pel programa que fan a la TV de "la nit al dia". Mentre creua cama i cama, la Mònica anuncia l'entrada al plató de Josep Guardiola, futbolista i persona. Observo que per uns moments i sense que serveixi de precedent, la tal Mònica abandona el seu to agressiu i competent, es llima les ungles i dona el vistiplau a la visita entre rialles sensuals. Una atmosfera de complicitat s’obre entre presentadora i convidat. El motiu de l’entrevista referia als problemes que Guardiola va patir a Itàlia sis anys endarrere, quan se’l va acusar de dopatge injustament. Com ha dit molt bé ell, la justícia ha acabat fent justícia, tot posant a cadascú al lloc on li pertoca. I a Guardiola li pertoca estar a Can Barça i fer el que sempre ha volgut ser, entrenador.
El Pep, fill prodigi de Santpedor va sortir del Camp Nou per la porta del darrere, una porta que mai no hauria d’haver creuat. Sempre l’hem recordat, però des de la distància i sense el reconeixement que realment es mereix un jugador que, més enllà de l’àmbit futbolístic representa un model de país, un estatus de vida basat en la humilitat i l’entrega. Per tot això i més, el Pep és d’aquells que mai no enganya, que tot i les adversitats lluita fins el final d’una manera neta. Aquestes són les qualitats que l’han portat a la victòria sobre l’acusació tramesa per el tribunal d’esports italià. A diferència d’altres acusats – culpables o no – que no han resistit la massacra moral que suposa el dòping, el Pep ha sabut esperar, s’ha documentat hàbilment en qüestions jurídiques i finalment ha apel·lat a la justícia ordinària. La veritat ha hagut d’esperar sis anys per revelar-se, deslliurant Guardiola d’aquesta aventura anguniosa i amb sabor de brivallada maliciosa.
Ara i només per uns segons veig el Pep a la televisió, i hem venen a la memòria nits màgiques a Can Barça, aquell noi amb cara de nen que jugava per els altres i s’ho passava d’allò més bé. Aquell posat tens però clarivident, el caràcter d’un veterà de guerra que travessa el mig camp amb la pilota als peus mentre crida als companys que s’obrin a les bandes, la passada sempre mil·limetrada al peu, el xiclet mastegat durant els noranta minuts... L’abraçada sincera d’aquell jovenet recull pilotes amb Víctor Muñoz a les semifinals de la Copa d’Europa de l’any 1986 contra el Gotteborg al Camp Nou, o la mirada perduda d’un decebut Guardiola a la gespa de l’Olímpic d’Atenes en la final perduda contra el Milan l’any 1994. Són imatges que agradables o desafortunades reflecteixen el compromís d’aquest home, “el pare” d’en Xavi, i “l’avi” de l’Andrés Iniesta.
Ara que el tornem a tenir aquí, espero que el Pep pugui viure tranquil a la seva terra.
Pep, ets un paio ben parit.
Dijous 24, 2:35 h.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Inscripció campionat d'hivern de la UdG

A la pàgina web del servei d'esports, ja hi ha penjat el full d'inscripcions pel torneiu d'hivern de la UdG. Seria bo anar posant-nos d'acord en donar les dades personals per a l'inscripció.

Els amics organitzadors van dir que es faria per internet, però tan sols han penjat un full excel que cal imprimir i dur a les instal·lacions. Estigueu al cas. Per altra banda s'ha començat a recollir els quartos per a l'inscripció.

Seguirem informant.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

L'exèrcit ja disposa de la seva marca heràldica!

Estimats fans i seguidors de totes les penyes del món de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. La nova temporada 2007-08 no podia començar de cap altra manera que no fos amb la presentació del primer escut de l'equip. La idea original de l'escut és d'Enric Castellà i la realització final ha corregut a càrrec de Gaspar Castellà. No són germans. No són cosins. Van néixer el primer un dia abans que l'altre del mateix any i cap dels dos pren èxtasi. No es poden tenir més coses en comú. Els uneix la passió per el dibuix en hores lectives i la doctrina de F.Ratzel.

Bé, podeu donar un cop d'iris a l'escut a la pàgina principal del blog de l'Exèrcit de la Cinta Vermella!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Trofeu General Blue

Com cada any des de fa 150 mil·lenis, avui es disputa el Trofeu General Blue al Quarter General de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. Enguany, l'equip invitat pels Blau fosco-vermells és Les escopinyes amb suc, vinguts de les entranyes del Moianès i aliats amb en Son Goku per derrotar l'ECV.

L'ECV encara no ha perdut mai aquest Trofeu així que al vestidor es respira un ambient relaxat i confiat, excepte quan algú es tira un pet, que llavors sol fer pudor. En una entrevista amb l'A-18, ens ha confessat que sovint fa striptease abans d'un encontre per tal de motivar els seus companys i que no té por que un dia la violin perquè és de ferro i això no podria ser a menys que un dia tot l'equip reunís les 7 boles de drac i demanéssin un desig per convertir-la en humana.

LA directiva ha convidat, amb motiu del torneig, el cèlebre monstre Cèl·lula que avui ens acompanyarà amb la tercera transoformació. Per altra banda, el lesionat Dr. Gero acompanyat per l'ex-jugador Tao Pai Pai assistiràn a aquest partit que serveix d'acte inaugural per obrir la nova temporada 2008 de forma oficial.

No us ho perdeu, avui a les 20:00h al Quarter General de l'Exèrcit de la Cinta Vermella.
Podreu seguir-ho per ràdio Follet tortuga a 69.0 FM i via ppv a TV Satàn.

Això és tot, a prendre pel luc.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Campionat de Sant Narcís

Comunicat del Dr. Gero:
Hola amics, enguany per les festes de la nostra ciutat estimada, té lloc el Campionat de Sant Narcís que organitza la nostra estimada UdG. Y dice así:

Els dies 22 i 23 d'octubre a partir de les 9:30 del matí a Montilivi (on es troba la base d'operacions del Servei d'Esports), es realitzarà el campionat ja esmentat.
És gratuït pels socis del Servei d'Esports i jubilats de més de 90 anys i pels que no són socis o del PP, han de pagar 1 €.

De moment això és tot,
L'Exèrcit de la cinta vermella, Girona, 2007

dimarts, 25 de setembre del 2007

Arrenca la temporada 07-08

Si amics, aquest any, com de costum arrenca la nova temporada de manera que n'haurem de plantar una altra, com si d'una patata es tractés.
El 3 d'octubre s'obre el periode d'inscripcions així que l'ECV ja té llestos tots els preparatius per dur a terme la seva inscripció en la dura competició de la UdG.
Com ja sabeu, l'ECV està format per estudiants de Geografia, o no i aquest any comptarem amb les incorporacions del ja anunciat Déu. Però més engrescador és encara fer pública la incorporació de la senyoreta Isabel Riera que ja és jugadora de l'Exèrcit. Tanmateix, estem pendents de donar nous noms de jugadors que s'incorporaran aquest any per combatre contra en Goku i altres equips de futbol.
Bé, esperem que espereu més esperades notícies nostres. Gràcies. Adeu.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Condol per Puerta

Des de l'Exèrcit de la Cinta Vermella volem mostrar el condol per Antonio Puerta, jugador de futbol i persona, que ahir ens va deixar a l'edat de 22 anys víctima d'uns problemes cardiovasculars sobtats.

El partit del Trofeu General Blue contra l'equip moianenc de les Escopinyes amb Suc, que havia de servir per a la presentació de l'equip, queda suspès.

Lamentem tots avui la trista notícia, però també plorem per Grècia i els seus incendis, per les revenges familiars amb víctimes innocents, per tots aquells fets que es poden evitar, o no.

Des de l'Exèrcit de la Cinta Vermella, obrim una Puerta cap al cel.


dimarts, 24 de juliol del 2007

SORPRESA EN EL MÓN DEL FUTBOL

L'ECV ha anunciat aquest matí, sobre les 11, davant un pneumàtic de premsa el sonat i més que re-foll fitxatge del jugador internacional Déu. Déu és porter, defensa, centrecampista, mitjapunta i extrem, tot alhora és omnivalent i omnipresent, així ho afirma el portaveu de la seva única penya de fans, anomenada església. El portaveu i president, Papa, ha assegurat que amb aquesta nova incorporació, l'Exèrcit de la cinta vermella canviarà el seu estil de joc, deixarà de fer el clàssic 2-3-1 per fer un 1. No hi haurà entrenador i la destitució del capità Pol Vancells és ja un fet.

En la seva presentació, Déu ha assegurat que no és reencorós i que perdonarà a tot aquell qui li faci un gol i ha afegit que fins i tot, quan enxaixi un gol, automàticament s'apartarà de la porteria per encaixar-ne un altre. Es defineix com una persona no gaire corpulent però amb un gran poder de persuació i puntualitza que fins i tot aquells qui no l'hagin vist mai jugar, confiaran en la seva aportació al joc de l'Exèrcit.

Això és tot de moment, gràcies per la seva pèrdua de temps, que els bombin. Jesus is my homeboy.

dimecres, 13 de juny del 2007

Ritmes i composició migratoris. Les xifres d’un fenòmen complex.

A l’article de la revista “L’Avenç” de Martí Marín Corbera, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, es desmenteixen alguns dels tòpics sobre l’immigració rebuda a Catalunya al llarg de segle XX.

Tal i com avança el títol de l’article, es para especial atenció als episodis migratoris, en la causa, el volum i la procedència, per poder demostrar-ne la seva complexitat, i matisar la simplicitat i l’homogeneïtat amb que, sovintment, són explicades les conseqüències d’aquests fenòmens.

Martí Marín Corbera comença el seu article citant algunes de les idees que han quedat en el conjunt de la memòria catalana respecte a la immigració rebuda en època franquista. Van arribar a Catalunya en aquell període més d’un milió i mig d’immigrants, provinents majoritàriament d’Andalusia, que es van instal•lar a diferents pobles del cinturó barceloní. Després de citar aquestes dades generals, dóna a conèixer un seguit de conclusions xenòfobes sobre la percepció de la població catalana respecte el fet migratori de la resta de l’Estat espanyol.

Els immigrants que van arribar a Catalunya ho van fer perquè a casa seva no tenien l’oportunitat de prosperar. El que tenien en comú aquesta gent que va arribar a Catalunya, no era la voluntat d’acabar amb la identitat catalana -d’això ja se n’encarregava particularment el Règim Franquista-, era la condició de nouvinguts en condició precària, que volien millorar la seva situació sociolaboral, i que van trobar, en l’actual àrea metropolitana de Barcelona, el lloc menys dolent on trobar una estabilitat que va costar d’arribar. Cal tenir en compte que durant els primers anys del franquisme, durant la postguerra més crua i immediata, el Règim Falangista va intentar evitar els èxodes rurals, ja que la seva ideologia era antiurbana, perquè a les ciutats s’hi trobaven el proletariat i la burgesia, i la primera necessitat del país era donar aliments a la població. Així doncs, podríem considerar les migracions produïdes als anys 40 com un acte de rebel•lia.

L’impacte que van produir sobre les ciutats catalanes els intensos fluxos migratoris potser van fer créixer de manera desorganitzada algunes ciutats pròximes a Barcelona, però les ciutats que no assolien els llindars d’industrialització suficients van patir un estancament i van perdre posicions dins el rànquing de ciutats urbanes d’on havien format part el primer terç del segle XX. Mentre Barcelona i el seu cinturó industrial creixien, les províncies de Girona, Tarragona i Lleida perdien població. Cal esmentar també la diversitat de llocs de procedència de la població, i desmentir que tots els que arribaven venien del sud d’Espanya. De fet, bona part de Catalunya, la més rural, era terra d’emigració cap a les ciutats, pels mateixos motius pels quals ho feien els que venien de més enllà de l’Ebre.

A partir dels anys 60, amb l’arribada dels tecnòcrates al govern Franquista, es deixa de posar traves a les migracions camp-ciutat i es canvia la percepció cap la ciutat i la indústria. A més, s’aposta pel turisme. És a partir d’aquests moments quan es diversifiquen els llocs d’arribada de la immigració i comencen a créixer altres ciutats que fins llavors no havien apostat, o no havien pogut apostar, per la indústria.

Un altre aspecte que s’analitza són els ritmes, els volums de fluxos migratoris, que s’havien produït. Sovint parlem de xifres globals, però per analitzar l’arrel del procés cal tenir en compte una sèrie de variables que poden fer canviar percepcions no matisades. Sembla ser que la migració rebuda per Catalunya va ser progressiva des de principis de segle accentuant-se a mitjans dels anys 40 i a principis dels 60, però aquesta accentuació es deu al fet que els immigrants que arribaven ho feien en condicions molt precàries, sense lloc on viure, havent de construir-se a les afores de les ciutats les seves vivendes irregulars, irregulars com la seva situació legal. Molts no van passar pel registre municipal fins que van aconseguir un contracte laboral, ja que podien ser repatriats als seus pobles d’origen. Això fa que hi hagi, a les xifres oficials, un volum més acusat d’immigrants en els anys on es Espanya es va obrir a la industria i el turisme.

Per arribar a unes conclusions significatives o conseqüències cal estudiar el cas de la immigració catalana, en un context reduït, en uns nivells locals o comarcals, ja que així serà quan podrem donar una millor dimensió a tots els aspectes que sorgeixen de l’arribada de gent de fora.

Si al segle XX el cinturó barceloní va rebre una gran afluència d’immigrants provinents de la resta de províncies de l’estat, al segle XXI, Catalunya, i la resta de països postindustrials, o del primer món, reben una immigració provinent d’una gran diversitat de punts de la geografia mundial. A nivell particular, valorant les relacions socials que ens envolten dia a dia, ens trobem amb que un bon nombre d’amics i coneguts tenen els orígens fora de Catalunya, però això no ha de ser una distinció, ha de ser percebut com a un enriquiment sociocultural. El mateix passarà amb els immigrants actuals que arriben i decideixen quedar-se a Catalunya, sempre i quan prevalguin els valors de la tolerància i el respecte.