dijous, 13 de desembre del 2007

Los 7 magníficos!

ECV 10 – San Siro Points 5

L’Exèrcit s’arma de moral i aconsegueix una còmoda golejada.

L’equip reivindica el seu estil de joc davant d’un rival que va anar a remolc durant tot el partit.

Rafel Llussà diu que “jugant així tenim molt a dir en els pròxims enfrontaments”.


El partit d’ahir a la tarda era un partit trampa. Cert era que l’equip s’enfrontava a l’últim classificat de la lliga, però els últims resultats aconseguits pel conjunt ribboner feien preveure un enfrontament més igualat del compte. Aquesta situació de desconcert s’agreujava per les múltiples baixes que patia l’Exèrcit, tot just anunciades unes hores abans del partit. El cos tècnic solsament tenia a la seva disposició set jugadors, que sense poder gaudir de recanvis havien d’empènyer la situació i trencar amb la tònica irregular que arrastrava l’equip fins aleshores.

El cert és que una hora abans del matx, el director esportiu de l’entitat, Pere Horts, va baixar als vestidors per mirar d’encoratjar els seus homes. I pel que sembla, la vehemència de les seves paraules va tenir el seu efecte sobre el terreny de joc. Des del xiulet inicial, l’equip ribboner va mostrar una actitud bel·ligerant i impetuosa, més decidida a enllestir de pressa l’enfrontament que no pas a adormir-lo tot esperant la oportunitat més idònia per atacar.

Les facilitats de la defensa rival varen beneficiar el desplegament total dels nostres, que no paraven de moure’s, de fer córrer la pilota i d’afusellar la porteria contrària a base de triangulacions ràpides i efectives. Des d’un bon començament es va veure que l’Exèrcit seria molt superior al seu rival, de manera que els nostres varen saber aprofitar la situació la mar de bé. Les coses sortien i els atacs rivals es frenaven amb una certa serenor: un guió idíl·lic per reprendre el bon rollo col·lectiu i millorar els ànims de l’equip.

Els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 4 a 1 a favor de l’Exèrcit, tot i que per les múltiples ocasions dels nostres, la diferència en el marcador encara hagués pogut esser major. La segona part va començar amb la mateixa tònica: l’equip ribboner pressionant i distanciant-se cada vegada més del seu rival. L’equip començava a flaquejar per l’esforç de la primera meitat, però tot i així, els jugadors lluitaven amb decisió i amb ganes de participar del joc. Arribat aquest punt, Vancells va marcar el que potser serà un dels millors gols de la jornada: gol olímpic des del córner esquerre, executat amb la mateixa cama esquerra. En els partit plàcids acaben sortint les coses més inversemblants. També cal destacar la maneta que Gaspi va endossar al San Siro Points. El golejador de l’Exèrcit passa per un gran moment de forma.

El posat atent de l’equip va permetre veure gols de murri, com el d'Andreu després que Gaspi treies ràpidament una falta quan la defensa rival encara recriminava a l’àrbitre la seva decisió en la jugada. O una gran triangulació amb participació d’Andreu, Pagès i Gaspi, que aquest últim va encarregar-se de transformar. Només va faltar el gol per Arumí, que va disposar de diverses ocasions a les acaballes del partit.

Malauradament fou en els instants finals del partit, que el conjunt ribboner es va relaxar, i va permetre que el rival maquillés el resultat. Uns moments de desconcert que han de servir d’avís a l’equip, si no vol patir en els transcendentals enfrontaments que es disputaran després de la parada nadalenca. El segon entrenador A. Mutgé va comparèixer en roda de premsa després del matx: “Abans de jutjar el comportament de l’equip en els últims cinc minuts, heu de tenir en compte que no disposàvem de canvis, i això es nota molt físicament. Ara cal seguir treballant per encarar amb condicions el tram més decisiu de la temporada”.

Alineació: E. Castellà, Valls, Arumí, Andreu, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Andreu (2), Vancells (3) i Gaspi (5)
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la cinquena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

2 comentaris:

Comandant Black ha dit...

L'equip ha demostrat que pot endossar unes golejades de campió, mantenint-se a l'alçada dels equips més competitius de la lliga. Això ens ha d'animar a lluitar a cada partit per treure aquest bon joc que vam desplegar dimecres passat. No es tracta que ara ens confiem; millor si en comptes de confiança demostrem ganes i serenitat. De debó que vam jugar en equip com cap altre dia. Ara cal fer-ho a cada partit. Felicito els defenses que, deixant de banda que sigui un rival fàcil o no, van mantenir molt bé la posició durant tot el partit. I a Pol, Aleix i a un servidor, vam fer unes triangulacions de pissarra que "ni pintao". Xevi i Shanti van tirar línies des de la defensa fins al camp contrari aportant atac per les bandes i pel centre de forma imparable durant el matx. Enric fins i tot va fer una aturada jugant-se el físic. Andreu va estar atent a la "jugada de murri" que deia en Pol (que si em permets corregir-te, jo vaig donar el pase i l'Andreu va marcar el gol).

Bueno titu. bona nit au.

Anònim ha dit...

Des de la solitària i freda banqueta es va veure un partit "farcit" d'accions ofensives, amb moltes esperances per a què la jornada comportés molts gols, i així va ser. Per mi va ser un partidàs!!

Ens veiem al pròxim partit, i a veure si les brigades riboneres assisteixen al proper match.

salut!!