diumenge, 29 de novembre del 2009

YU19RE

“ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA”


Llorenç (Serra Ferrer no) Aïnsa. altrament conegut com a Yure però sobretot com a Princesa o Natges d’Acer amb calçotets de guepard, és una de les novetats d’aquest any del planter ribboner. El dorsal 19 de l’ECV, també és conegut a casa seva com a Zé Lourenço, un tio amb tants noms com dies té la setmana. Es tracta d’un d’aquells geògrafs que estima tant la ciència, que el seu pas per la UdG sembla etern, fins i tot les parets el saluden cada matí quan creua la porta. El jugador saltenc ens ha promès una temporada farcida de detalls estètics que a més d’un el faràn esclatar de riure.

- Yure, explican’s a què és degut el sobrenom de Princesa.

Bé, és una història una mica fosca. Si no recordo malament el sobrenom ve d’un viatge a Lleida, on per ves a saber perquè, vaig mostrar la meva part femenina als companys de carrera. També és cert que sóc molt “coqueta” i m’agrada cuidar-me, vestir molt sexy i provocativa i que els paletes em diguin coses lletxes pel carrer. Tota una Princesa amb pèl al pit i botifarra blanca. Però tot s’ha de dir que el meu sobrenom mític, és Yure, aconseguit amb sang, suor i molt de semen al pati de l’institut. Per cert jo no sóc saltenc, sóc gironí pseudobrasiler amb orígens armenis (per part de tia avia). Per això el meu nom complet és Zé Lourenço Yure Aïnsa Pardos Filho da Puta de Todos los Santos.

- D’acord Princesa, sabem que has estat viatjant pel Brasil. T’has sotmès a algun entrenament carioca per estar en forma de cares a la Copa Primavera o només t’has dedicat a fotografiar-te amb caimans i lligar amb brasileres?

Doncs si, és cert, vaig marxar cap allà quan em van expulsar del meu anterior equip. Vaig estar 2 mesos voltant pel Brasil, tant per la costa com per l’interior del país, visitant ciutats com Rio, Sao Paulo, Florianopolis, Curitiba, Brasilia... dormint en cabanyes al Pantanal, albergs, llocs cutres, hotels de 4 estrelles, pousadas... des de lo mes alt o a lo més baix, pescant piranhas i tocant els collons als caimans i també riguent i ballant amb els travestis, meninos da rua i gent mutant en el carnaval de Vitória (a 8 hores en autobus de Rio de Janeiro). Ara mateix necessito una mica de fondo físic, perquè les feijoadas, xurrascos, caipirinhas i cerveja Antarctica han fet mal en el meu tipet de Princesa. Però bé, tinc un pla d’entrenament paulista dirigit per en Txumari Alfaro, per intentar posar-me com un toro d’Osborne i així lluitar per guanyar la Copa Primavera. Em faria molta il.lusió, allà a Brasil l’equiparen a la Copa del Rei en prestigi! Per cert, aqui xiuleu l’himne de la UdG?

- No el xiulem no. Et defineixes com un jugador polivalent perquè ho fas tan malament amb una cama com amb l’altra, creus que aquesta habilitat dotarà a l’Exèrcit de més potencial?

Totalment, un tio tan modest i campetxano com jo, pot donar un plus de ridiculesa en aquest equip, jugant de lateral dret, de lateral esquerre, interior dret o interior esquerre o d’ultra a les grades tirant excrements del bosc o insultant a l’arbit quan anula els fora de banda.

- En l’últim partit (segon de la temporada) vas caure lesionat i encara queda molta lliga per endavant, com afecta això a un jugador del teu calibre?

Sincerament, es veia venir, un tio de 28 anys com jo, sense jugar a futbol des de l’estiu i escalfant ràpid i malament, tard o d’hora la cuixa dreta havia de dir prou quan vaig intentar fotre una folha seca a l’estil Juninho. Però no us preocupeu, per el pròxim partit del dimarts contra els All in Team espero estar, com a minim al 30%, ja que els meus assessors mèdics personals, els prestigiosos Doctor Torreiglesias i Txumari Alfaro, m’estan cuidant com si fossin la meva novia i mare a la vegada!! Són els putos amos!! PUM-PUM! PUM-PUM!

- Aquest any hem sigut victimes d’un enduriment de la normativa del Servei d’Esports de la UdG cosa que ha forçat la baixa de jugadors com Hugues, Genís, Marc i Ramsés, tots ells del nostre planter; com ha encaixat l’equip aquesta situació?

Lamentable l’actitud dels estaments superiors! Ens el previs del primer partit, en veure aquesta problemàtica, vaig notar algo en el meu interior que m’obligava a anar a les oficines, obrir la porta amb mala llet i dir FILL DE PUTA, un per un als que treballen allà i destrossar el material i cagar-me a una cantonada, refregar la merda per la paret i sortir fumant-me un porro... tot en defensa dels meus companys però finalment em vaig reprimir, em vaig tirar un pet i el vaig escampar per tot el camp com a protesta. Per ara l’equip està fent un paper molt digne, una victòria i un empat i crec que encara s’està gestant degut a moltes cares noves i a mida que avanci la competició i tots ens coneixem millor, jugarem molt més compactes, fent tiki-taka. L’ ECV pot callar moltes boques dels aficionats exigents i critiques de periodistes, que per cert, la majoria són uns fills de la gran puta ja que van escampar que jo era gay i que m’agradava anar a saunes amb en Guti i en Sergio Ramos.

- Quins resultats augures per l’ECV al llarg d’aquesta temporada?

Sóc molt optimista, aquest any podem arribar molt lluny i fer la millor competició de tota l’historia ribbonera i classicar-nos per la Champions League universitària. Això si, posant els dos collons sobre la taula i anant a missa cada diumenge ja que el Senyor sempre ens acompanya en el camí de la Glòria i així evitar les temptacions malignes.

- Contactes que tens al teu messenger, afirmen que ets un paio que sovint s’identifica sota la frase “FILL DE LA GRAN PUTA”, sempre acompanyat d’una bona fotografia... és una al•lusió a una tercera persona o té un significat més introspectiu?

Bé, la gent diu moltes coses i els hi agrada molt parlar... que si aquest surt amb aquesta fulana, que si l’altre li agraden les botifarres musculades, que si aquesta té les tetes operades... ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA, amb totes les lletres en majúscula o sigui que es preparin els rivals i els àrbits com el de l’altre dia.

- Abans de tancar aquesta entranyable entrevista, amb tot el rigor que ens caracteritza volem que ens confessis quin és el moment de Bola de Drac que recordes amb més emoció.

Sense cap mena de dubte, l’escena quan li surt sang del nas al fill de puta del Fullet Tortuga, en veure les mamellotes de la Bulma i la seva figa estreta amb olor de maduixa.

- Ara sí, ens despedim de tu Princesa i volem que enviïs un missatge a l’afició de l’ECV.

Paraules: Hola Torcida Ribbonera, espero que no em tireu condons usats ni calces de vella quan no jugui bé com em feien en el meu últim equip, i espero sentir-me estimat per tots els homes i dones, grans i petits, per així donar-ho tot, cobrar una pasta i tornar a Brasil el juliol i agost, ja que tinc coses pendents. Que us donguin pel cul a tots!

Salutacions, FILLS DE PUTA! Del vostre amic Yu19Re!



dissabte, 28 de novembre del 2009

Nottingham miedo de sortir a guanyar dimarts!!

L’Exèrcit i el Nottingham Miedo empaten a un gol en un partit molt igualat.

L’Exèrcit va disposar de bones ocasions per emportar-se els tres punts, però va faltar precisió i sort en els xuts a porta.

Rustu i Andreu van tornar a jugar després d’uns dies d’absència, però Ze Lorenço va tenir una estrebada muscular a la cuixa durant l’escalfament i és dubte pel pròxim partit.

Bon debut d’Albert i Jordi, nous fitxatges de l’Exèrcit.
Gran nit de futbol el dijous passat a les instal·lacions del Servei d’Esports. L’ECV venia de guanyar l’Algorisme a la primera jornada i el Nottingham, que havia perdut el primer partit, tenia la urgència de puntuar per no quedar-se despenjat de les primeres posicions de la classificació. En aquesta ocasió, els ribboners van disposar de tots els jugadors d’inici i va ser possible començar l’encontre amb set jugadors sobre el terreny de joc.
Des del primer minut que el partit va ser molt igualat. Durant el primer temps, tots dos equips van dedicar-se a desplegar el seu joc de toc sense renunciar a una bona defensa. L’Exèrcit va saltar a la gespa molt concentrat, fent córrer la pilota, obrint el joc a les bandes, triangulant al davant i aguantant bé la posició al darrera. Al mig camp, Marcel i Albert, que va mostrar bones maneres en la seva estrena, varen buscar en tot moment a Gaspi, la referència en atac. Dos llançaments de córner, una falta executada per Andreu i un xut llunyà de Gaspi que va estavellar-se al travesser, les ocasions de l’equip a la primera part. Per la seva banda, el Nottingham va disposar de bones ocasions però la defensa ben tancada i Rustu en última instància varen evitar més d’un cop que el rival s’avancés en el marcador. Tot i això, quan quedava menys d’un minut perquè l’àrbitre indiqués la fi de la primera part, el Nottingham va marcar després d’una jugada embolicada dins de l’àrea.
L’Exèrcit va marxar a vestidors conscient que en el segon temps podia capgirar el resultat. A banda del bon joc, els ribboners havien posat l’empenta suficient per donar la volta al marcador. Durant el segon temps, però, el joc va enrarir-se de forma considerable i va costar molt que algun dels dos equips es fes amb el control de la pilota. L’Exèrcit va assegurar-se bé al darrera, en defensa va tallar totes les passades llargues, la mitja va frenar en més d’una ocasió el pas del rival i una pressió ofegant a penes va deixar pensar els jugadors del Nottingham.
L’equip va disposar d’oportunitats com un xut fluix de Marcel que el porter va atrapar sense més problemes, un altre de Gaspi que va sortir molt desviat o un corner picat al primer pal per Vancells que Paco va rematar gairebé sota pals però que va rebotar en un defensa. Quan el partit ja estava a punt de finalitzar va aparèixer Marcel, després d’una bona jugada col·lectiva va plantar-se davant del porter i va definir amb un xut ras i col·locat al pal dret de la porteria. Gol per a l’esperança en el moment de més desconcert del Nottingham. Amb el poc temps que quedava pel xiulet final, l’Exèrcit ja no va poder disposar de més ocasions i va marxar a vestidors havent tingut contra les cordes al Nottingham Miedo.

Un empat just pel que es va veure sobre el terreny de joc. El bon joc desplegat per l’equip, la concentració durant els cinquanta minuts i el ferm compromís dels jugadors han de mantenir-se intactes de cares a la important cita del pròxim dimarts contra l’All in team.
Alineació: Rustu, Arumí, Vancells, Andreu, A. Feixas, Gaspi, Marcel, Paco, Llorens, E. Castellà i Jordi.
Gols: Marcel (1).
Incidències: Segona jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. En P. V. R. jugador i capità de l’ECV va haver de marxar a corre cuita al vestidor per posar-se bé la lentilla de l’ull esquerra.


De cares al pròxim enfrontament seran baixa Andreu, que com a president de l’associació ecologista “Salvem el jonc del litoral empordanès” la setmana vinent participa en un seminari internacional a Essaouira (Marroc) anomenat “La vegetació de rera duna de l’Atlas, estat de la qüestió”. I potser Zé Lourenço, que després d’enganxar-se el penis amb la tassa del wàter (cosa que ja devia ser prou dolorosa) s’ha fet una petita elongació a la cuixa. Esperem que amb una setmana hagi tingut prou temps de recuperar-se de la lesió i de destrossar el wàter amb un bat de beisbol. També seran baixa Jordi i E. Castellà (pendent de passar la revisió mèdica anual a les dependències sanitàries de l’ECV).

divendres, 27 de novembre del 2009

Paco Janer


Nom: Francesc Xavier Janer
Sobrenom: Paco
Edat: 25
Lloc de naixament: Malgrat
Posicions: Lateral dret
Dorsal: 14
Trajectòria:
- C.A. Masnou
- The Stupendus
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2008-...)

Andreu Cufí

Nom: Andreu Cufí Garrido
Sobrenom: Andrew
Edat: 23
Lloc de naixament: La Jonquera
Posicions: Defensa central
Dorsal: 12
Trajectòria:
- F.C. Vilamalla (1995-99)
- U.E. La Jonquera (1999-2003)
- Bar "el Toc" (2005-...)
- U.E. La Jonquera (2008-09)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2005-09)

Llorenç Aïnsa

Nom: Llorenç Aïnsa Pardos
Sobrenom: Yure, Zé Lourenço, Princesa.
Edat: 28
Lloc de naixament: Girona
Posicions: Lateral Dret
Dorsal: 19
Trajectòria:
- Sporting Girona (1985-90)
- Penya Doble Set (1995-99)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2009- ...)

Ramon Ribera

Nom: Ramon Ribera Espelt
Sobrenom: Rüstü
Edat:
Lloc de naixament: Puig-reig
Posicions: Porter
Dorsal: 1
Trajectòria:
- Puig-reig F.C.
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2008-...)

Marcel Figueras


Nom: Marcel Figueras Mundo
Sobrenom: Sr. Làctic
Edat:
Posicions: Defensa central
Dorsal: 15
Trajectòria:
- ...
- Exèrcit de la Cinta Vermella

Pol Vancells

Nom: Pol Vancells Roldós
Sobrenom: Vancells Caga Ocells, Avi
Edat: 25
Posicions: Lateral esquerre
Dorsal: 10
Trajectòria:
- Escola de Futbol Sant Feliu
- F.S. Jecsalís
- Volldamm Boys
- Exèrcit de la Cinta Vermella

Xevi Arumí


Nom: Xavier Arumí Rota
Sobrenom: Xarumí
Edat: 24
Posicions: Defensa central
Dorsal: 5
Trajectòria:
- Remei F.C.
- OAR Vic
- Exèrcit de la Cinta Vermella

Albert Feixas

Nom: Albert Feixas Garganta
Sobrenom:
Edat:
Posicions: migcampista
Dorsal:
Trajectòria:
- ...
- Exèrcit de la Cinta Vermella

Jordi Martí

Nom: Jordi Martí
Sobrenom:
Edat:
Posicions: Centre del camp
Dorsal:
Trajectòria:
- ...
- Exèrcit de la Cinta Vermella

Enric Castellà


Nom: Enric Castellà i Aubanell
Sobrenom: Enric Larsson, Tití Enric, Enric Cantona, Enric Mercury, Rickitiu, Castel, Repartidor de bollos.
Edat: 26
Posicions: Polivalent (Des de porter a davanter, ho fa igual de malament).
Dorsal: 13
Trajectòria:
- Fonlladosa F.S. (1995-1999)
- Inter-Esportiu Malgrat F.S. (1999-2001)
- Volldamm Boys (2003-04)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2004-...)

Gaspar Castellà

Nom: Gaspar T. Castellà Montes
Sobrenom: Gaspi, Gasman
Edat: 26
Posicions: Davanter
Dorsal: 11
Trajectòria:
- Girona F.C. Base (95-99)
- U.E. La Salle (99-00)
- Girona Futbol Sala (01-02)
- Voll Damm Boys (03-04)
- Progi Futbol Sala (07-08)
- Service Master Futbol Sala (08-09)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (04-actualitat)

Aleix Pagès

Nom: Aleix Pagès Romaní
Sobrenom: Uleix, Bruno Oro
Edat:
Posicions: Davanter, baixista.
Dorsal: 7
Trajectòria:
- ...
- Exèrcit de la Cinta Vermella

dijous, 26 de novembre del 2009

Nottingham Miedo - ECV

AVUI A LES 20h.
Convocatòria:

Ramon
Aïnsa
Paco
Arumí
Marcel
Vancells
Feixas
Jordi M.
Gaspi
Enric C.
-----------------------
Andreu (dubte)
Aleix P. (no convocat)

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Editorial conjunta de:

Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre, El Punt i l'AVUI

dimecres, 25 de novembre del 2009

Andreu, dubte per dijous

Segons ha informat la infermera de l'ECV, les molèsties que patia Andreu Cufí al genoll dret no han cessat. Per aquest motiu el jugador jonqui va perdre's el partit de la jornada anterior. A l'espera dels resultats del trauma(thurman)tòleg, Andreu serà baixa, Andreu serà sèria baixa. Segons sembla al genoll hi té líquid (no s'ha pogut concretar si és cervesa, bitter kas o mercuri) i un edema, que no sabem quin tipus de patologia és, però sona a amputació.

Esperem que els resultats siguin els més positius possibles i que n'Andreu Cufí es recuperi més ràpid que Gabriel Milito. Amén.

Johan Cruyff, que havia d'anar a buscar receptes, ha coincidit amb Andreu a l'hospital i li ha fet una foto al genoll. Cruyff ha comentat que: "El rodillo de Cufí, no tiena demasiado mala pinto. Ýo espera que se recuipere pronta"

dimarts, 24 de novembre del 2009

LA PORTADA DE LA SETMANA


Nous fitxatges

La directiva de l'ECV pot confirmar a l'afició i equip que ja comptem amb dues noves incorporacions i que podran debutar aquest proper dijous en el partit de la segona jornada de la lligueta de futbol 7 de la UdG contra els Nottingham Miedo.

Ahir al vespre es va tancar l'acord amb Albert Feixas, i aquest matí s'ha tancat el traspàs de Jordi Martí Jordà per la temporada en curs. El cost total del fitxatge ha estat sémfiner, ha estat puquinuqui, ha estat gratis. No sé que té la paraula gratis que a tots ens agrada.

Tot i aquestes dues noves incorporacions, la secretaria tècnica no descarta la incorporació d'algun jugador més. Demà al matí esperem poder informar. Seguirem informant demà al matí.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Incorporacions

Com bé sabeu, el Servei d'Esports no ha permès l'alineació de jugadors que tinguin fitxa amb dos equips, per tant, els casos de copropietat d'Hugas i Genís han acabat amb els jugadors traspassats al Sankt Paulí, equip amb el que ens agermanem i desitgem els millors resultats en la competició.

Els casos de Ramsés, Marc d'Arbeca i J. Rovira són complexos també, perquè tenen fitxa d'extrauniversitaris i caldrà veure com negociem amb el SE per a la seva incorporació. De moment, a l'espera dels trànsfers, els jugadors estaran a la nevera, al costat dels bistecs de pobre i la carn picada.

Vista la situació, la secretaria tècnica ha començat a actuar i a cercar nous jugadors que puguin ocupar les places buides que han deixat les marxes de tan nostrats jugadors.

La plantilla actual de l'ECV consta de 10 jugadors, sense tenir en compte els il·legals o al·legals. Tenim 1 porter, 4 defenses, 2 mitjos, 2 davanters i 1 comodín. Més que reforçar posicions, el que cal és aconseguir efectius. La temporada és llarga, i els compromisos dels jugadors, diversos.

Tenim la possibilitat d'incorporar un nou jugador durant les pròximes hores, ja s'ha enviat la paperassa al Servei del Port i estem a l'espera de la seva resposta. I tenim la possibilitat d'incorporar 2 o 3 jugadors més sempre tenint en compte la opinió de mebres i afició.

Creieu convenient cercar nous jugadors per suplir les baixes? Quans fitxatges creieu que necessita l'ECV? Esperem les vostres propostes/respostes.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Seqüència d'instruccions per guanyar un partit de futbol

ECV 9 - ALGORISME F.C. 5
L’Exèrcit de la cinta vermella inicia el campionat universitari amb una contundent victòria sobre l’Algorisme F.C.

Tot i la diferència de gols en el marcador, els ribboners no varen poder sentenciar l’encontre fins a les acaballes de la segona part.

Les divergències entre el Servei d’esports de la UdG i la directiva del club obliguen a traspassar Hugas, Genís i Feliu al Santk Paulí. En el cas de Ramsés s’espera que el jugador rebi el trànsfert per poder incorporar-se el pròxim partit.


Ahir al vespre l’Exèrcit de la cinta vermella va marxar del terreny de joc amb un regust agredolç. La negativa del Servei d’Esports a deixar jugar alguns dels integrants de la plantilla ribbonera en el campionat universitari va deixar molt tocat l’equip, que va haver de començar el partit amb només sis jugadors. Tot i la superioritat numèrica del rival, l’Exèrcit no es va arrugar i va sortir a jugar de tu a tu, tot esperant l’arribada de Castellà i Arumí. De manera inesperada, els ribboners varen fer pujar ben aviat dos gols al marcador per obra de Marcel i Gaspi, i a partir d’una gran defensa al darrere i de la pressió incessant al davant varen ser capaços de controlar les envestides rivals durant els primers deu minuts de joc. Poc a poc però, els jugadors varen començar a desinflar-se fruit de la manca de ritme i el rival ho va aprofitar ràpidament per igualar. La impossibilitat de realitzar canvis durant els primers vint i cinc minuts va pesar en excés, de manera que quan l’àrbitre va indicar la fi de la primera part, el resultat era de 4 a 2 favorable a l’Algorisme. Just en aquell moment Castellà i Arumí feien acte de presència a les instal·lacions del Servei d’Esports.

La segona part va començar amb Castellà sota els pals, Arumí, Vancells i Llorens en defensa, Paco i Pagés al mig i Marcel que va avançar la seva posició al davant. Els jugadors sabien que tenien sèries opcions d’emportar-se els tres punts si no es complicaven la vida en defensa i esperaven tenir les seves ocasions en atac. I així va ser. Tots i cadascun dels jugadors van aportar l’empenta, les ganes i la definició suficients per no passar masses angúnies durant la segona part. L’Exèrcit va anar retallant distàncies, va pressionar i xutar molt i tant d’esforç va tenir la seva recompensa. 7 gols a la segona part, quasi res. El rival va marcar de nou, però quan els ribboners ja dominaven a plaer. Les triangulacions de Pagés, Marcel i Gaspi al davant varen deixar algunes jugades de petita fantasia als pocs espectadors que varen presenciar l’encontre. Cal destacar el bon paper d’Arumí, que després de mesos d’inactivitat va assumir la posició de lliure amb una genial desimboltura, la destacada definició de Marcel que va brillar en una posició en la qual no ens tenia massa acostumats, i el gran estat de forma de Gaspi, que un cop més va posar-se l’equip a les espatlles quan més falta feia. Quatre marcelinhas i 5 gasparatazos certifiquen el primer triomf. Esperem que en vinguin molts més.

Més notícies relacionades

El Sankt Paulí s’ha fet amb els serveis d’Hugas, Genís i Feliu un cop el Servei d’Esports no ha permès que el Sankt Paulí i l’Exèrcit de la Cinta Vermella tinguin la custòdia compartida d’aquests jugadors. D’altra banda, Marc d’Arbeca ha anunciat que en el mercat d’hivern fitxarà per la Valletta de fregar de Malta. En el cas de Ramsés s’espera que el jugador rebi el trànsfert per poder incorporar-se el pròxim partit.
La plantilla ha quedat un pèl descompensada per les baixes d’última hora i des de la secretaria tècnica ja es treballa en la contractació de nous jugadors.

Alineació: E. Castellà, Arumí, Vancells, Paco, Llorens, Pagès, Gaspi, Marcel.
Gols: Gaspi (5), Marcel (4).
Incidències: Primera jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. En G. P. LL. exjugador i fan número ú de l’ECV no va venir.

dijous, 12 de novembre del 2009

ALGORISME FC - ECV

El proper dimarts 17 de novembre a les 18h, l'ECV inaugurarà el campionat de Lliga 2009/10 contra l'"Algorisme F.C.".

Els equips que conformen el grup IV són els següents:

1 AMBIENTOLATS
2 EXÈRCIT CINTA VERMELLA
3 NUEVA ASIA C.F.
4 STEAUA ES WHISKY
5 XSATIS
6 POKER DE ASES
7 ALL IN TEAM
8 RIO 2016
9 NOTTINGHAM MIEDO F.C.
10 VETERANS WHISKY DYC
11 ALGORISME F.C.
12 BASE

En aquest grup ens retrobarem amb els Ambientolats i els Nueva Asia.


CONVOCATÒRIA:

ALGORISME
ECV


Confirmeu l'assistència.

dijous, 5 de novembre del 2009

Notícies Breus

Mentre s'espera que el Servei d'Esports publiqui el calendari d'aquesta nova temporada, aprofitarem per fer conèixer als seguidors ribboners unes quantes notícies breus:

Rovira renova per un any més:
El porter olotí renova per una temporada més amb l'ECV després de llargues negociacions. El porter, que estava en negociacions amb el Badaving ha acabat refusant la oferta per quedar-se a l'ECV. Ha acceptat el sou de 65 cèntims l'any amb una clàusula de rescissió de 40 birres. El contracte s'ha signat damunt un tovalló de paper homologat amb una inscripció a la banda on s'hi podia llegir "Bar Tole. Que aproveche, caballero".

Edu Feliu, fitxatge de darrera hora:
Feia mesos que estava emparaulat el fitxatge d'Edu Feliu per l'ECV, però no ha estat fins aquesta setmana quan s'ha pogut concretar. Benvingut i fins al proper partit.

Nou president:
L'ECV va presentar dimarts passat el seu nou president. Podeu veure el seu discurs inicial a la BASE DE DADES, a l'apartat "El President".

Casos de grip A a l'ECV:
Tot i les indicacions que des de la directiva es van fer arribar a tots els membres de l'ECV, ha estat impossible evitar que alguns dels nostres jugadors pringuessin de grip A. Segons informa la infermeria de l'ECV, els jugadors infectats són Pol V. i Aleix P. S'adverteix a la resta de jugadors, en especial a Marc d'Arbeca que viu amb les dos víctimes, que compleixin amb les normes d'higiene bàsiques per evitar el contagi:
  • rentar-se les mans 27 vegades al dia (les dues),
  • no fer petons a desconeguts,
  • no llepar la tassa del wàter,
  • no utilitzar raspalls de dents que haguem trobat al carrer,
  • no estornudar o escopir a la cara dels altres (a no ser que estigui estrictament justificat),
  • no beure de la mateixa ampolla d'aigua (i molt menys a morro o amb morro).
No hi ha motiu per la psicosi però en tot cas, fonts properes afirmen que tan sols és febre alta, mal d'ossos i erupcions cutànies verdoses. Lluny de voler frivolitzar davant d'un problema tan greu, alguns dels membres de l'ECV ja han pres mesures personals per evitar el contagi:



dilluns, 2 de novembre del 2009

S'acaba el període d'inscripció

Els jugadors inscrits són:

Gaspar C.
Enric C.
Llorenç A.
A. Hugas
X. Arumí
Aleix P.
Pol V.
Genís L.
Edu Feliu
Andreu C.
Paco J.
Ramon R.
Marcel F.


Encara hi ha temps de que us inscriviu:

-Heu de ser socis del Servei d'Esports [Fer-se soci]

-Heu de matricular-vos a la lliga [inscripció]

-Heu d'avisar (al bloc o al facebook) que ja us heu inscrit, perquè el delegat us ha d'incloure a la plantilla de l'ECV.


Hem comptat amb els jugadors que han fet saber que volien continuar amb l'equip i que tenen codi UdG, perquè encara estan estudiant, o perquè ja han acabat de fer-ho.