divendres, 18 de gener del 2008

Entrevista a Ramsés

"Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts"


Ramsés Toisón Molina, nascut a Barcelona i viscut a Canàries i Girona és un dels veterans de l'Exèrcit per dos motius: l'edat i per formar part del grup fundador de l'equip, altres temps conegut com altres noms que ara no vull recordar... Golejador nat i fals Egipci, es troba en un moment de descans futbolístic per motius personals. D'això no en parlarem però sí d'altres parides, seguiu llegint!



- Hola Ramsés, com et dius en realitat?

En realidad me llamo Francisco José Folla Doblado, pero debido a que mi nombre puede incitar a la burla me hago llamar Ramsés Toisón Molina.


- Osigui, que et dius Ramsés? Deu ni do. No serás cosí de Lola Flores? Bé, Canviem de tema, l’equip sap que ets un dels jugadors que sol marcar diferencies, que ets decisiu per a molts partits, com ja has demostrat. Creus que aquesta primera ronda de Lliga t’has reafirmat com a tal?

Sí bueno, era una meta que me había fijado el de correr la maratón Sant Narcís-Can Gibert del Pla, sabía que podía contar con el apoyo de la afición ¡¡¡gracias zanguangos!!!. Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts.

- Malgrat que cada any ets dels jugadors que han endossat més gols als rivals, ala premsa i alguns socis del club diuen que sovint t’emborratxes massa... de bimba. Creus que és una virtut o un defecte?

Yo de por sí creo que el alcohol no es bueno, pero si es licor de Bimba se puede decir que es perdonable.

- Veus l’Exèrcit amb possibilitats de remuntar aquesta primera volta mediocre i situarlo entre els 4 primers de la taula? Què creus que li cal al conjunt per afrontar aquest repte?

Puedo ser escéptico y sarcástico? Yo creo que lo que le haría falta al conjunto es que la liga se reduciese a cuatro equipos, entonces lo vería factible.

- És veritat que un dia estaves a casa jugant al Super Mario Kart i de sobte en Bowser va frenar, es va baixar del kart per apallissar en Toad (que era el que tu controlaves) i tu et vas empipar tant amb ell que vas entrar per la pantalla de la teva tele ELBE de 14' de baixa definició i que fotia 2 metros de profunditat i mentre feies la transició del món real al món de la petita pantalla vas perdre els pantalons i vas apareixer al primer circuit de la competició 'mushroom' mig en pilotes per patejar-li el cul a aquella tortuga prehistórica feta de 32 bits i més pixelada que el joc de basquet de l’epi per Amstrad? És veritat això? Eh? Digues... Si no és veritat diguen’s els teus dos jocs favorits de la Super nintendo ('el cerebro de la bestia'):

Ya lo dije en el programa de Ana Rosa Quintana y lo vuelvo a decir aquí en el blog del exèrcit... esa puta tortuga prehistórica mutante con delírios Edipianos me hizo el 'fuck you' que lo ví por el retrovisor y, luego me llamó hongo, ¡¡HONGO A MÍ!!... No quiero hablar más del tema. Street Fighter y Mario World.

- Tu que en saps de Geografia i aquestes mandangues i ets d’una dinastia egípcia que es la culpable que els israelians tinguin el poder que tenen avui dia: Eplican’s alguna cosa que sàpigues de Ramsés II.

Ramses II wurde als Bürgerlicher in eine aus Auaris (Ostdelta) stammenden Soldatenfamilie hineingeboren und zwar während der Regierung Haremhabs, des letzten Pharaos der 18. Dynastie.
Haremhab hatte keine leiblichen Nachkommen, deshalb bestimmte er seinen Wesir Paramessu zu seinem Nachfolger, der als Ramses I nach dem Tod Haremhabs um 1292 v. Chr. den ägyptischen Thron bestieg und die 19. Dynastie begründete.
Durch den Akt, seinen Nachfolger noch zu seinen Lebzeiten zu bestimmen, beendete Haremhab eine Epoche, die zum Schluß durch blutige Machtkämpfe und Streitigkeiten um den ägyptischen Thron gekennzeichnet war-ein politisch kluger Schachzug:
Paramessu war bereits ein erfahrener Politiker und Krieger, der sich schon mehr als ein Mal bewährt hatte, der sich als Mann aus dem Volke hochgearbeitet und so Zähigkeit und Ausdauer bewiesen hatte und, was schließlich auch ausschlaggebend war, der als Offizier auch das Militär und somit die Macht in Ägypten hinter sich hatte.

Espero haberos sacado de dudas...


- Que t’ha semblat l’any que acabem de deixar enrere? Baixaran els pisos?

Una puta mierda joder. No.

- És el moment de la pregunta ribbonera. Ens agradaria saber amb quina escena o esdeveniment se’t van posar els ulls com a plats veient Bola de Drac?

Ufff, creo que fue en el 3er torneig mundial d'arts marcials. Cuando están todos esperando fuera para las inscripciones y a un niño se le escapa un globo, Bulma intenta atraparlo y no alcanza pero entonces aparece Goku ya adulto y se lo coge, joder como me impresionó ver a Goku tan alto!!

- Bé, unes paraules per als nostres seguidors? Tots teus:

Todo mios?? Vale me los quedo!

dimecres, 16 de gener del 2008

Quan jugàvem a futbol sense patir-lo

Permeteu-me que per uns moments em traslladi al passat. Sovint les persones tendim a recrear-nos més en el passat que no pas a gaudir del present. La memòria i el record ens traslladen en l’espai i en el temps en dècimes de segon. Jo considero que és la forma de viatjar més ràpida que existeix, encara que no la més recomanable.

"A dins, els grans estan tots pendents del televisor perquè d’aquí uns moments comença el partit del Barça. Des de fora el porxo i arrapat al vidre veig que l’avi posa el canal plus i la família pren el seient, però no un de qualsevol perquè cadascú té el seu. L’avi té la butaca verda que és on ell s’hi sent millor, els pares seuen en aquell sofà de color ocre on tantes i tantes vegades he quedat adormit veient les meves pel·lícules, i les mares... A la mare i a la tia no els hi agrada el futbol, segur que d’aquí res ja estaran a la cuina fent companyia a l’àvia. És clar! avui és diumenge, i ara al vespre repeteixen per la pantalla el culebrón de la setmana, així que segur que no se’l perden. L’Helena no vol sortir a jugar. Des d’aquí la veig estesa al replà que hi ha abans d’entrar a la cuina, ben concentrada amb els seus llapis de colors, els folis i l’escampall de retalls de revista.

Jo en canvi, prefereixo jugar aquí fora, encara que faci un fred que pela i ja fosquegi. M’agrada posar-me al mig del jardí i començar a donar puntades de peu a la pilota, sobretot si puc colar-la a la teulada o puc fer caure alguna branca dels dos pruners, que mal plantats i esquifits vigilen com guàrdies la zona. Si no, sempre puc posar en pràctica les corredisses amunt i avall, driblar l’hortènsia de l’esquerra, anar-me’n a la dreta, desplomar els rosers que tant s’estima l’àvia, per acabar enviant la pilota a la creueta del gronxador amb un xut sec i segur.

Darrera del gronxador, una tanca de color verd fosc separa el jardí de l’hort. És un impàs entre el meu terreny de joc i l’espai que l’avi s’ha arreglat amb tan i tan d’esforç. Tan de bo algun dia pugui compensar els bombardejos de la meva pilota sobre les seves tomateres.

El pare ha sortit a fora a buscar-me. Diu que ja marxa, que demà té que ser d’hora a Portbou. Hem fa dos petons i m’abraça. Entro cap a dins de casa suat i brut de les nombroses envestides amb la gespa. La mare m’acarona i em diu que ja n’hi ha prou, que fa estona que hem crida i que encara tinc els deures per fer, que demà hi ha escola, i tantes i tantes coses més. L’àvia insisteix que ens farà el sopar, però la mare tossuda diu que anem tirant, que per avui ja en té prou. Pugem al cotxe i arranquem mentre els avis tanquen la porta de l'entrada i aixequen la mà per dir-nos adéu.

El Barça ha guanyat, però això a mi m’és igual."



Volant, volant...