Feliç 2010

L'Exèrcit de la Cinta Vermella us desitja un feliç any 2010.

El Gordo

La notícia saltava ahir al matí, abans de les deu quan Brandon Cabrera, un nen del colegi de San Ildefonso, cantava el tercer premi de la Grossa de Nadal, el 10104 venut a Puig-Reig (Porreig pels iniciats).

Podria l'ECV solventar els seus problemes econòmics amb la picossada que n'haguessin tret Ramon "Rustu" i Alfred "Porreig", porreigins de naixement i ribboners d'adopció?

L'administració número 1 i única del municipi el va repartir entre els 4000 habitants d'aquest poble del Berguedà. No ha parts iguals. A alguns sí i a d'altres no. Ni Ramon ni Alfred van ser premiats. En declaracions a bloc de l'ECV Ramon, porter titular de l'equip ribboner afirmava que "res de res! mira que ha tocat al bar on anem a fer dardos de tan en tan, però feia dies que no el sovintejavem, per tant, no em puc jubilar i seguiré guanyant-me les garrofes amb l'ECV (i defensant-ne els colors)".

Per la seva part Alfred Porreig, que va penjar les botes la temporada passada al costat d'unes secallones i bull negre, també va posar-se en contacte amb el bloc de l'ECV per confirmar que tampoc li ha tocat res: "Ni els ous m'he tocat!". Alfred va afegir que pensava convertir-se: "en l'accionista majoritari de l'ECV amb els calarons de la grossa!" i va recórrer al tòpic típic de la jornada amb un compartit: "mentrestant tinguem salut i feina.... i un bon forat per posar l'eina!".

Amén.

Nueva Asia 3 - 2 ECV

L'ECV s'avança al marcador però no és capaç de mantenir el domini. Nueva Asia remonta però els ribboners són capaços d'igualar el marcador al cap de poc.

L'ECV cerca la victòria en tot moment i els Asiàtics ho aprofiten per sentenciar, al contraatac.


Sense amenaça de fred el passat 19 de desembre l'Exèrcit de la Cinta Vermella va jugar el partit més igualat del campionat. Els ribboners van disposar de diverses oportunitats que no es van materialitzar. Per la seva banda el Nueva Àsia va aconseguir marcar en tres ocasions, que podrien haver estat algunes més si no hagués estat per les encertades (que no encetades) intervencions de Rustu, Xarumí i Paco, que va jugar el seu millor partit des que miliquita a l'ECV.

Els gols ribboners els van fer els dos jugadors més en forma de persona d'aquesta tempodara. D'un xut de fora de l'àrea arran del pal dret de la porteria que dóna al camp de tennis del servei d'esports, Gaspi va fer pujar el primer al marcador. Però no va ser fins a la segona part, després d'un xut al travesser de Tití Enric i un intent de vaselina de Pol que va sortir lleugerament per damunt de la porqueria que dóna al bosc de pinus pinaster, quan Marcel Figueras va aconseguir posar el 2 a 2 al marcador del camp ple de clots, esborancs i línies malpintades i tortes del Serfei d'Esports de la UdG. Un marcador imaginari perquè no n'hi ha cap físicament allà i hem de comptar els gols refiant-nos del que l'àrbrit apunti al seu paquet de tabac.

L'ECV ho va seguir probant amb (en) pilotes penjades a l'(p)olla des de la porteria, però van ser els del Nueva Asia que van aconseguir posar-se per davant en el marcador amb un gol de l'excompany de pis de la Carla, l'Helena i la Laura, en Pere que tenia katanes a l'habitació i va amenaçar els nostres jugadors per es deixessin marcar. De fet, no va ser una amenaça sinó un consell.

Alineació: Ramon Rustu, X. Arumí, Vancells, Paco, Llorens, Pagès, Gaspi, Marcel, Feixas i Enric C..
Gols: Gaspi i Marcel.
Incidències: Cinquena jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. Els jugadors, quan són al camp, es fan els longuis i no es canvien pels que estan a la banda encara que treguin el fetge per la boca.

Per-6-team

El Barça de Josep Guardiola culmina un 2009 amb un ple complet a les competicions que ha disputat.

Tot i que la primera part ha estat un bodrio, la segona ha estat dominada per complet pel Barça que ha cansat l'equip de l'Estudiantes argentí. Pedro amb un gol al minut 89, ha rebentat la moral dels argentins que han jugat tota la segona part a especular amb el resultat.


Amb empat a 1 s'ha arribat a la pròrroga, i l'Estudiantes no ha fet altra cosa que encomanar-se a l'àrbitre del partit (un mexicà que es pensava que al futbol s'hi juga amb raquetes) i buscar els penals, ja que el Barça posava el domini i el futbol.

Però l'Estudiantes no ha aconseguit el seu objectiu perquè Messi ha marcat amb el pit, amb l'escut, amb el cor, el gol de la victòria a centre d'Alves. 2 a 1 i cap a Kuwait.


A Canaletes s'hi han congregat una munió de seguidors culés que han cantat crits com: "Guti, Guti, Guti, maricón", "Alcor-cón! Alcor-cón!", "Sí, sí, sí. La sexta ja és aquí" (potser fent referència al desplegament de la TDT al territori català, tot i que està a punt de fusionar-se amb Antena 3), i d'altres càntics i fraseologia típica de les celebracions culés com: "Visca el Barça i visc a Catalunya" o "Laporta president, Catalunya independent".


Ara que el Barça ha aconseguit el súmum en el món del futbol és hora de plegar. Ara que a l'únic que poden aspirar els eterns rivals, i àdhuc el mateix Barça, és a igualar el que ha fet l'equip d'en Pep. Ara que ja no es pot superar és l'hora que s'acabi el futbol, que mai més ningú s'atrebeixi a donar patades a una pilota, perquè seria desprestigiar l'equip blaugrana. Suspenguem les lligues, aficionem-nos al korfbol o a les curses d'orientació, o si més no, deixem d'anomenar futbol al futbol per passar a dir-li "Barça".

Secció Plantilla

Oferim un nou servei a la comunitat ribbonera. Hem creat l'apartat "Plantilla" (planteta pels amants de la normalització lingüística) on podeu veure minsa informació sobre els membres dels membres de l'ECV.

PLANTILLA

PORTADA DE LA SETMANA

POL VAN ROL

"I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum"

Pol Vancells i Roldós, el capità. Ell diu que no ho és però la resta així ho hem imposat. Aquest geògraf i ganxó nascut el dia que li va tocar de 1984 és una de les vaques sagrades de l’Exèrcit i un dels homes que va reunir els primers jugadors del que ara denominem equip ribboner.
Tot un expert en l’art de fer l’ànec enmig d’una classe de la Uni i actor de teatre que actualment s’ha près un descans. La seva última obra va ser “Los profes de mi vida”i la va presentar al restaurant el pati verd durant el sopar de fi de carrera.

- Polvanrol, tens algun sobrenom especial que ens pugui fer riure? No ens obliguis a preguntar-lo a en Pla...

Mmm... sí, però no ho diguis a ningú. La veritat és que des de que era ben petit la meva persona ha rebut tot tipus de sobrenoms, la majoria dels quals mai han estat motiu de discussió verbal. Crec que no eren mofes de mala fe, i tot i que sovint ens tustàvem mai la sang va arribar al riu. A l’època de l’ESO n’hi va haver algunes de sonades. De les boques dels meus companys varen sortir paraules tan cèlebres com “Vancells caga ocells”, “l’avi”, “jepi” i l’extraordinari Dumbo que mai vaig acabar d’entendre. Després n’han vingut d’altres com “ganxito”, “roldosa”, “Vasconcellos” o “Rosita”.

Ja ho veus, diferents apel·latius per parlar d’un mateix ésser humà.


- Se t’ha vist en diverses ocasions anant en bici fins al castell de Sant Miquel, corrent per la Devesa de Girona (de nit entre els arbres) i bevent Estrella Galícia i cubates en un concert... quin es el teu estat físic de cares a la competició d’aquest any?

Sí, sempre que puc miro d’agafar la bici i ara últimament vaig força sovint a córrer per tonificar els pulmons i reduir una mica la pelleringa de sota el melic. Quan vaig a córrer a la Devesa em dedico a comptar les fulles que tenen els plàtans, però l’altre dia se’m va fer fosc i em vaig descomptar. No ho sé... potser a partir d’ara comptaré calories o patrimonis. És cert que de tant en tant els jugadors sortim de nit. Quan el míster ens dóna permís les vaques sagrades de l’equip sortim a pasturar pels locals d’oci nocturn gironins. Jo sempre demano gintònic o en el seu defecte el “baso leche con galletas”.

- Què implica ser el capità durant 5 anys d’un dels equips que desperta més indiferència entre l’afició i el món universitari però que treballa a un nivell tant professional com el bada bing?
N’estàs segur que l’equip desperta indiferència? No hi estic del tot d’acord. Personalment estic molt orgullós d’haver estat el capità de l’equip i penso que durant aquests anys, la marca Exèrcit s’ha potenciat de manera decidida. Qui més qui menys del nostre entorn proper ha sentit a parlar de l’equip, una altra cosa és que ens vinguin a veure. A vegades em trobo amb col·legues que tenen altres col·legues que han consultat el blog de l’equip i han quedat atònits, garrativats, caragirats. Jo crec que si tots volem hi ha equip per anys. A més, qui de nosaltres quan arribi a vell no explicarà a la vora del foc, o d’una estufa elèctrica o d’un radiador nuclear que va formar part de l’exèrcit més malvat del món? Jo per descomptat que no.

- Ara que l’ECV ha guanyat les Xsatis (2 victòries, 1 empat i 1 derrota) i que, com llegíem al diari “Sporc”, el partit de dijous era de vital importància... creus que l’ECV té aspiracions convincents de cares al títol d’enguany?

La veritat és que no. La competició sempre resulta molt difícil i enguany ens ha tocat un grup amb equips de molt nivell. Ara bé, l’Exèrcit està preparadíssim i amb ganes de demostrar que pot ocupar els primers llocs de la classificació. Ja fa anys que juguem, més o menys tots ens coneixem i això es nota al terreny de joc. Ara anem més a sac. El pròxim derby contra el Nueva Ásia serà una bona ocasió per veure de què som capaços. Com diria un guerrer de l’espai “la força de combat dels dos oponents serà molt igualada”.

- El servei d’esports sembla que no està despertant gaire simpatia aquest any degut a certes desatencions de cara als jugadors federats. Primer, la nova normativa per jugadors extracomunitaris i d’altres amb síndrome de duplicitat, i després l’incident amb els “petos” de l’últim partit. Forma part del procés d’adaptació al Pla Bolonya o és que ara que paguem més, s’han acomodat?

Aquests del Pla de Bolonya ja es poden fotre el dit pel cul. Mira, aquest és un tema una mica delicat. No crec que Bolonya pinti gaire res amb aquest tema, més aviat em sembla que és un problema de manca d’organització, de desatencions continues. En certa manera tots plegats hem sabut sempre que algun dia el Servei d’Esports prohibiria jugar a futbol als jugadors extracomunitaris. Però també és veritat que hi ha moltes maneres de fer les coses i en aquest sentit el Servei d’Esports ha estat poc encertat. La paradoxa, amic meu, és que sense ells no hi hauria lliga, ni Primavereta i potser tampoc Exèrcit... o sí. Ai! difícil relació amor odi.

- Corren rumors que l’any vinent el Club està pensant en adquirir una plaça a la competició Lliga Màster... el capità en sap alguna cosa?

Sí, la directiva i el cos tècnic em van confirmar fa uns dies que l’opció d’adquirir una plaça a la Lliga Màster pren força dia rere dia. I et puc avançar que no és la única opció que contemplen. També han posat damunt el pupitre altres possibilitat. Per exemple adquirir una plaça en el campionat intermunicipal de futbol sala que organitza l’ajuntament, adquirir una plaça de pàrking de 10 m², adquirir una plaça sencera com la del Barco i organitzar tornejos setmanals de proevolution soccer a casa dels jugadors. Em sembla, però, que no m’equivoco si et dic que l’opció de la Lliga Màster és la més ben col·locada al pal llarg de la porteria del gol nord.

- Sabem que t’encanta jugar a l’Street fighter II de la Super i que en cursos anteriors, havíeu arribat a batir-vos entre companys de classe. Sembla que durant una d’aquelles lluites, tu et vas emocionar tant en fer dos perfects seguits a en Pla, que et vas deixar anar i vas començar a cantar-li una cançó... com feia?

I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum. O potser era el fum dels porros... ja no me’n recordo. Del que sí me’n recordo és de la mítica cançó. Feia quelcom així: “Disloki, loki, ai! disloki el genoll, disloki, loki, ai! disloki. Vaig anar a jugar un partit de futbol i al cap de cinc minuts estava a terra patiiint, ai! disloki, loki, ai! disloki la mandíbula...”

- No ens podem acomiadar de tu sense abans demanar-te que et mullis una mica i triïs quina és l’escena que recordaràs sempre de Bola de Drac.
Uff! És molt difícil d’escollir una escena perquè hi ha molts moments de pell de gallina. Per mi sense cap mena de dubte, un dels moments més transcendentals de la sèrie Bola de Drac és la descomunal transformació que el Mestre Mutenroixi experimenta al castell del Rei Giuma (el pare de la Xixi). Per apagar el foc del castell, el mestre decideix utilitzar la tècnica del “Kame Hame Ha”. Us convido a mirar aquell episodi. Val la pena.

- Vancells, la torcida ribbonera espera unes paraules que tus els vulguis dedicar:

La meva estratègia és

Que un dia qualsevol

No sé com ni sé

Amb quin pretext

Per fi em necessitis

PORTADA DE LA SETMANA

PORTADA DE LA SETMANA

All in Team 4 - 1 ECV

L'ECV perd el primer partit de la temporada, en un matx on va ser incapaç de fer 4 passades seguides.
L'All in team, posa tota la carn a la graella i s'endú els 3 punts.
La contundència ribbonera en defensa evita que l'ECV rebi un golejada d'escàndol.

Díficil partit el de dimarts passat al servei d'esports. Ja d'entrada l'organisme encarregat d'organitzar la lligueta no disposava de petos per cedir a un dels dos equips, ja que les samarres eren del mateix color. El problema es va solventar amb els xalecos reflectants dels cotxes fent que el partit semblés entre policies i gitanos.

Pràcticament un equip es va dedicar a atacar i l'altre a veure-les venir. L'All in team va disposar d'una cent-trentena d'ocasions, fruit de la forta pressió que exercien. L'ECV no va poder quasi mai sortir del darrere amb la pilota controlada, i les passades llargues, buscant el cap de Marcel o l'esquena d'Aleix, eren contrarestades amb efectivitat per l'equip rival.

A l'All in Team li va costar marcar el primer, però va fer el segon poc després quan un davanter de l'All in Team va aprofitar un refús d'un potent xut aturat per Enric C. que en absència de Rüstü va fer d'arquer. El tercer gol va venir d'un xut llunyà sense oposició de la defensa ribbonera en el qual tampoc s'hi va poder fer més.

Podria haver acabat la primera part amb més gols, però Xevi A. va treure una o dos pilotes de sobre de la mateixa línia torta de gol. 3 a 0al descans. L'ECV incapaç de fer un gol tot i les poques, però clares, ocasions de que va disposar, a peus de Gaspi, Marcel i Feixas.

La segona part va seguir amb el mateix guió. L'All in Team, lluny d'especular amb el resultat va sortir a l'atac i a la pressió, i va generar un munt d'ocasions que Enric sota pals, Xevi A., Pol, Marcel i Zé Lourenço es van encarregar d'abortar. Gaspi, Albert i Aleix intentaven sense èxit escurçar distàncies.

D'un xut des de la frontal de l'àrea va arribar el 4t de l'All in Team, i l'ECV va fer el golet de l'honor en la darrera jugada del partit, sobre el xiulet final de l'àrbitre.

Alineació: Enric C., X. Arumí, Vancells, Llorens, Pagès, Gaspi, Marcel, Feixas.
Gols: Marcel.
Incidències: Tercera jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. Pol va demanar el canvi als pocs minuts per anar a fer caca. Havia berenat xocolata desfeta.

ALL IN TEAM - ECV

Avui a les 19h.

ALL IN TEAM - ECV


Llista de convocats:

Marcel F.
Xevi A.
Pol V.
Gaspi
Yure
Enric C.
Albert F.
Uleix P.

Baixes segures:

Ramon "Rustu"
Andreu C.
Paco J.