Catalunya guanya la Golden Cup

Catalunya s'ha proclamat campiona de la cinquena edició de la Golden Cup després de guanyar el Viva Habitat Blanes a la final per 4 a 2.

Per altra banda, el combinat estatal ha conquerit l'Eurocopa de Futbol a l'imposar-se per 1-0 a Alemanya.

El combinat estatal es planta a la final

Мы заложили фундамент из «бронзы»

Юрий Геворкян
Опубликована: 27 июня 2008 01:11:04

Сборная России проиграла в полуфинале Евро, но оставила в сердцах болельщиков веру в будущие успехи

В финал Евро нашей, ставшей за чемпионат неожиданно такой родной, сборной России, выйти не удалось. Но кто сможет ее в чем-то упрекнуть? Да, в полуфинале против наших злых гениев - испанцев мы впервые за турнир изменили своей игре. С первых минут Россия не стала играть в тот яркий, атакующий футбол, который влюбил в нее всю Европу, выбрав более взвешенный и медленный стиль.

Мы отказались от авантюрного духа, который принес нам успех трижды подряд, но не помог в первом матче на турнире, когда мы были биты теми же испанцами. Как оказалось, что так, что эдак – они нам пока не по силам. Может, потому, что подопечные Луиса Арагонеса не стали изменять себе…

В нашем последнем матче на Евро, кроме так некстати преобразившейся сборной, было все, за что мы любим футбол: драматический антураж – ливень, сверкающие молнии; неожиданный поворот – замена лучшего форварда Евро Давида Вильи на 32-ой минуте; Появление нового героя (а для нас - антигероя) – Сеска Фабрегаса и изумительные голы – красивые, изящные и техничные. Жаль, что все в наши ворота. И жаль, что так много – три.

Но сколько бы их было, если б не голкипер Игорь Акинфеев, который последний рубеж нашей обороны держал так, словно позади не трибуны венского стадиона, а Москва. Не беда, что не удержал. Претензий к нему быть не может.

Как не может быть претензий и к остальным нашим футболистам, которые старались, но просто в данном конкретном матче удача была не на их стороне. Главное, что начало положено. Фундамент из «бронзы» Евро уже заложен, а будущих успехов ждать не так уж долго – два года…

С первых минут мы были не в своей тарелке, а когда наконец смогли приспособиться к игре испанцев, те уже забили нам первый гол, исполненный в соавторстве одноклубников по «Барселоне» Иьесты и Хави. Забитый мяч вышел таким нежданным, что для игроков сборной это стало если не потрясением, то сильным ударом. Игра посыпалась, а настрой медленно, но верно стал скатываться с боевого на едва ли не упаднический. В концовке матча ребята смогли прийти в себя и отыгрываться бросились все, даже защитники. За пару минут до конца мы могли сквитать гол, но Фортуна упорно не замечала в эту ночь стараний наших…

Des de l'equip de redacció del blog de l'ECV pensem que, si ahir van donar pel sac els clàxons dels cotxes que celebraven l'eliminació de Rússia, haguéssin donat més pels sac els clàxons dels qui celebrarien, en un cas hipotètic, la classificació per la final d'un combinat català.

De totes maneres, cor fort. Successos com aquests només passen una vegada cada 60 anys.

Document sonor amb declaracions de Puigcercós, Urkullu i
la resposta de Jose Antonio Abellán, cap d'esports de la COPE

El combinat estatal supera els quarts

Italia fuori ai rigori, passa la Spagna.

I rigori danno, i rigori tolgono. Due anni dopo i penalty vincenti di Berlino, a Vienna l'Italia viene eliminata dalla Spagna ai calci di rigore davanti a re Juan Carlos. Finisce 4-2 per le furie rosse, dopo che i tempi regolamentari e i supplementari erano terminati 0-0. Per gli azzurri errori decisivi di De Rossi e di Di Natale, che si fanno parare i tiri da Casillas, mentre Buffon riesce a bloccare solo il rigore di Guiza. Rigore decisivo di Fabregas (nella foto Ap). Partita complessivamente equilibrata, con superiorità territoriale della Spagna ma le maggiori occasioni da gol sono capitate all'Italia con Camoranesi e Di Natale. La Spagna disputerà la semifinale con la Russia, mentre l'altra vedrà di fronte Germania e Turchia.

PRIMO TEMPO - Colpo di testa di Perrotta al 18', punizione di Villa al 24' parata da Buffon. Queste le uniche emozioni della partita nella prima mezz'ora. Incontro ultra-tattico tra due squadre che si temono molto, ritmi bassi, pressing assente con le formazioni che attendono l'avversario sulla tre quarti e al limite dell'area. Quindi quasi impossibile trovare spazi per le punte. La Spagna fa possesso palla, ma sterile, l'Italia attende e riparte con Cassano sulla sinistra. Ammoniti Iniesta all'11' e Ambrosini al 30'. Torres e Villa ben imbrigliati dall'attenta difesa azzurra. Verso la mezz'ora la Spagna preme di più grazie anche a qualche sbavatura difensiva azzurra: al 31' bella conclusione di Silva da lontano, controllata dal portiere italiano, poi ripetuta al 37' e al 43' ma vanno fuori. Toni esegue un buon colpo di testa al 35' ma viene rimpallato dalla difesa. Al 41' Silva (il più in palla delle furie rosse) cade al limite dell'area: è fallo, ma l'arbitro tedesco Fandel dice che lo spagnolo si è buttato.

SECONDO TEMPO - Al 3' un rimpallo favorisce Silva in piena area azzurra, ma rimedia Chiellini. Al 12' iniziano i cambi: Donadoni manda in campo Camoranesi per Perrotta. Due minuti dopo doppio cambio per Aragones che fa uscire Iniesta per Cazorla e Xabi per Fabregas. Al 15' miracolo di Casillas che salva sulla linea su Camoranesi dopo un'azione confusa in area spagnola. Al 25' prova Toni di testa su cross dalla destra di Zambrotta, ma finisce alto sulla porta spagnola. Un minuto dopo Villa scivola in area: per Fandel è simulazione e lo ammonisce. Secondo cambio italiano al 28': Di Natale al posto di uno spento Cassano, che non ha mai fatto cambiare marcia all'Italia. Dopo la mezz'ora l'Italia sembra stanca e rimane chiusa sotto l'avanzata spagnola. Al 34' Buffon rinvia a pugni chiusi al centro della porta su punizione di Senna, che un minuto dopo spara un gran tiro da fuori: sembra facile preda del portierone azzurro al quale però sfugge la palla che tocca il palo prima di essere ripresa. Al 38' Toni non vede Grosso che arriva da dietro: il giocotore del Lione avrebbe potuto battere a colpo sicuro. Al 40' fuori el niño Torres: al suo posto Guiza. È 0-0 alla fine dei tempi regolamentari dopo 3 minuti di recupero.

SUPPLEMENTARI - Al 1' minuto del primo tempo supplementare Sergio Ramos chiede il rigore, ma è lui a compiere fallo su Chiellini. Un minuto dopo Silva sfiora il palo alla sinistra di Buffon. Al 5' prodezza di Casillas su colpo di testa di Di Natale. Secondo tempo supplementare: al 2' entra Del Piero per Aquilani. Al 6' ammonito Cazorla per proteste. Ultima occasione al 119' per Cazorla, ma la mette fuori di parecchio. E finisce ai rigori.

RIGORI - Inizia la Spagna. Il primo rigorista è Villa: gol. Per l'Italia c'è Grosso: gol. Cazorla: gol. De Rossi: para Casillas. Senna: gol. Camoranesi: gol. Guiza: para Buffon. Di Natale: sbaglia. Fabregas: GOL VINCENTE. Spagna in semifinale contro la Russia.

Font: Corriere della sera

El combinat estatal supera els quarts de final.
Des de l'equip de redacció de l'ECV seguim preferint els combinats amb alcohol.

Girona és de segona

El Girona FC con su victoria por 1 a 0 ante el Ceuta, regresa 49 años después a la segunda división A, de la que fue campeón en la 1935/36 y disputó, sin éxito, el ascenso a la máxima categoría del fútbol español. Este ascenso supone el segundo consecutivo logrado por el equipo catalán, tras lograr la campaña anterior ascender de tercera división a segunda B.

Un gol de Migue en el minuto 54 materializó una victoria que vale el ansiado ascenso que, en tiempo añadido, pudo quedar en nada en una clarísima ocasión del equipo ceutí que dispuso de más de cinco minutos de añadido para hacer aflorar los nervios en el conjunto catalán.

El Ceuta dominó durante los primeros veinte minutos y en el tramo final del partido aunque las ocasiones de gol para el once ceutí fueron escasas y la mayor parte de éstas en los minutos finales.

A los gerundenses sólo les valía la victoria, después del empate sin goles registrado en el partido de ida mientras al Ceuta le valía la victoria y el empate con goles de lo que fueron conscientes desde el pitido inicial y jugaron a esperar su oportunidad, que finalmente llegó pero que no fueron capaces de aprovechar.

Font: Marca.com

El grup de la mort

Avui comença l'Eurocopa de futbol. Cap dels futbolistes del nostre equip hi prendrà part al coincidir amb els exàmens de final de curs.

Diuen que el grup format per les seleccions estatals d'Holanda, Itàlia, Rumania i França és el grup de la mort. Potser metafòricament, fent referència al potencial futbolístic d'aquests combinats.

Però realment, el grup de la mort, podria ser el format per Alemanya, Àustria, Polònia i Croàcia. Aquest pot ser considerat, literalment, el grup de la mort. Només cal remontar-se, fer memòria, a la primera meitat del segle XX i recordar alguns dels successos de la Mitteleuropa per trobar els arguments històrics que així el qualifiquen.

Atlètic Empordà, guanyador de la Copa Primavera de Futbol 7

L'equip dels Atletic Empordà guanya contra els Doble Malta en la tanda de penaltis la Copa Primavera de la UdG

En un partit molt igualat, en què es va arribar al minut cinquanta amb un empat a tres gols, a la tanda de penaltis es va tornar a decidir la victòria, que es va decantar vers l'equip de Xumetra, Gasull, Cornfield, Piris, ..., que varen haver de fer gairebé set llançaments abans no aconseguíssin la victòria. Va ser un partit molt igualat amb una sana rivalitat entre bons amics i companys, representants de gairebé tots els estudis cursats a la UdG. Bon futbol i moltes ganes de guanyar. Enhorabona als Atlètic Empordà.

Font: Servei d'esports

Resum quantitatiu de la temporada