ECV 4 – JUVENTUS DE T. 6La Juventus s’imposa des de l’inici del partit a base de fe i de coratge.
L’Exèrcit tan sols ha estat capaç de guanyar quatre dels dotze punts disputats.
Tot i la irregularitat de l’equip, els jugadors es mostren confiats i segurs de poder aixecar el cap.
Per trobar l’últim enfrontament entre ambdós equips calia remontar fins a la lligueta d’accés als quarts de final de la Copa Primavera de la temporada passada. En aquella ocasió, un Exèrcit en estat de gràcia va ser clarament superior al seu rival. Va guanyar-lo amb certa facilitat, certificant a més, l’accés a quarts amb la primera plaça del grup assegurada.
Ahir a la tarda el guió va ser ben diferent. El Juventus, un equip renovat que poc s’assembla amb el de temporades anteriors va plantar cara des del primer minut. Els nostres varen sortir tous i descentrats. De seguida es va veure com el Juventus de Turisme es feia amb el control del joc, mentre que l’Exèrcit patia de valent per salvaguardar la portaria d’E. Castellà de les continues envestides rivals. Els contraris travessaven el mig camp d’una manera exultant, sobretot perquè jugaven molt cohesionats i feien córrer la pilota d’un costat a l’altre, utilitzant les bandes com a vies d’escapament. Aquesta va ser la tònica durant els deu primers minuts de joc, precisament el mateix temp que necessità l’Exèrcit per xutar per primer cop entre els tres pals, a través d’una acció individual de Vancells que acabà amb un xut llunyà blocat pel porter rival.
Poc a poc l’Exèrcit va anar despertant, de manera que a les acaballes de la primera part el joc s’havia igualat, la possessió de l’esfèric era pels nostres que gaudien cada cop de més ocasions. Però aquestes ocasions no s’acabaven de concretar. Si bé era veritat que l’equip jugava més tranquil, costava que els davanters es desempalleguessin de la defensa rival que no deixava que cap dels nostres rematés en condicions.
Al final de la primera part, el resultat era de 3 a 1 favorable al Juventus de Turisme.
A l’inici de la segona part, de seguida es a veure un Exèrcit millorat, impulsat a arreglar les coses i a igualar el partit. Els nostres varen sortir posats en la seva feina i mirant de no perdre la posició en cap moment. La qüestió era mantenir-se ferm i no donar tantes facilitats al rival, que ja mostrava símptomes d’esgotament degut a l’esforç realitzat en els primers vint i cinc minuts.
La veritat però, és que el Juventus s’ha reforçat molt bé, i ahir va saber fer la feina quan tocaba: distanciar-se en el marcador a la primera part, i, tancar-se i fulminar el rival a base de contraatacs a la segona meitat.
Durant l’últim quart d’hora, l’Exèrcit va augmentar la intensitat del seu joc, tot disposant d’algunes oportunitats per retallar distàncies, però va faltar encert i una mica de sort. Amb 3 a 5 al marcador, Ramsés va estaballar una pilota al travasser, i més endavant, un xut creuat de Gaspi va passejar-se per davant de la porteria contrària. Aquestes i d’altres ocasions perdudes haguéssin pogut canviar el signe del partit.
Al final, triomf del Juventus, en un partit estrany i incòmode pels nostres.
És veritat que en el partit d’ahir hi va haver algunes baixes, que l’equip va començar descentrat i que durant la primera part va costar que els jugadors posessin la cama. També és veritat que – tot i els aspectes que s’han d’intentar millorar – l’equip ha tingut possibilitats d’emportar-se els tres punts en els tres partit disputats: en el primer enfrontament qualsevol dels dos equips hagués pogut guanyar, en el segon la manca de concentració va costar els tres punts, i en aquest tercer ha faltat agressivitat.
Els jugadors han de mirar de no retenir tan la pilota i fer-la córrer a més velocitat. Més pragmatisme i menys autocomplaènça. Aquest va ser el principi que va portar l’Exèrcit a les semifinals de la Copa Primavera.
Què toca ara? Evasió o victòria.
Alineació: E. Castellà, Simó, Juanjo, Vancells, Andreu, Pagés, Gaspi i Ramsés.
Gols: Gaspi, Andreu, Pagès i Ramsés
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la quarta jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
Tot i la irregularitat de l’equip, els jugadors es mostren confiats i segurs de poder aixecar el cap.
Per trobar l’últim enfrontament entre ambdós equips calia remontar fins a la lligueta d’accés als quarts de final de la Copa Primavera de la temporada passada. En aquella ocasió, un Exèrcit en estat de gràcia va ser clarament superior al seu rival. Va guanyar-lo amb certa facilitat, certificant a més, l’accés a quarts amb la primera plaça del grup assegurada.
Ahir a la tarda el guió va ser ben diferent. El Juventus, un equip renovat que poc s’assembla amb el de temporades anteriors va plantar cara des del primer minut. Els nostres varen sortir tous i descentrats. De seguida es va veure com el Juventus de Turisme es feia amb el control del joc, mentre que l’Exèrcit patia de valent per salvaguardar la portaria d’E. Castellà de les continues envestides rivals. Els contraris travessaven el mig camp d’una manera exultant, sobretot perquè jugaven molt cohesionats i feien córrer la pilota d’un costat a l’altre, utilitzant les bandes com a vies d’escapament. Aquesta va ser la tònica durant els deu primers minuts de joc, precisament el mateix temp que necessità l’Exèrcit per xutar per primer cop entre els tres pals, a través d’una acció individual de Vancells que acabà amb un xut llunyà blocat pel porter rival.
Poc a poc l’Exèrcit va anar despertant, de manera que a les acaballes de la primera part el joc s’havia igualat, la possessió de l’esfèric era pels nostres que gaudien cada cop de més ocasions. Però aquestes ocasions no s’acabaven de concretar. Si bé era veritat que l’equip jugava més tranquil, costava que els davanters es desempalleguessin de la defensa rival que no deixava que cap dels nostres rematés en condicions.
Al final de la primera part, el resultat era de 3 a 1 favorable al Juventus de Turisme.
A l’inici de la segona part, de seguida es a veure un Exèrcit millorat, impulsat a arreglar les coses i a igualar el partit. Els nostres varen sortir posats en la seva feina i mirant de no perdre la posició en cap moment. La qüestió era mantenir-se ferm i no donar tantes facilitats al rival, que ja mostrava símptomes d’esgotament degut a l’esforç realitzat en els primers vint i cinc minuts.
La veritat però, és que el Juventus s’ha reforçat molt bé, i ahir va saber fer la feina quan tocaba: distanciar-se en el marcador a la primera part, i, tancar-se i fulminar el rival a base de contraatacs a la segona meitat.
Durant l’últim quart d’hora, l’Exèrcit va augmentar la intensitat del seu joc, tot disposant d’algunes oportunitats per retallar distàncies, però va faltar encert i una mica de sort. Amb 3 a 5 al marcador, Ramsés va estaballar una pilota al travasser, i més endavant, un xut creuat de Gaspi va passejar-se per davant de la porteria contrària. Aquestes i d’altres ocasions perdudes haguéssin pogut canviar el signe del partit.
Al final, triomf del Juventus, en un partit estrany i incòmode pels nostres.
És veritat que en el partit d’ahir hi va haver algunes baixes, que l’equip va començar descentrat i que durant la primera part va costar que els jugadors posessin la cama. També és veritat que – tot i els aspectes que s’han d’intentar millorar – l’equip ha tingut possibilitats d’emportar-se els tres punts en els tres partit disputats: en el primer enfrontament qualsevol dels dos equips hagués pogut guanyar, en el segon la manca de concentració va costar els tres punts, i en aquest tercer ha faltat agressivitat.
Els jugadors han de mirar de no retenir tan la pilota i fer-la córrer a més velocitat. Més pragmatisme i menys autocomplaènça. Aquest va ser el principi que va portar l’Exèrcit a les semifinals de la Copa Primavera.
Què toca ara? Evasió o victòria.
Alineació: E. Castellà, Simó, Juanjo, Vancells, Andreu, Pagés, Gaspi i Ramsés.
Gols: Gaspi, Andreu, Pagès i Ramsés
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la quarta jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
1 comentari:
Sembla que no aixequem el cap, l'afició comença a qüestionar les tàctiques de l'equip. El projecte que ens havien venut, sembla que no convenç, ni venç.
Però per sobre de tot queda el crit d'esperança que desprèn l'exèrcit. No sé si hem pecat de creure'ns massa grans.
Les coses s'han de començar des de terra, i anar pujant, sense porros, i em fa l'efecte que nosaltres vam començar de massa amunt, i les hòsties ens vénen a tort i a dret.
Només podeu contestar a l'afició ribbonera amb un resultat contundent contra els San Siro Point.
Esperem que així sigui. Amén!
Publica un comentari a l'entrada