dilluns, 17 de desembre del 2007

Entrevista a Enric Castellà

"Perdonin-se la pròpia estupidesa"

Casillas? Valdés? Busquets? Lopetegi? No, cap ni un. Ell és Enric. Porter titular de l’Exèrcit de la Cinta Vermella, cantautor i fill de Malgrat. Ell és Enric; Enric Castellà, jove, alt, prim, atractiu i barbut de mena. Aquest any té la missió de desviar els projectils enemics de la porteria ribbonenca. Seguiu llegint si voleu saber-ne més d’ell.

- Enric, sabem que ets un bon jugador de camp i a més ofensiu, com es veuen els partits entre els tres pals?

De colors. L’any passat crec que vaig fer un bon paper a la davantera ribbonera, i aquest any, per la lesió d’en Rovira, espero fer-ho tan bé com pugui a la porteria. És un lloc fred, però jugo tot el partit, no em canso tant, però em pelo més els genolls i els colzes.


- Hem encaixat 22 gols en 5 partits, no obstant n’hem marcat 26. Malgrat aquest balanç neutral, l’equip sembla que té opcions de fer un bon paper. Com veus la porteria de l’exèrcit d’aquí a final de lliga?

Excepte en el partit contra el Juventus de Turisme, que crec van merèixer-se la victòria, a la resta de partits hem pecat de nerviosisme en els minuts finals, fet que s’ha traduït en gols en contra. Però la defensa treballa molt bé: en Xevi, en Shanti, n’Andreu, en Marc, procuren que ens xutin poc i ho aconsegueixen.

- L’anterior partir (San Siro) vas salvar una pilota a contrapeu en l’últim instant i vas encertar la direcció d’un xut de penal. Que n’opines que els joves ribboneros parlin de tu com del nou Rovira?

Bé, a veure... és la meva feina, i tot i així considero que ho podria fer millor, per exemple, no n’hi ha prou en encertar la direcció cap on va el penal...

Sobre el que em comentes... jo no em considero el nou Rovira, en Rovira és un gran porter i millor persona, i jo sóc un altre porter, una altra persona. Les comparacions només es poden fer en objectes sense vida.

- El porter és el primer o l’últim home de l’equip i té una visió molt àmplia dels partits; Parlan’s un xic sobre com veus el joc del teu conjunt? Què ens falta treballar?

Ens falta treballar la possessió de pilota, en l’últim partit contra el San Siro ho vam poder fer, segurament perquè va ser dels pocs partits que en tot moment hem estat per davant en el marcador. Però saber adormir el partit quan el tenim controlat, és una de les coses. I l’altra, és la solidaritat davantera. Hem de primar el gol, i quan tinguem el partit encarrilat ja hi haurà temps per fer virgueries. Són les virgueries el que pot decantar la balança cap a un costat o cap a un altre.

- Quin és l’estat actual de la Riera de Malgrat? La lluita per salvar-la arribarà a bon port?

Mira, a Malgrat el govern de local està format per PSC i PP. És un govern una mica anormal, com el poble, però sembla que per primer cop, les veus fins ara adormides s’han fet sentir. Jo espero que si que arribi a bon port, i si més no que arribi al mar.

- Diuen porahí que has escrit un himne per l’equip...

Hi ha la intenció de crear un himne per l’equip, i he estat mirant possibles tornades ensordidores de masses... però és un projecte llarg, bàsicament perquè de la música se n’encarrega en Gaspi, a partir d’uns “samples” de la cançó original del RR de Bola de Drac. Ja se sabrà quan estigui fet, però de moment no hi ha res.

- Ens cantaries un estribillo d’alguna cançó que hagis escrit recentment?

I tant, diu així...:

“Bondia, ningú ho ha demanat però fa bondia,/damunt dels caps un sol ben insolent / il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent”

- Com a bon ribbonero que ets i jove català, em prenc el luxe de pensar que de petit veies Bola de Drac. Volem saber quina escena o succés et va fer posar la Gallina de Piel?

La primera de les morts de Krilin a mans dels soldats de Satanàs Cor Petit Pare, tan petit i amb aquell filet de sang que li queia per la galta, tot vestit de 21 botons i amb un barret.

- Acabem amb unes paraules que surtin del teu cor per conquerir el de la nostra afició:

Perdonin l’estupidesa. La meva, la nostra, però també perdonin-se la pròpia estupidesa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

L'Enric Castellà, que sempre ha volgut anar més enllà, s'ha trobat sota la porteria posant a prova la seva figura i gallardia. Entre els tres pals, ell és qui mana i ens crida: "nois sembla que colliu maduixes, bandarres que ja us fan figa les cuixes".
Pilota que arriba, o l'agafa a l'aire, o bé ni la flaire.

Recorda per si fa el cas, bordegàs, que si mai et deixes els guants, i tens les mans encetades, tranquil que jo a casa disposo de pumades.

Comandant Black ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Gràcies!