ECV 6 – RECRE 6
L’Exèrcit de la cinta vermella empata un partit que té al seu abast durant la major part del match.
Els nervis i la falta de concentració dels blaugranes en els últims minuts, claus per entendre la reacció final del Recreativo de Goldback.
Ahir a les set de la tarda, l’Exèrcit va iniciar el seu periple futbolístic en la competició que organitza el servei d’esports de la UdG. L’equip es presentava a l’estadi amb la major part d’efectius, tret dels lesionats Andreu i Rovira, i dels jugadors Alfred i Marc Simó que tenien permís del club per descansar aquesta jornada.
El guió era propici per veure un bon partit de futbol, i realment va esser així. L’Exèrcit va presentar la tàctica habitual, amb tres defenses a darrere, dos mitjos i un punta més avançat amb llibertat de desplaçament. El xiulet inicial anunciava un partit igualat, marcat per la duresa en el joc i per les múltiples ocasions de gol de dos equips que lluitaven a fons per emportar-se la victòria. Tot i això el Recreativo de Goldback va portar la iniciativa del joc durant els primers minuts de l’enfrontament, arribant amb facilitat a la portaria rival però sense mostrar un perill excessiu en les seves aproximacions. Poc a poc l’Exèrcit es va fer amb el control del joc, sobretot per la solvència del mig del camp, capaç de gestionar bé la pilota i d’oxigenar la zona en els moments de més pressió del rival. A la fi de la primera part el resultat era d’empat a dos, un resultat que justificava els mèrits que havien fet tots dos equips. A l’inici de la segona part, va semblar que l’Exèrcit es feia amb el control del partit: la pilota circulava de pressa i creuava fàcilment el mig del camp, a més la pressió dels homes al davant complicava la sortida del Recreativo que tenia seriosos problemes per aproximar-se a la porteria de Castellà. La pressió i l’organització defensiva van permetre a l’Exèrcit d’avançar-se en el marcador amb dos gols d’avantatge respecte del rival. Només dues clares ocasions de gol fallades per Pagès, no varen permetre a l’Exèrcit d’agafar un avantatge encara més gran.
Aquesta tònica de certa superioritat va permetre als blaugranes arribar a l’últim quart d’hora amb la tranquil·litat d’anar per davant en el marcador, una tranquil·litat que va desmontar-se quan el Recreativo va retallar la distància a un sol gol. Aleshores l’Exèrcit va començar a perdre pilotes al mig del camp, a més de cometre faltes que van accelerar els nervis; llavors la situació de desconcert va acabar premiant el joc individual i delirós per sobre del col·lectiu i fàcil. Les successives pilotes penjades del porter del Recreativo varen tenir el seu fruit a menys d’un minut pel xiulet final del partit.
Empat a sis d’un partit equilibrat i vistós, però de clar color blaugrana pel joc i les ocasions exhibides.
La moral és bona i el compromís és sincer. L’equip, es defineix com un col·lectiu de jugadors que tenen ganes de jugar la pilota i de passar-ho bé. Un cop assumida aquesta premissa només queda esperar que els resultats arribin, i segur, segur que no trigaran a arribar.
Alineació: E. Castellà, Arumí, Hugas, Genís, Vancells, Pagès, Gaspi, Isa i Valls.
Gols: Gaspi (2), Pagès (2), Hugas i Vancells.
Amonestacions: Targeta groga pel jugador suplent del Recreativo de Goldback per increpar l’àrbitre.
Incidències: Dos seguidores incondicionals que no varen parar d’animar i primera fotografia d’equip amb presència de G. Pla, ex jugador i fan número ú.
L’Exèrcit de la cinta vermella empata un partit que té al seu abast durant la major part del match.
Els nervis i la falta de concentració dels blaugranes en els últims minuts, claus per entendre la reacció final del Recreativo de Goldback.
Ahir a les set de la tarda, l’Exèrcit va iniciar el seu periple futbolístic en la competició que organitza el servei d’esports de la UdG. L’equip es presentava a l’estadi amb la major part d’efectius, tret dels lesionats Andreu i Rovira, i dels jugadors Alfred i Marc Simó que tenien permís del club per descansar aquesta jornada.
El guió era propici per veure un bon partit de futbol, i realment va esser així. L’Exèrcit va presentar la tàctica habitual, amb tres defenses a darrere, dos mitjos i un punta més avançat amb llibertat de desplaçament. El xiulet inicial anunciava un partit igualat, marcat per la duresa en el joc i per les múltiples ocasions de gol de dos equips que lluitaven a fons per emportar-se la victòria. Tot i això el Recreativo de Goldback va portar la iniciativa del joc durant els primers minuts de l’enfrontament, arribant amb facilitat a la portaria rival però sense mostrar un perill excessiu en les seves aproximacions. Poc a poc l’Exèrcit es va fer amb el control del joc, sobretot per la solvència del mig del camp, capaç de gestionar bé la pilota i d’oxigenar la zona en els moments de més pressió del rival. A la fi de la primera part el resultat era d’empat a dos, un resultat que justificava els mèrits que havien fet tots dos equips. A l’inici de la segona part, va semblar que l’Exèrcit es feia amb el control del partit: la pilota circulava de pressa i creuava fàcilment el mig del camp, a més la pressió dels homes al davant complicava la sortida del Recreativo que tenia seriosos problemes per aproximar-se a la porteria de Castellà. La pressió i l’organització defensiva van permetre a l’Exèrcit d’avançar-se en el marcador amb dos gols d’avantatge respecte del rival. Només dues clares ocasions de gol fallades per Pagès, no varen permetre a l’Exèrcit d’agafar un avantatge encara més gran.
Aquesta tònica de certa superioritat va permetre als blaugranes arribar a l’últim quart d’hora amb la tranquil·litat d’anar per davant en el marcador, una tranquil·litat que va desmontar-se quan el Recreativo va retallar la distància a un sol gol. Aleshores l’Exèrcit va començar a perdre pilotes al mig del camp, a més de cometre faltes que van accelerar els nervis; llavors la situació de desconcert va acabar premiant el joc individual i delirós per sobre del col·lectiu i fàcil. Les successives pilotes penjades del porter del Recreativo varen tenir el seu fruit a menys d’un minut pel xiulet final del partit.
Empat a sis d’un partit equilibrat i vistós, però de clar color blaugrana pel joc i les ocasions exhibides.
La moral és bona i el compromís és sincer. L’equip, es defineix com un col·lectiu de jugadors que tenen ganes de jugar la pilota i de passar-ho bé. Un cop assumida aquesta premissa només queda esperar que els resultats arribin, i segur, segur que no trigaran a arribar.
Alineació: E. Castellà, Arumí, Hugas, Genís, Vancells, Pagès, Gaspi, Isa i Valls.
Gols: Gaspi (2), Pagès (2), Hugas i Vancells.
Amonestacions: Targeta groga pel jugador suplent del Recreativo de Goldback per increpar l’àrbitre.
Incidències: Dos seguidores incondicionals que no varen parar d’animar i primera fotografia d’equip amb presència de G. Pla, ex jugador i fan número ú.
2 comentaris:
Vaig seguir el partit de l'exèrcit per TV Satàn, i la única queixa que tinc és de la publicitat subliminal que apareixia a mitja pantalla.
El partit va ser distret, amb anades i vingudes i crec que l'entrenador va encertar amb l'alineació inicial i amb els canvis.
Sobretot valorar positivament el debut d'Isa Riera, que va dur perill per la banda i el centre, li va faltar la cirereta del gol.
Comentar que el penal en contra de l'ECV va ser totalment injust, i que tan sols es pot entendre com a compensació arbitral pel primer penal assenyalat a favor de l'ECV, que va significar l'empat a 2.
Destacar també el gol de l'Aleix, després d'una bona jugada trenada en que participen la majoria dels jugadors de l'equip.
Hi ha bones vibracions, però hem de procurar que els rivals xutin menys a porta.
Endavant Cinta Vermella!!!
És el primer partit oficial de la competició i el rival hi anava fort; amb tot i a per totes. Vaig tenir la sensació que els últims minuts de partit, el Recre consumia el seu últim rebost d'oxígen; un oxígen que nosaltres no vam ser capaços de treure d'enlloc. I és que és normal, som un equip composat per un 50% de jugadors atropellats degut a la manca d'esport de fons durant l'estiu i principis de curs (jo m'hi incloc!). Tanmateix, vam ser capaços, sota aquesta condició física prèvia, de plantar cara, dominar el partit, oferir un millor joc sobre el terreny de joc, tal i com ha dit el Rei dels galifardeus, i d'arribar a gaudir d'un avantatge de 2 gols fins els últims 4 minuts.
Què més volem? Ja hem demostrat del què som capaços i que es preparin perquè quan l'Exèrcit hagi adquirit una condició física superior -cosa que serà d'aquí a uns dos partits-, seràn els nostres rivals qui hauran de patir els últims 4 minuts de partit. Tenim el joc, tenim l'actitud, tenim equip i, el més important: tenim l'esperit!
Ningú pot qüestionar que el passat dilluns, a can Camp de futbol de Montilivi, vam jugar totes les nostres cartes, fins i tot l'As de les mànigues curtes.
Que es prepari en Son Goku!
Publica un comentari a l'entrada