Por qué no té centras?

ECV 3 – MONEGRINOS 5

L’Exèrcit torna a repetir els errors comesos a la jornada anterior i cau clarament derrotat.

L’equip, que guanyava 2 a 3 a falta de cinc minuts del final, no és capaç de contenir els atacs constants del rival i acaba claudicant davant de l’exhibició física dels homes del Monegrinos.

Les bones sensacions i el treball realitzat per l’equip a inicis de la temporada, sembla que avui naveguen en un mar de dubtes i d’interrogants difícils de respondre, sobretot vist el comportament dels homes de l’Exèrcit durant els trams finals dels dos primers partits de lliga.
A diferència de la primera jornada, l’equip va presentar una tàctica més ofensiva, deixant el mig del camp sota la direcció d’un sol pivot i reforçant el davant amb dos jugadors que pressionessin quan més falta fes. Aquesta aposta arriscada però valenta havia de permetre la incorporació dels laterals per les bandes, i suposadament, havia de beneficiar el joc d’atac compacte, de toc ràpid i fàcil.

A la pràctica res d’això es va veure sobre el terreny de joc, ahir al vespre. L’enfrontament va començar des del primer minut essent molt físic i travat, amb contades ocasions de gol durant la major part de partit. Durant el primer temps va costar veure jugades ben trenades, la consistència física de la defensa – que tant bons resultats havia donat en altres partits – s’ofegava davant de la pressió rival. Solsament a partir de jugades individuals, l’Exèrcit va ser capaç d’obrir la llauna i posar-se per davant en el marcador. A falta de deu minuts per la fi del primer temps, un greu error defensiu en el moment de treure la pilota va permetre que el Monegrinos marqués el seu primer gol. Llavors el resultat ja era de 1 a 3 a favor dels nostres. Quan més semblava que l’equip podia distanciar-se en el marcador, el Monegrinos va retallar diferències per mitjà d’un contracop que va deixar en evidència a tota la defensa. Tot i la controvèrsia en el joc, els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 2 a 3 a favor dels blaugranes. El descans permetia reflexionar i reorganitzar l’equip, però la veritat és que cap dels jugadors de l’Exèrcit va creure mai en la victòria.

La segona part va ser un monòleg del rival. Tanmateix, l’Exèrcit resistia a força de voluntat les enèrgiques envestides dels contraris que recuperaven la pilota amb una facilitat exultant. L’equip va sortir molt tou, sense cap referent que es posés l’equip a les espatlles. Els nostres varen caure en el joc especulatiu i gens creatiu, l’equip jugava la pilota a batzegades empès més a adormir el partit que no pas a sentenciar-lo. El fet negatiu més destacat del segon temps va ser la clara inexistència del mig del camp, i sense mig, a l’Exèrcit li costa molt de sortir amb solvència des del darrere.
L’equip va intentar trencar la dinàmica amb el retorn al camp d’Hugas i Gaspi, però en certa manera ja era massa tard. Hugas va mirar de refer l’equip des de la posició de central, quant potser el més lògic hauria estat posar-lo al mig i així, provar de recuperar la possessió de l’esfèric. Per la seva banda, Gaspi provava donar vida a l’equip a partir de xuts llargs. L’equip estava fos, el mig naufragava i la defensa venuda, feia aigües per tot arreu.

En aquest context de desconcert, el Monegrinos va ser capaç d’empatar el partit a 3 gols. Dos minuts després, el rival afusellava de nou la porteria d’E. Castellà. Un autèntic gerro d’aigua freda que trencava el partit, i servia la victòria amb safata al Monegrinos a falta d’un sol minut pel final. Els blaugranes perplexos, encara patirien la darrera bufetada després d’encaixar amb resignació el cinquè gol del rival. Un partit sense més història.

Molt haurà d’espavilar l’Exèrcit si vol fer bon paper a la competició universitària. És veritat que l’equip genera futbol i ocasions, de fet amb una mica més de seny i concentració hauria pogut guanyar les dues primeres jornades amb certa facilitat. La preocupació rau justament en aquesta manca d’intensitat i agressivitat que experimenten els blaugranes a mig partit. Ahir al vespre i després del match ja ho apuntava el president Rafel Llussà: “Estem tranquils perquè en ambdós partits hem tingut suficients oportunitats per emportar-nos els tres punts. Crec en el cos tècnic i estic segur que això s’aixecarà. Ara bé, hem de procurar no cometre més errades, fer pinya i demanar més intensitat als jugadors”. El president va negar-se a parlar de crisi i va destacar el partit de Castellà sota els pals: “ Avui ha demostrat amb escreix perquè se’l va fitxar”.

Alineació: E. Castellà, Genís, Simó, Vancells, Pagès, Gaspi, Hugas, Valls, Arumí, Isa i Ramsés.
Gols: Gaspi, Hugas i Ramsés.
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la segona jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG davant de sis espectadors.