dimarts, 28 de setembre del 2010

Ramon Ribera, Rüstü

"de ben petit m’havien dit que amb les armes no s’hi jugava, però la idea em va semblar al·lucinant: “jugar?exèrcit?"

Ramon Ribera i Espelt, puig-reigtenc de mena i estudiant d’Enginyeria tècnica en Electrònica Industrial a la UdG, és una de les incorporacions que fa un parell d’anys es van allistar a l’Exèrcit –que no l’espanyol sinó el que ja sabeu- i, sens dubte, una peça clau que ha aportat més del que se li va demanar. Aquest paio, en Rustu, és capaç d’aturar els xuts més forts i col·locats que hom sigui capaç d’executar i també és capaç d’endinyar els canyardus més salvatges que hom pugui imaginar.

Aquest any també seguirà a les files ribboneres i ho farà de jugador de camp o de porter quan s’escaigui, recordem que la porteria serà compartida amb el fill pròdig Joan Rovira.



- La nostra intuïció refinada ens diu que el teu sobrenom de Rustu es basa en el famós però poc exitós ex-porter (ecs, quin fàstic) turc que va jugar a Can Barça, Rüştü Reçber... va així la cosa?


Si, ecs! Quan el Barça va fitxar-lo, jo vaig anar a un torneig de futbol a San Sebastián amb els juvenils, llavors era cadet. Per tant, un dels juvenils va fer aquesta comparació d’incorporació i va anar agafant nom a totes les contrades, fins i tot, a les gironines. Suposo que l’evolució és la mateixa, famós però poc exitós (somriu)
.

- Ja de ben petit destacaves pel que sembla... sabem que vas entrar a l’ECV de la mà d’una de les velles glòries de l’equip, n’Alfred Muñoz i Guixaró. Ens podries explicar una mica com va anar el teu fitxatge i com vas viure aquells moments?


Era una gèlida tarda de febrer (en aquesta època ja es considera vespre), quan l’Alfred em va dir: “I perquè no veniu a jugar tu i el Moi amb l’exèrcit”, de ben petit m’havien dit que amb les armes no s’hi jugava, però la idea em va semblar al·lucinant: “jugar?exèrcit?”. Un cop em van portar al camp base, resultava ser de futbol i allà vam jugar a aquest esport tan extès per totes les contrades, fins i tot, les gironines
. Llavors recordo que vam guanyar i trencar la ratxa de 6 derrotes consecutives i tots els jugadors (ribboners) ens van aclamar (a mi i el Moi). I així va anar la historieta. No, realment jo ja sabia que l’Alfred jugava a futbol amb un equip anomenat exèrcit de la red cinta’s, amb els seus amics porretes i companys de play (o consola similar). Un dia ens va dir que els hi faltava gent per jugar i nosaltres ens vem oferir voluntaris (però només amb el nou mistol vinagre) i vem venir a jugar. I ja està, no m’enrecordo com vaig viure aquells moments, ni si ho vaig fer bé, ni si vem guanyar, ni si després vem anar a sopar, etc.

- Diuen que els dimarts no pots jugar partits o entrenar amb l’ECV perquè “hi ha champions” i aquesta és una expressió que a més d’un el té intrigat, ens agradaria que en fessis 5 cèntims -o 20 segons el que puguis aportar- al respecte.

És la pura realitat, els dimarts, hi ha champions! Excepte
aquest que hi havia lliga BBVA. El fet és que al meu contracte amb l’exèrcit hi figura una cessió amb el C.E. Puig-reig de Puig-reig, on jo he d’anar-hi a entrenar per agafar la forma necessària per a pròxims enfrontaments. Els viatges s’inclouen en el sou mensual. Sectes d’aquestes d’exèrcits, de tot per la pàtria. Ja en teniu 5 cèntims d’aquesta.

- La lliga del GEiEG és una de les més sol·licitades i possiblement això la fa una de les més competitives de la ciutat. Creus que el teu paper com a jugador serà tan determinant al camp com ho ha estat a la porteria aquests darrers anys?

Crec que al ser més competitiva, ens farà formar un bloc més compacte, i el nostre rendiment serà millor que a l’anterior lliga. Això no vol dir que els resultats també ho siguin, perquè també depenen dels rivals. El meu paper serà el mateix que els darrers anys i que la resta de companys, fer el
màxim dins les possibilitats de cadascú.

- Veus a l’ECV un equip preparat, conscienciat i capacitat per a guanyar el titol de lliga?

Quan un equip puja de categoria, i no en té experiència, és molt difícil de lluitar pel campionat absolut. Crec que almenys es necessita una temporada de transició i/o adaptació a la nova categoria.


- Els aficionats volen conèixer-te una mica més i els agradaria que els parlessis una mica sobre quins són els teus gustos i per això t’ho fem fàcil:

1. Equip de futbol favorit: Barça, Exèrcit, Mallorca i Puig-reig (per ordre alfabètic per no ofendre amb les preferències)

2. Jugador favorit: s’està guanyant molts números De Gea.
3. Tipus de dona que t’agrada: femenina.
4. Consola favorita: super nintendo
5. Menjar favorit: el del Ravonibus (aviam
si algun empleat ho veu i s’enrolla). M’agrada la dieta equilibrada.
6. Beguda favorita: Suc de civada o ron amb coca-cola.
7. Pel·lícula favorita: Toy Story 1, la millor escena la dels soldadets de plàstic verds. “Seguid sin mí”.
8. Ideologia política: De moment, no he anat a votar cap cop, però tampoc em considero anarquista ni coses d’aquestes, properament me n’adonaré per on em decanto.
9. Talla de calçotets: això no és cap dels meus gustos... però una M
10. Últim viatge que has fet o un que tinguis pensat fer: L’últim a Crackòvia, Polònia, entre Zlatan, Guti (pim-pam,pim-pam), keka, puyol... i un que tingui pensat... travessar Còrsega a peu o caminant.

- L'última pregunta que et volem fer és, indiscutiblement, una de les més importants i ja saps de què va. Polotan, digue’ns Rustu, quina és la teva escena preferida de Bola de Drac!


Em feien molta gràcia la successió d’escenes del Satan, on era el més cagat de t
ots, però sempre n’era l’heroi.



- I abans d’acomiadar-nos... unes paraules per l’afició ribbonera si ets tan amable:


Aquest any no n’hi haurà prou en onejar les banderes i portar pancartes al camp.
Demano l’apoio de tota l’afició vestint-se dels diferents personatges de Bola de Drac.