Estàs cansat de veure com l’equip divaga sense pena ni glòria, t’adones que tot allò que podia ser ja no serà i que per moltes càbales que facis no canviaràs el rumb del destí. Ara el futbol ja no t’és una excusa, i poc a poc comences a redimir-te d’aquest calvari. Però a dins teu un racó d’esperança que es nega desvestir la mica d’il·lusió que et queda, de cop ressona i et recorda que si alguna cosa defineix el futbol, aquesta és sense cap mena de dubte la incertesa. Perquè amb un tres i no res pots passar del desencís a l’eufòria, així de fàcil i així de contradictori.
Encara no has acabat de pair la decepció del dissabte que arriba el dimarts i sona la serenata de la Champions, llavors entafores les penes amb el que tens més a mà i tornes a treure pit mentre t’envaeix una manifestació exagerada d’alegria, d’optimisme sincer i real; tant real com que avui hi ha partit a Old Trafford. Avui, deixa que l’estat d’ànim et digui “hoy puede ser un gran dia, duro con él”.
1 comentari:
Tandebò veiessim guanyar el Barça
Publica un comentari a l'entrada