Retorn agredolç de l’Exèrcit, que ja acumula quatre derrotes en set partits disputats.
Tot i la derrota, l’equip ha demostrat una bona actitud sobre el terreny de joc i ha tingut opcions fins a les acaballes de la segona part.
Les baixes i la manca de recanvis deixen l’Exèrcit en una situació delicada, i amb difícils opcions de poder entrar a Europa.
L’Exèrcit ha començat amb mal peu la segona volta de la lliga universitària. L'equip ha estat parat gairebé dos mesos, de manera que avui a la tarda els jugadors han sortit al camp mancats de rodatge i amb seriosos símptomes d’incertesa tàctica. A més a més, cal tenir en compte que com en els últims enfrontaments disputats, els ribboners no han pogut comptar amb tots els efectius, molts dels quals encara no s’han recuperat de molèsties físiques, i d’altres que no han estat a temps d’arribar a la concentració per culpa dels retards en els vols que tenien programats cap a Girona.
Tot i aquests contratemps, el cos tècnic ha aconseguit convocar un total de vuit jugadors a les hores prèvies del partit. L’equip ha recuperat capacitat per les bandes amb la reincorporació d’Isa i consistència física al darrere amb l’entrada al terreny de joc de Morales, un jove del planter cridat per reemplaçar la baixa d’Andreu. Però la manca de substituts a la banqueta ha passat factura a l’Exèrcit des del xiulet inicial. Un equip de circumstàncies ha sortit a plantar cara al rival, bé, excepte Vancells que desposseït de les seves lents de contacte encara deu estar perseguint una bossa de plàstic pensant-se que és la pilota.
Encara no feia cinc minuts de l’inici, que Gaspi ha llençat un xuc sec i col·locat a l’arrel del pal, fent pujar el primer gol al marcador. El jugador s’ha posat l’equip a l’esquena per intentar augmentar la renda dels ribboners, però malauradament, la maquinària rival ha començat a carburar i ben aviat ha arribat l’empat a u. A partir d’aquí, el rival ha començat a assetjar la porteria de Castellà amb una facilitat exultant. Mentre els nostres es defensaven amb dents i ungles, els jugadors rivals s’han obert camí per les bandes, fent córrer la pilota d’un costat a l’altra i sense parar d’intercanviar posicions.
Poc més a dir d’un primer temps amb domini absolut del rival, però que ha arribat al descans en empat, gràcies sobretot a la sobredosi de concentració de tot l’equip, que no ha deixat gaires fissures per on aprofundir.
Al segon temps, l’Exèrcit ha baixat molt d’intensitat, si bé no ha renunciat tampoc a res. El contrari s’ha beneficiat de la poca profunditat de la banqueta ribbonera per desgastar-los i fer pujar ben ràpid el segon gol al seu favor. L’equip, que no ha disposat de masses ocasions excepte en algun llançament de córner, ha vist com passaven els minuts i el rival per molt que ho intentava no aconseguia eixamplar diferències. De manera que tot i les nombroses aproximacions a la porteria de Castellà, el rival, o bé xutava als núvols o bé en última instància la defensa o el mateix porter aconseguien frenar l’atac.
La realitat però és que avui el rival ha estat molt superior, i les opcions d’empatar o guanyar al segon classificat eren francament escasses. En dues ocasions aïllades i fruit del cansament dels nostres, els EsparrecaConills s’han desmarcat de forma definitiva en el marcador, sols un gol anecdòtic de Pagès ha posat una mica d’emoció a falta de dos minuts del final.
Tot i la derrota, l’equip ha demostrat una bona actitud sobre el terreny de joc i ha tingut opcions fins a les acaballes de la segona part.
Les baixes i la manca de recanvis deixen l’Exèrcit en una situació delicada, i amb difícils opcions de poder entrar a Europa.
L’Exèrcit ha començat amb mal peu la segona volta de la lliga universitària. L'equip ha estat parat gairebé dos mesos, de manera que avui a la tarda els jugadors han sortit al camp mancats de rodatge i amb seriosos símptomes d’incertesa tàctica. A més a més, cal tenir en compte que com en els últims enfrontaments disputats, els ribboners no han pogut comptar amb tots els efectius, molts dels quals encara no s’han recuperat de molèsties físiques, i d’altres que no han estat a temps d’arribar a la concentració per culpa dels retards en els vols que tenien programats cap a Girona.
Tot i aquests contratemps, el cos tècnic ha aconseguit convocar un total de vuit jugadors a les hores prèvies del partit. L’equip ha recuperat capacitat per les bandes amb la reincorporació d’Isa i consistència física al darrere amb l’entrada al terreny de joc de Morales, un jove del planter cridat per reemplaçar la baixa d’Andreu. Però la manca de substituts a la banqueta ha passat factura a l’Exèrcit des del xiulet inicial. Un equip de circumstàncies ha sortit a plantar cara al rival, bé, excepte Vancells que desposseït de les seves lents de contacte encara deu estar perseguint una bossa de plàstic pensant-se que és la pilota.
Encara no feia cinc minuts de l’inici, que Gaspi ha llençat un xuc sec i col·locat a l’arrel del pal, fent pujar el primer gol al marcador. El jugador s’ha posat l’equip a l’esquena per intentar augmentar la renda dels ribboners, però malauradament, la maquinària rival ha començat a carburar i ben aviat ha arribat l’empat a u. A partir d’aquí, el rival ha començat a assetjar la porteria de Castellà amb una facilitat exultant. Mentre els nostres es defensaven amb dents i ungles, els jugadors rivals s’han obert camí per les bandes, fent córrer la pilota d’un costat a l’altra i sense parar d’intercanviar posicions.
Poc més a dir d’un primer temps amb domini absolut del rival, però que ha arribat al descans en empat, gràcies sobretot a la sobredosi de concentració de tot l’equip, que no ha deixat gaires fissures per on aprofundir.
Al segon temps, l’Exèrcit ha baixat molt d’intensitat, si bé no ha renunciat tampoc a res. El contrari s’ha beneficiat de la poca profunditat de la banqueta ribbonera per desgastar-los i fer pujar ben ràpid el segon gol al seu favor. L’equip, que no ha disposat de masses ocasions excepte en algun llançament de córner, ha vist com passaven els minuts i el rival per molt que ho intentava no aconseguia eixamplar diferències. De manera que tot i les nombroses aproximacions a la porteria de Castellà, el rival, o bé xutava als núvols o bé en última instància la defensa o el mateix porter aconseguien frenar l’atac.
La realitat però és que avui el rival ha estat molt superior, i les opcions d’empatar o guanyar al segon classificat eren francament escasses. En dues ocasions aïllades i fruit del cansament dels nostres, els EsparrecaConills s’han desmarcat de forma definitiva en el marcador, sols un gol anecdòtic de Pagès ha posat una mica d’emoció a falta de dos minuts del final.
Queda el dubte o no, de saber si amb tots els integrants de la plantilla, l’Exèrcit hauria pogut dir alguna cosa més en aquest partit, si més no, per disposar de més recanvis que sempre són d’agrair. Després de l’enfrontament ha estat el torn del segon entrenador de l’equip, Albert Mutgé, que en roda de premsa ha llançat un missatge de suplica a l’afició: “La setmana vinent tornem a jugar i possiblement ja disposarem de la major part d’efectius. Tot i això seria bo que l’afició vingués a donar suport a l’equip. És un partit important i l’equip s’està preparant a fons per rebre els 7-Ciències en condicions”. Força Exèrcit!
Alineació: E. Castellà, Morales, Alfred, Isa, Hugas, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Gaspi i Pagès.
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la setena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
3 comentaris:
A veure quan les brigades riboneres assisteixen a algun partit!!!!!
Bon partit el d'ahir, el rival no ho va tenir del tot fàcil xq la pressió roja i "busi solutions" sota els pals van fer possible una victòria que amb el quart gol contrari la diferència es feia més llarga.
Animus!!!
Hola companys! em sap greu haver fugit d'aquella manera del partit, ja us explicaré els motius. Estic content l'estona de partit que vaig poder jugar perquè sabent que el rival és dels més durs de la Lliga, el nostre equip va fer un bon paper i, vist el resultat, va aguantar molt. Bé, ens veiem el pròxim! chao chao
Potser perquè teníem les de perdre, va ser un dels partits més disputats. Poser perquè no teníem la pressió d'haver de sortir amb la victòria. Després de 2 mesos vaig disfrutar sota els pals. I crec que l'equip va fer un gran paper. Estic molt content amb la vostra actuació, però deixeu-me fer una menció especial a l'Alfred, que sinó recordo malament amb el cul i la panxa va desviar 4 o 5 cacaus dels Esparrecaconills.
Em fa mal la cadera esquerra i tinc un morat al colze del mateix costat. Però tot estarà a punt pel proper dimecres.
Salut i fins aviat
Publica un comentari a l'entrada