Tot i la despesa física dels ribboners, el partit va acabar decantant-se a favor dels ciclistes.
Gaspi es congratula com a màxim realitzador de l’equip amb el seu segon “hat-trick” (16).
La directiva i el cos tècnic treuen ferro a les últimes derrotes, mentre que Vancells creu que l’equip encara té marge de millora.
Un molt bon partit de futbol ens varen oferir tots dos equips el passat dilluns a la tarda. L’Exèrcit va saltar al terreny de joc envalentit i amb la intenció de jugar de tu a tu al segon classificat de la competició que venia de descansar en la jornada anterior. Els primers minuts de l’enfrontament varen ser disputats, amb varies ocasions per tots dos equips. Els nostres sabien que no podien abaixar la guàrdia en cap moment, qualsevol error en defensa podia ser fatal pels interessos ribboners, per tant la consigna general era tenir la tranquil·litat suficient com per treure la pilota sense passar masses dificultats.
L’Exèrcit no va renunciar a tenir el control de l’esfèric, de manera que la possessió va estar bastant igualada, si bé és cert que els nostres varen poder sortir al contraatac en diversos trams del primer temps. Tot i la igualtat en el joc, els Bicicletes Blaves varen començar a pressionar al davant fins aconseguir obrir la llauna. Acte seguit però, era Gaspi que responia al rival amb la consecució de l’empat a 1. A partir d’aquí, el rival va pujar d’intensitat tot desbordant la defensa ribbonera per les bandes i xutant una i altra vegada a la porteria que custodiava Castellà. Fins a tres parades de mèrit de Castellà varen evitar que el rival incrementes el marcador. El final de la primera part va acabar 2 a 3 a favor dels Bicicletes Blaves, un resultat esperançador que permetia continuar creient en la victòria.
A la segona part, l’Exèrcit va sortir amb la mateixa mentalitat: forts al darrere i incisius al davant. Tots els jugadors es varen compenetrar la mar de bé i varen saber plantar-se diverses vegades a la porteria rival. Sobretot es va notar el treball voluntarista de Met al mig del camp, la insistència de Gaspi al davant i les anades i vingudes de Genís i d’Isa per la banda dreta. Enmig de l’intercanvi d’accions entre un i altre equip, els ribboners varen ser capaços d’empatar el partit a 3 gols. La pugna estava servida i quedava temps per remuntar el partit. Però la capacitat resolutiva del rival va fer trontollar altre cop les aspiracions de l’Exèrcit, que veia com el rival s’escapava. En paral·lel, la impotència començava a fer acte de presència. Els ribboners disposaren de múltiples ocasions per fer decantar la balança del seu costat, però la sort no es va aliar amb els nostres. Una llàstima, perquè la manca d’encert en les accions va aigualir el resultat final del partit.
El rival ja tenia 5 gols al sac i disposava de diversos llançaments de córner. Vancells afirmava després del matx, que en un dels llançaments havia vist gemegar a Castellà sota la porteria. Al·legava haver sentit com, amb veu molt fluixa, E. Castellà invocava a Sant Nicolau, patró del seu poble i altrament conegut com a Santa Claus. A falta de cinc minuts Pagès va fer pujar el quart gol pels ribboners després d’engaltar un rebot mort a l’àrea rival. Els Bicicletes Blaves apuntalaven el resultat amb el sisè, poc abans del xiulet final.
Alineació: E. Castellà, Vancells, Isa, Hugas, Pagès, Genís, Gaspi i Met.
Gols: Gaspi (3) i Pagès.
Amonestacions: -
Incidències: Partit de l’onzena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
1 comentari:
Per mi, va ser un dels millors partits de l'Exèrcit (dels que jo he jugat) ja que vam posar contra les cordes en més d'un moment al segon millor conjunt de la competició i realment es va notar que va ser per mèrits propis. Sobretot la primera part vam jugar amb sang freda. Aguantant el rival, presionant sense correr com ases rere pastanagues i creant perill. En fi, aviam si acabem així i ens serveix de trampolí per a la copa primavera i així, a banda de passar-ho bé i desconnectar una estona, fem un bon paper. chao chao
Publica un comentari a l'entrada