dimecres, 17 de març de 2010

ECV 4 - 3 Base

L'ECV recupera l'autoestima i guanya els Base, que només havien perdut un partit fins ahir.

Marcel amb un hat-trick i Feixas marquen els gols, i en podrien haver estat més.

Els Base dominen la possessió, però l'ECV defensa de manera excel·lent i ataca amb perill.

Montilivi (Girona) - Ahir a les 6 de la tarda, en horari protegit, tingué lloc al servei d'Esports sense neu de la UdG un partit de pàdel entre dues amigues i llurs parelles.

Al camp de futbol del costat l'ECV s'enfrontava als Base, equip desconegut que aquest any només havien perdut un partit contra els Rio2016. L'ECV es va presentar al camp amb 8 jugadors disponibles, i s'hi van afegir 2 més a la mitja part.

L'equip va formar de la següent manera: Ramon Rustu a la porteria; amb Jordi M. debutant al lateral dret, Andreu al centre de la defensa i Yure a l'esquerra; per davant Feixas i Marcel; i en punta Aleix. Gaspi, Enric i Xevi Arumí també van disputar el partit.

Els Base van ser els primers en avançar-se al marcador, però de seguida l'ECV va reaccionar i va anar per davant en tot moment. Així va arribar el primer gol obra de Feixas d'un xut de lluny, però podria ben ser de Marcel de vaselina. Potser el 2 a 1 va ser d'en Marcel. De vaselina? Podria ser, perquè el porter rival jugava força avançat tot i demostrar al final del partit que no n'era gaire d'avançat, tot el contrari més aviat.

Sigui com sigui, l'ECV es va posar per davant al marcador però no va poder evitar arribar al descans amb un 2 a 2.

La segona part va començar amb dos canvis al 7 inicial. Xevi A. va entrar per Yure i Enric per Gaspi, que va provocar un penal a favor al xutar una pilota contra la mà d'un defensor. Possiblement un penal rigorós, però un penal al cap i a la fi que Marcel es va encarregar de marcar al porter dels Base.

Jugadors del Base celebrant el segon gol.

L'ECV va saber aguantar el resultat aguantant de peu les envestides del rival i prenent-los la pilota amb contundència. Jordi Martí va saber aguantar bé el dorsal 14 contrari, i si en alguna ocasió era superat, Andreu li donava un cop de mà (o una patada a la pilota) per refusar l'imminent perill. Per la banda esquerra la contundència de X. Arumí va tornar a ser clau per la victòria de l'equip. A la banda, Marcel va afirmar, amb tota la raó del món, que: "Aquest en Xarumí, podria haver arribat a jugar a 2a B, per lo menos".

Feixas va tornar a donar un recital de conducció de la pilota i és que no hi ha manera de treure-li la bola. D'una bona combinació entre Aleix, Gaspi i Feixas va néixer el 4t gol, que desequilibrava l'empat a 3 que mints abans havien aconseguit els Base d'un xut de fora l'àrea que va entrar arran de pal de la porteria de Rustu. En un contraatac de manual, Marcel es va encarregar de fer pujar el 4t superant el porter rival, que va fer un crit en el moment del xut no sabem si per intimidar o perquè una almorrana se li havia quedat enganxada amb els calçotets en el moment de saltar.

D'aquesta manera Marcel va aconseguir fer un hat trick, o un "truc de barrets" segons el traductor automàtic de microsoft word.

Afegir que el fum i el tuf a barbacoa que va invadir el camp no va ser causat pels ultres ribboners, sinó per una veïna que patia la síndrome de diògenes a qui se li va incendiar la casa i va morir carbonitzada, segons ha confirmat al minixat del bloc de l'ECV Ramon Pellicer.

Alineació: Ramon Rustu (p), Jordi M., Andreu, Yure, Feixas, Marcel, Aleix; Enric, Gaspi, X. Arumí.
Gols: Marcel (3) i Feixas.
Incidències: Onzena jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. Fum de barbacoa humana. Gaspi va abandonar el camp a falta d'un minut del final per evitar fotre-li un puny merescut al porter bacilón.