El famós exèrcit de la sèrie de dibuixos animats, Bola de Drac, abandonà les armes, fa 3 anys, per dedicar-se al món del futbol professional interuniversitari autonòmico-independentista català.
The Red Ribbon Army, en català La Xarxa Bon Rib Braçalet (o el que és el mateix, Exèrcit de la Cinta Vermella), fart d'ésser derrotat per el nostre infatigable i estimadíssim company d'aventures caixatontístiques, Son Goku, va decidir otorgar la seva vida al món de l'esport sota el lema "nem a fer uns toques?".
Durant aquests anys els nostres amics de Geografia de diferents cursos han estat sacrificant les seves families i vides en general per dedicar-se amb molt d'entusiasme a la vida miliciana esportiva. Els primers anys foren durs i no precisament guais. La ilusió, el fanatisme pel futbol, les ganes de còrrer darrera una pilota -com quan un rat penat corre darrera un elefant- i la febre blaugrana de l'era Rijkaard, altrament anomenada, era Ronaldinho, van portat els nostres protagonistes a competir en una lliga tan cèlebre i alhora marginada com el mateix Josep Piqué.
Les primeres temporades no van anar acompanyades de gloriosos èxits ni de penoses penes, van ser dignes del paradigma de regularitat més esperable del qual hom se'n pot sentir orgullós.
Resignats i conformats a ser un equip mediocre amb empenta i calitat, l'Exèrcit de la cinta vermella -al que a partir d'ara l'anomenaré "ECV"- s'ha catapultat, fora de tota expectativa, cap a l'èxit, doncs després d'una lliga d'hivern irregular però de les millors, s'ha plantat a les semifinals de la Copa Primavera, guanyant totes les batalles i lliurant tot el seu millor arsenal en diverses pallisses antològiques, dignes d'ésser esmentades un matí qualsevol abans de començar la pitjor de les classes que un professor tipus escollit a l'atzar, com Xavier Paunero, poguera impartir.
La ilusió de sempre, la calitat de sempre, la humiltat que els caracteritza, la voluntat de passar-ho bé i com no, la voluntat d'un Déu que no existeix, han fet possible aquesta gesta caballeresca conseguida sobre un ruc català, així podriem dir una gesta rucanesca, o burranesca pels qui no els fa por l'ús compulsiu inconscient de barbarismes.
Amb aquest escrit queda inaugurat aquest espai, l'espai roig, l'espai dels grans del futbol, l'espai de l'Exèrcit.
L'Exèrcit de la cinta vermella
The Red Ribbon Army, en català La Xarxa Bon Rib Braçalet (o el que és el mateix, Exèrcit de la Cinta Vermella), fart d'ésser derrotat per el nostre infatigable i estimadíssim company d'aventures caixatontístiques, Son Goku, va decidir otorgar la seva vida al món de l'esport sota el lema "nem a fer uns toques?".
Durant aquests anys els nostres amics de Geografia de diferents cursos han estat sacrificant les seves families i vides en general per dedicar-se amb molt d'entusiasme a la vida miliciana esportiva. Els primers anys foren durs i no precisament guais. La ilusió, el fanatisme pel futbol, les ganes de còrrer darrera una pilota -com quan un rat penat corre darrera un elefant- i la febre blaugrana de l'era Rijkaard, altrament anomenada, era Ronaldinho, van portat els nostres protagonistes a competir en una lliga tan cèlebre i alhora marginada com el mateix Josep Piqué.
Les primeres temporades no van anar acompanyades de gloriosos èxits ni de penoses penes, van ser dignes del paradigma de regularitat més esperable del qual hom se'n pot sentir orgullós.
Resignats i conformats a ser un equip mediocre amb empenta i calitat, l'Exèrcit de la cinta vermella -al que a partir d'ara l'anomenaré "ECV"- s'ha catapultat, fora de tota expectativa, cap a l'èxit, doncs després d'una lliga d'hivern irregular però de les millors, s'ha plantat a les semifinals de la Copa Primavera, guanyant totes les batalles i lliurant tot el seu millor arsenal en diverses pallisses antològiques, dignes d'ésser esmentades un matí qualsevol abans de començar la pitjor de les classes que un professor tipus escollit a l'atzar, com Xavier Paunero, poguera impartir.
La ilusió de sempre, la calitat de sempre, la humiltat que els caracteritza, la voluntat de passar-ho bé i com no, la voluntat d'un Déu que no existeix, han fet possible aquesta gesta caballeresca conseguida sobre un ruc català, així podriem dir una gesta rucanesca, o burranesca pels qui no els fa por l'ús compulsiu inconscient de barbarismes.
Amb aquest escrit queda inaugurat aquest espai, l'espai roig, l'espai dels grans del futbol, l'espai de l'Exèrcit.
L'Exèrcit de la cinta vermella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada