POL VAN ROL

"I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum"

Pol Vancells i Roldós, el capità. Ell diu que no ho és però la resta així ho hem imposat. Aquest geògraf i ganxó nascut el dia que li va tocar de 1984 és una de les vaques sagrades de l’Exèrcit i un dels homes que va reunir els primers jugadors del que ara denominem equip ribboner.
Tot un expert en l’art de fer l’ànec enmig d’una classe de la Uni i actor de teatre que actualment s’ha près un descans. La seva última obra va ser “Los profes de mi vida”i la va presentar al restaurant el pati verd durant el sopar de fi de carrera.

- Polvanrol, tens algun sobrenom especial que ens pugui fer riure? No ens obliguis a preguntar-lo a en Pla...

Mmm... sí, però no ho diguis a ningú. La veritat és que des de que era ben petit la meva persona ha rebut tot tipus de sobrenoms, la majoria dels quals mai han estat motiu de discussió verbal. Crec que no eren mofes de mala fe, i tot i que sovint ens tustàvem mai la sang va arribar al riu. A l’època de l’ESO n’hi va haver algunes de sonades. De les boques dels meus companys varen sortir paraules tan cèlebres com “Vancells caga ocells”, “l’avi”, “jepi” i l’extraordinari Dumbo que mai vaig acabar d’entendre. Després n’han vingut d’altres com “ganxito”, “roldosa”, “Vasconcellos” o “Rosita”.

Ja ho veus, diferents apel·latius per parlar d’un mateix ésser humà.


- Se t’ha vist en diverses ocasions anant en bici fins al castell de Sant Miquel, corrent per la Devesa de Girona (de nit entre els arbres) i bevent Estrella Galícia i cubates en un concert... quin es el teu estat físic de cares a la competició d’aquest any?

Sí, sempre que puc miro d’agafar la bici i ara últimament vaig força sovint a córrer per tonificar els pulmons i reduir una mica la pelleringa de sota el melic. Quan vaig a córrer a la Devesa em dedico a comptar les fulles que tenen els plàtans, però l’altre dia se’m va fer fosc i em vaig descomptar. No ho sé... potser a partir d’ara comptaré calories o patrimonis. És cert que de tant en tant els jugadors sortim de nit. Quan el míster ens dóna permís les vaques sagrades de l’equip sortim a pasturar pels locals d’oci nocturn gironins. Jo sempre demano gintònic o en el seu defecte el “baso leche con galletas”.

- Què implica ser el capità durant 5 anys d’un dels equips que desperta més indiferència entre l’afició i el món universitari però que treballa a un nivell tant professional com el bada bing?
N’estàs segur que l’equip desperta indiferència? No hi estic del tot d’acord. Personalment estic molt orgullós d’haver estat el capità de l’equip i penso que durant aquests anys, la marca Exèrcit s’ha potenciat de manera decidida. Qui més qui menys del nostre entorn proper ha sentit a parlar de l’equip, una altra cosa és que ens vinguin a veure. A vegades em trobo amb col·legues que tenen altres col·legues que han consultat el blog de l’equip i han quedat atònits, garrativats, caragirats. Jo crec que si tots volem hi ha equip per anys. A més, qui de nosaltres quan arribi a vell no explicarà a la vora del foc, o d’una estufa elèctrica o d’un radiador nuclear que va formar part de l’exèrcit més malvat del món? Jo per descomptat que no.

- Ara que l’ECV ha guanyat les Xsatis (2 victòries, 1 empat i 1 derrota) i que, com llegíem al diari “Sporc”, el partit de dijous era de vital importància... creus que l’ECV té aspiracions convincents de cares al títol d’enguany?

La veritat és que no. La competició sempre resulta molt difícil i enguany ens ha tocat un grup amb equips de molt nivell. Ara bé, l’Exèrcit està preparadíssim i amb ganes de demostrar que pot ocupar els primers llocs de la classificació. Ja fa anys que juguem, més o menys tots ens coneixem i això es nota al terreny de joc. Ara anem més a sac. El pròxim derby contra el Nueva Ásia serà una bona ocasió per veure de què som capaços. Com diria un guerrer de l’espai “la força de combat dels dos oponents serà molt igualada”.

- El servei d’esports sembla que no està despertant gaire simpatia aquest any degut a certes desatencions de cara als jugadors federats. Primer, la nova normativa per jugadors extracomunitaris i d’altres amb síndrome de duplicitat, i després l’incident amb els “petos” de l’últim partit. Forma part del procés d’adaptació al Pla Bolonya o és que ara que paguem més, s’han acomodat?

Aquests del Pla de Bolonya ja es poden fotre el dit pel cul. Mira, aquest és un tema una mica delicat. No crec que Bolonya pinti gaire res amb aquest tema, més aviat em sembla que és un problema de manca d’organització, de desatencions continues. En certa manera tots plegats hem sabut sempre que algun dia el Servei d’Esports prohibiria jugar a futbol als jugadors extracomunitaris. Però també és veritat que hi ha moltes maneres de fer les coses i en aquest sentit el Servei d’Esports ha estat poc encertat. La paradoxa, amic meu, és que sense ells no hi hauria lliga, ni Primavereta i potser tampoc Exèrcit... o sí. Ai! difícil relació amor odi.

- Corren rumors que l’any vinent el Club està pensant en adquirir una plaça a la competició Lliga Màster... el capità en sap alguna cosa?

Sí, la directiva i el cos tècnic em van confirmar fa uns dies que l’opció d’adquirir una plaça a la Lliga Màster pren força dia rere dia. I et puc avançar que no és la única opció que contemplen. També han posat damunt el pupitre altres possibilitat. Per exemple adquirir una plaça en el campionat intermunicipal de futbol sala que organitza l’ajuntament, adquirir una plaça de pàrking de 10 m², adquirir una plaça sencera com la del Barco i organitzar tornejos setmanals de proevolution soccer a casa dels jugadors. Em sembla, però, que no m’equivoco si et dic que l’opció de la Lliga Màster és la més ben col·locada al pal llarg de la porteria del gol nord.

- Sabem que t’encanta jugar a l’Street fighter II de la Super i que en cursos anteriors, havíeu arribat a batir-vos entre companys de classe. Sembla que durant una d’aquelles lluites, tu et vas emocionar tant en fer dos perfects seguits a en Pla, que et vas deixar anar i vas començar a cantar-li una cançó... com feia?

I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum. O potser era el fum dels porros... ja no me’n recordo. Del que sí me’n recordo és de la mítica cançó. Feia quelcom així: “Disloki, loki, ai! disloki el genoll, disloki, loki, ai! disloki. Vaig anar a jugar un partit de futbol i al cap de cinc minuts estava a terra patiiint, ai! disloki, loki, ai! disloki la mandíbula...”

- No ens podem acomiadar de tu sense abans demanar-te que et mullis una mica i triïs quina és l’escena que recordaràs sempre de Bola de Drac.
Uff! És molt difícil d’escollir una escena perquè hi ha molts moments de pell de gallina. Per mi sense cap mena de dubte, un dels moments més transcendentals de la sèrie Bola de Drac és la descomunal transformació que el Mestre Mutenroixi experimenta al castell del Rei Giuma (el pare de la Xixi). Per apagar el foc del castell, el mestre decideix utilitzar la tècnica del “Kame Hame Ha”. Us convido a mirar aquell episodi. Val la pena.

- Vancells, la torcida ribbonera espera unes paraules que tus els vulguis dedicar:

La meva estratègia és

Que un dia qualsevol

No sé com ni sé

Amb quin pretext

Per fi em necessitis