Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de setembre del 2010

Ramon Ribera, Rüstü

"de ben petit m’havien dit que amb les armes no s’hi jugava, però la idea em va semblar al·lucinant: “jugar?exèrcit?"

Ramon Ribera i Espelt, puig-reigtenc de mena i estudiant d’Enginyeria tècnica en Electrònica Industrial a la UdG, és una de les incorporacions que fa un parell d’anys es van allistar a l’Exèrcit –que no l’espanyol sinó el que ja sabeu- i, sens dubte, una peça clau que ha aportat més del que se li va demanar. Aquest paio, en Rustu, és capaç d’aturar els xuts més forts i col·locats que hom sigui capaç d’executar i també és capaç d’endinyar els canyardus més salvatges que hom pugui imaginar.

Aquest any també seguirà a les files ribboneres i ho farà de jugador de camp o de porter quan s’escaigui, recordem que la porteria serà compartida amb el fill pròdig Joan Rovira.



- La nostra intuïció refinada ens diu que el teu sobrenom de Rustu es basa en el famós però poc exitós ex-porter (ecs, quin fàstic) turc que va jugar a Can Barça, Rüştü Reçber... va així la cosa?


Si, ecs! Quan el Barça va fitxar-lo, jo vaig anar a un torneig de futbol a San Sebastián amb els juvenils, llavors era cadet. Per tant, un dels juvenils va fer aquesta comparació d’incorporació i va anar agafant nom a totes les contrades, fins i tot, a les gironines. Suposo que l’evolució és la mateixa, famós però poc exitós (somriu)
.

- Ja de ben petit destacaves pel que sembla... sabem que vas entrar a l’ECV de la mà d’una de les velles glòries de l’equip, n’Alfred Muñoz i Guixaró. Ens podries explicar una mica com va anar el teu fitxatge i com vas viure aquells moments?


Era una gèlida tarda de febrer (en aquesta època ja es considera vespre), quan l’Alfred em va dir: “I perquè no veniu a jugar tu i el Moi amb l’exèrcit”, de ben petit m’havien dit que amb les armes no s’hi jugava, però la idea em va semblar al·lucinant: “jugar?exèrcit?”. Un cop em van portar al camp base, resultava ser de futbol i allà vam jugar a aquest esport tan extès per totes les contrades, fins i tot, les gironines
. Llavors recordo que vam guanyar i trencar la ratxa de 6 derrotes consecutives i tots els jugadors (ribboners) ens van aclamar (a mi i el Moi). I així va anar la historieta. No, realment jo ja sabia que l’Alfred jugava a futbol amb un equip anomenat exèrcit de la red cinta’s, amb els seus amics porretes i companys de play (o consola similar). Un dia ens va dir que els hi faltava gent per jugar i nosaltres ens vem oferir voluntaris (però només amb el nou mistol vinagre) i vem venir a jugar. I ja està, no m’enrecordo com vaig viure aquells moments, ni si ho vaig fer bé, ni si vem guanyar, ni si després vem anar a sopar, etc.

- Diuen que els dimarts no pots jugar partits o entrenar amb l’ECV perquè “hi ha champions” i aquesta és una expressió que a més d’un el té intrigat, ens agradaria que en fessis 5 cèntims -o 20 segons el que puguis aportar- al respecte.

És la pura realitat, els dimarts, hi ha champions! Excepte
aquest que hi havia lliga BBVA. El fet és que al meu contracte amb l’exèrcit hi figura una cessió amb el C.E. Puig-reig de Puig-reig, on jo he d’anar-hi a entrenar per agafar la forma necessària per a pròxims enfrontaments. Els viatges s’inclouen en el sou mensual. Sectes d’aquestes d’exèrcits, de tot per la pàtria. Ja en teniu 5 cèntims d’aquesta.

- La lliga del GEiEG és una de les més sol·licitades i possiblement això la fa una de les més competitives de la ciutat. Creus que el teu paper com a jugador serà tan determinant al camp com ho ha estat a la porteria aquests darrers anys?

Crec que al ser més competitiva, ens farà formar un bloc més compacte, i el nostre rendiment serà millor que a l’anterior lliga. Això no vol dir que els resultats també ho siguin, perquè també depenen dels rivals. El meu paper serà el mateix que els darrers anys i que la resta de companys, fer el
màxim dins les possibilitats de cadascú.

- Veus a l’ECV un equip preparat, conscienciat i capacitat per a guanyar el titol de lliga?

Quan un equip puja de categoria, i no en té experiència, és molt difícil de lluitar pel campionat absolut. Crec que almenys es necessita una temporada de transició i/o adaptació a la nova categoria.


- Els aficionats volen conèixer-te una mica més i els agradaria que els parlessis una mica sobre quins són els teus gustos i per això t’ho fem fàcil:

1. Equip de futbol favorit: Barça, Exèrcit, Mallorca i Puig-reig (per ordre alfabètic per no ofendre amb les preferències)

2. Jugador favorit: s’està guanyant molts números De Gea.
3. Tipus de dona que t’agrada: femenina.
4. Consola favorita: super nintendo
5. Menjar favorit: el del Ravonibus (aviam
si algun empleat ho veu i s’enrolla). M’agrada la dieta equilibrada.
6. Beguda favorita: Suc de civada o ron amb coca-cola.
7. Pel·lícula favorita: Toy Story 1, la millor escena la dels soldadets de plàstic verds. “Seguid sin mí”.
8. Ideologia política: De moment, no he anat a votar cap cop, però tampoc em considero anarquista ni coses d’aquestes, properament me n’adonaré per on em decanto.
9. Talla de calçotets: això no és cap dels meus gustos... però una M
10. Últim viatge que has fet o un que tinguis pensat fer: L’últim a Crackòvia, Polònia, entre Zlatan, Guti (pim-pam,pim-pam), keka, puyol... i un que tingui pensat... travessar Còrsega a peu o caminant.

- L'última pregunta que et volem fer és, indiscutiblement, una de les més importants i ja saps de què va. Polotan, digue’ns Rustu, quina és la teva escena preferida de Bola de Drac!


Em feien molta gràcia la successió d’escenes del Satan, on era el més cagat de t
ots, però sempre n’era l’heroi.



- I abans d’acomiadar-nos... unes paraules per l’afició ribbonera si ets tan amable:


Aquest any no n’hi haurà prou en onejar les banderes i portar pancartes al camp.
Demano l’apoio de tota l’afició vestint-se dels diferents personatges de Bola de Drac.



diumenge, 13 de desembre del 2009

POL VAN ROL

"I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum"


Pol Vancells i Roldós, el capità. Ell diu que no ho és però la resta així ho hem imposat. Aquest geògraf i ganxó nascut el dia que li va tocar de 1984 és una de les vaques sagrades de l’Exèrcit i un dels homes que va reunir els primers jugadors del que ara denominem equip ribboner.
Tot un expert en l’art de fer l’ànec enmig d’una classe de la Uni i actor de teatre que actualment s’ha près un descans. La seva última obra va ser “Los profes de mi vida”i la va presentar al restaurant el pati verd durant el sopar de fi de carrera.

- Polvanrol, tens algun sobrenom especial que ens pugui fer riure? No ens obliguis a preguntar-lo a en Pla...

Mmm... sí, però no ho diguis a ningú. La veritat és que des de que era ben petit la meva persona ha rebut tot tipus de sobrenoms, la majoria dels quals mai han estat motiu de discussió verbal. Crec que no eren mofes de mala fe, i tot i que sovint ens tustàvem mai la sang va arribar al riu. A l’època de l’ESO n’hi va haver algunes de sonades. De les boques dels meus companys varen sortir paraules tan cèlebres com “Vancells caga ocells”, “l’avi”, “jepi” i l’extraordinari Dumbo que mai vaig acabar d’entendre. Després n’han vingut d’altres com “ganxito”, “roldosa”, “Vasconcellos” o “Rosita”.

Ja ho veus, diferents apel·latius per parlar d’un mateix ésser humà.


- Se t’ha vist en diverses ocasions anant en bici fins al castell de Sant Miquel, corrent per la Devesa de Girona (de nit entre els arbres) i bevent Estrella Galícia i cubates en un concert... quin es el teu estat físic de cares a la competició d’aquest any?

Sí, sempre que puc miro d’agafar la bici i ara últimament vaig força sovint a córrer per tonificar els pulmons i reduir una mica la pelleringa de sota el melic. Quan vaig a córrer a la Devesa em dedico a comptar les fulles que tenen els plàtans, però l’altre dia se’m va fer fosc i em vaig descomptar. No ho sé... potser a partir d’ara comptaré calories o patrimonis. És cert que de tant en tant els jugadors sortim de nit. Quan el míster ens dóna permís les vaques sagrades de l’equip sortim a pasturar pels locals d’oci nocturn gironins. Jo sempre demano gintònic o en el seu defecte el “baso leche con galletas”.


- Què implica ser el capità durant 5 anys d’un dels equips que desperta més indiferència entre l’afició i el món universitari però que treballa a un nivell tant professional com el bada bing?
N’estàs segur que l’equip desperta indiferència? No hi estic del tot d’acord. Personalment estic molt orgullós d’haver estat el capità de l’equip i penso que durant aquests anys, la marca Exèrcit s’ha potenciat de manera decidida. Qui més qui menys del nostre entorn proper ha sentit a parlar de l’equip, una altra cosa és que ens vinguin a veure. A vegades em trobo amb col·legues que tenen altres col·legues que han consultat el blog de l’equip i han quedat atònits, garrativats, caragirats. Jo crec que si tots volem hi ha equip per anys. A més, qui de nosaltres quan arribi a vell no explicarà a la vora del foc, o d’una estufa elèctrica o d’un radiador nuclear que va formar part de l’exèrcit més malvat del món? Jo per descomptat que no.


- Ara que l’ECV ha guanyat les Xsatis (2 victòries, 1 empat i 1 derrota) i que, com llegíem al diari “Sporc”, el partit de dijous era de vital importància... creus que l’ECV té aspiracions convincents de cares al títol d’enguany?

La veritat és que no. La competició sempre resulta molt difícil i enguany ens ha tocat un grup amb equips de molt nivell. Ara bé, l’Exèrcit està preparadíssim i amb ganes de demostrar que pot ocupar els primers llocs de la classificació. Ja fa anys que juguem, més o menys tots ens coneixem i això es nota al terreny de joc. Ara anem més a sac. El pròxim derby contra el Nueva Ásia serà una bona ocasió per veure de què som capaços. Com diria un guerrer de l’espai “la força de combat dels dos oponents serà molt igualada”.


- El servei d’esports sembla que no està despertant gaire simpatia aquest any degut a certes desatencions de cara als jugadors federats. Primer, la nova normativa per jugadors extracomunitaris i d’altres amb síndrome de duplicitat, i després l’incident amb els “petos” de l’últim partit. Forma part del procés d’adaptació al Pla Bolonya o és que ara que paguem més, s’han acomodat?

Aquests del Pla de Bolonya ja es poden fotre el dit pel cul. Mira, aquest és un tema una mica delicat. No crec que Bolonya pinti gaire res amb aquest tema, més aviat em sembla que és un problema de manca d’organització, de desatencions continues. En certa manera tots plegats hem sabut sempre que algun dia el Servei d’Esports prohibiria jugar a futbol als jugadors extracomunitaris. Però també és veritat que hi ha moltes maneres de fer les coses i en aquest sentit el Servei d’Esports ha estat poc encertat. La paradoxa, amic meu, és que sense ells no hi hauria lliga, ni Primavereta i potser tampoc Exèrcit... o sí. Ai! difícil relació amor odi.


- Corren rumors que l’any vinent el Club està pensant en adquirir una plaça a la competició Lliga Màster... el capità en sap alguna cosa?

Sí, la directiva i el cos tècnic em van confirmar fa uns dies que l’opció d’adquirir una plaça a la Lliga Màster pren força dia rere dia. I et puc avançar que no és la única opció que contemplen. També han posat damunt el pupitre altres possibilitat. Per exemple adquirir una plaça en el campionat intermunicipal de futbol sala que organitza l’ajuntament, adquirir una plaça de pàrking de 10 m2, adquirir una plaça sencera com la del Barco i organitzar tornejos setmanals de proevolution soccer a casa dels jugadors. Em sembla, però, que no m’equivoco si et dic que l’opció de la Lliga Màster és la més ben col·locada al pal llarg de la porteria del gol nord.


- Sabem que t’encanta jugar a l’Street fighter II de la Super i que en cursos anteriors, havíeu arribat a batir-vos entre companys de classe. Sembla que durant una d’aquelles lluites, tu et vas emocionar tant en fer dos perfects seguits a en Pla, que et vas deixar anar i vas començar a cantar-li una cançó... com feia?

I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum. O potser era el fum dels porros... ja no me’n recordo. Del que sí me’n recordo és de la mítica cançó. Feia quelcom així: “Disloki, loki, ai! disloki el genoll, disloki, loki, ai! disloki. Vaig anar a jugar un partit de futbol i al cap de cinc minuts estava a terra patiiint, ai! disloki, loki, ai! disloki la mandíbula...”


- No ens podem acomiadar de tu sense abans demanar-te que et mullis una mica i triïs quina és l’escena que recordaràs sempre de Bola de Drac.
Uff! És molt difícil d’escollir una escena perquè hi ha molts moments de pell de gallina. Per mi sense cap mena de dubte, un dels moments més transcendentals de la sèrie Bola de Drac és la descomunal transformació que el Mestre Mutenroixi experimenta al castell del Rei Giuma (el pare de la Xixi). Per apagar el foc del castell, el mestre decideix utilitzar la tècnica del “Kame Hame Ha”. Us convido a mirar aquell episodi. Val la pena.


- Vancells, la torcida ribbonera espera unes paraules que tus els vulguis dedicar:


La meva estratègia és
Que un dia qualsevol
No sé com ni sé
Amb quin pretext
Per fi em necessitis


diumenge, 29 de novembre del 2009

YU19RE

“ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA”


Llorenç (Serra Ferrer no) Aïnsa. altrament conegut com a Yure però sobretot com a Princesa o Natges d’Acer amb calçotets de guepard, és una de les novetats d’aquest any del planter ribboner. El dorsal 19 de l’ECV, també és conegut a casa seva com a Zé Lourenço, un tio amb tants noms com dies té la setmana. Es tracta d’un d’aquells geògrafs que estima tant la ciència, que el seu pas per la UdG sembla etern, fins i tot les parets el saluden cada matí quan creua la porta. El jugador saltenc ens ha promès una temporada farcida de detalls estètics que a més d’un el faràn esclatar de riure.

- Yure, explican’s a què és degut el sobrenom de Princesa.

Bé, és una història una mica fosca. Si no recordo malament el sobrenom ve d’un viatge a Lleida, on per ves a saber perquè, vaig mostrar la meva part femenina als companys de carrera. També és cert que sóc molt “coqueta” i m’agrada cuidar-me, vestir molt sexy i provocativa i que els paletes em diguin coses lletxes pel carrer. Tota una Princesa amb pèl al pit i botifarra blanca. Però tot s’ha de dir que el meu sobrenom mític, és Yure, aconseguit amb sang, suor i molt de semen al pati de l’institut. Per cert jo no sóc saltenc, sóc gironí pseudobrasiler amb orígens armenis (per part de tia avia). Per això el meu nom complet és Zé Lourenço Yure Aïnsa Pardos Filho da Puta de Todos los Santos.

- D’acord Princesa, sabem que has estat viatjant pel Brasil. T’has sotmès a algun entrenament carioca per estar en forma de cares a la Copa Primavera o només t’has dedicat a fotografiar-te amb caimans i lligar amb brasileres?

Doncs si, és cert, vaig marxar cap allà quan em van expulsar del meu anterior equip. Vaig estar 2 mesos voltant pel Brasil, tant per la costa com per l’interior del país, visitant ciutats com Rio, Sao Paulo, Florianopolis, Curitiba, Brasilia... dormint en cabanyes al Pantanal, albergs, llocs cutres, hotels de 4 estrelles, pousadas... des de lo mes alt o a lo més baix, pescant piranhas i tocant els collons als caimans i també riguent i ballant amb els travestis, meninos da rua i gent mutant en el carnaval de Vitória (a 8 hores en autobus de Rio de Janeiro). Ara mateix necessito una mica de fondo físic, perquè les feijoadas, xurrascos, caipirinhas i cerveja Antarctica han fet mal en el meu tipet de Princesa. Però bé, tinc un pla d’entrenament paulista dirigit per en Txumari Alfaro, per intentar posar-me com un toro d’Osborne i així lluitar per guanyar la Copa Primavera. Em faria molta il.lusió, allà a Brasil l’equiparen a la Copa del Rei en prestigi! Per cert, aqui xiuleu l’himne de la UdG?

- No el xiulem no. Et defineixes com un jugador polivalent perquè ho fas tan malament amb una cama com amb l’altra, creus que aquesta habilitat dotarà a l’Exèrcit de més potencial?

Totalment, un tio tan modest i campetxano com jo, pot donar un plus de ridiculesa en aquest equip, jugant de lateral dret, de lateral esquerre, interior dret o interior esquerre o d’ultra a les grades tirant excrements del bosc o insultant a l’arbit quan anula els fora de banda.

- En l’últim partit (segon de la temporada) vas caure lesionat i encara queda molta lliga per endavant, com afecta això a un jugador del teu calibre?

Sincerament, es veia venir, un tio de 28 anys com jo, sense jugar a futbol des de l’estiu i escalfant ràpid i malament, tard o d’hora la cuixa dreta havia de dir prou quan vaig intentar fotre una folha seca a l’estil Juninho. Però no us preocupeu, per el pròxim partit del dimarts contra els All in Team espero estar, com a minim al 30%, ja que els meus assessors mèdics personals, els prestigiosos Doctor Torreiglesias i Txumari Alfaro, m’estan cuidant com si fossin la meva novia i mare a la vegada!! Són els putos amos!! PUM-PUM! PUM-PUM!

- Aquest any hem sigut victimes d’un enduriment de la normativa del Servei d’Esports de la UdG cosa que ha forçat la baixa de jugadors com Hugues, Genís, Marc i Ramsés, tots ells del nostre planter; com ha encaixat l’equip aquesta situació?

Lamentable l’actitud dels estaments superiors! Ens el previs del primer partit, en veure aquesta problemàtica, vaig notar algo en el meu interior que m’obligava a anar a les oficines, obrir la porta amb mala llet i dir FILL DE PUTA, un per un als que treballen allà i destrossar el material i cagar-me a una cantonada, refregar la merda per la paret i sortir fumant-me un porro... tot en defensa dels meus companys però finalment em vaig reprimir, em vaig tirar un pet i el vaig escampar per tot el camp com a protesta. Per ara l’equip està fent un paper molt digne, una victòria i un empat i crec que encara s’està gestant degut a moltes cares noves i a mida que avanci la competició i tots ens coneixem millor, jugarem molt més compactes, fent tiki-taka. L’ ECV pot callar moltes boques dels aficionats exigents i critiques de periodistes, que per cert, la majoria són uns fills de la gran puta ja que van escampar que jo era gay i que m’agradava anar a saunes amb en Guti i en Sergio Ramos.

- Quins resultats augures per l’ECV al llarg d’aquesta temporada?

Sóc molt optimista, aquest any podem arribar molt lluny i fer la millor competició de tota l’historia ribbonera i classicar-nos per la Champions League universitària. Això si, posant els dos collons sobre la taula i anant a missa cada diumenge ja que el Senyor sempre ens acompanya en el camí de la Glòria i així evitar les temptacions malignes.

- Contactes que tens al teu messenger, afirmen que ets un paio que sovint s’identifica sota la frase “FILL DE LA GRAN PUTA”, sempre acompanyat d’una bona fotografia... és una al•lusió a una tercera persona o té un significat més introspectiu?

Bé, la gent diu moltes coses i els hi agrada molt parlar... que si aquest surt amb aquesta fulana, que si l’altre li agraden les botifarres musculades, que si aquesta té les tetes operades... ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA, amb totes les lletres en majúscula o sigui que es preparin els rivals i els àrbits com el de l’altre dia.

- Abans de tancar aquesta entranyable entrevista, amb tot el rigor que ens caracteritza volem que ens confessis quin és el moment de Bola de Drac que recordes amb més emoció.

Sense cap mena de dubte, l’escena quan li surt sang del nas al fill de puta del Fullet Tortuga, en veure les mamellotes de la Bulma i la seva figa estreta amb olor de maduixa.

- Ara sí, ens despedim de tu Princesa i volem que enviïs un missatge a l’afició de l’ECV.

Paraules: Hola Torcida Ribbonera, espero que no em tireu condons usats ni calces de vella quan no jugui bé com em feien en el meu últim equip, i espero sentir-me estimat per tots els homes i dones, grans i petits, per així donar-ho tot, cobrar una pasta i tornar a Brasil el juliol i agost, ja que tinc coses pendents. Que us donguin pel cul a tots!

Salutacions, FILLS DE PUTA! Del vostre amic Yu19Re!



divendres, 28 de novembre del 2008

Declaracions post-partit

En breu, la crònica de la primera victòria de l'ECV aquesta temporada.

Però per anar fent boca, les declaracions en exclusiva d'un dels jugadors que va participar en la victòria de dijous contra els Aspurtits.

"El problema de la delantera es la calidad"

divendres, 21 de novembre del 2008

Plateam - ECV

Injusta derrota d'un ECV que va presentar l'equip de gala.

El primer enfrontament entre el Plateam i l'ECV va acabara mb mal gust de boca per l'equip ribboner que es va presentar al camp amb 10 jugadors que ho van donar tot, però que no van estar encertats de cara gol.

De rebot d'una falta a la frontal de l'àrea el Plateam es va posar per davant al marcador, però l'ECV va buscar l'empat fins a aconseguir-lo a través d'Iván (2 partits, 2 gols) i fins i tot es va posar per davant abans de finalitzar al primera part amb un golàs de falta directa executada per Andreu Cufí.

A la segona part l'ECV va sortir a sentenciar el partit i va tenir fins a 3 ocasions clares de gol. Però l'ECV falla allà on no es pot fallar. Se xuta quan s'ha de passar, i es passa la pilota quan s'ha de xutar.

En un contraatac, Pol va fer falta al davanter del Plateam a l'agafar-lo per evitar que marxés sol a porteria.

De penal van empatar, i en una altra jugada aïllada el Plateam es va tornar a posar per davant (2-3). El darrer gol en contra de l'ECV el va fer el porter rival de sacada de porta, aprofitant-se de l'avançada col·locació de Ramon, que va estar encertat en la resta d'accions en les que va intervenir.

Destacar el debut en lliga aquesta temporada de Gaspi, que va estar lluny del nivell al que ens sol tenir acostumats.

ECV: Ramon, Andreu, Marcel, Vancells, Hugas, Aleix, Enric, Iván, Marc, Gaspi.
Gols: Iván, Andreu.

A continuació poden escoltar les declaracions del segon entrenador de l'ECV, Albert Mutjé:
"Nosaltres som la Cinta Vermella i no pot dependre d'1, 2, 3 jugadors"

dimecres, 5 de març del 2008

Entrevista a n'Andreu

N'Andreu Cufí Garrido de 21 anys, nascut a la Jonquera, és, sense cap mena de dubte, un dels jugadors més complets de la plantilla de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. La seva contundència a l'eix de la defensa, recuperant pilotes per baix i per dalt, l'han convertit en un fix. Dades en mà, Andreu és el segon màxim golejador de l'ECV, i en la retina dels seguidors ribboners quedaran grabats per sempre alguns dels seus gols més espectaculars, de falta, des del mig del camp, o rematant en planxa una centrada de la banda.

- Andreu, com veus els teus números aquesta temporada? Estàs content amb el teu rendiment?

Aquesta temporada estic força encertat de cara a la porteria contraria, ja porto set gols i soc un jugador que no acostumo a marcar molts gols, per això estic molt content. D'altra banda em sap greu no poder haber disputat 3 partits que en teoria podriem haber guanyat. Però en general em sento molt be fisicament i psicologicament. Sempre que entro al terreny de joc intento donar el màxim.

- Amb l'ECV rendeixes a un gran nivell, tan en defensa com en atac. Ets un dels jugadors destacats quan jugues amb la samarreta del La Jonquera?

La veritat es que a la Jonquera hi ha bons jugadors i no destaco ni per la meva qualitat tencnica ni per la meva velocitat, en canvi destaco per la meva polivalencia, puc jugar a l'eix de la defensa, als laterals o al mig del camp, es per això que quasi sempre que puc jugo i en qualsevol d'aquestes posicions. No acustomu a seure a la banqueta, sempre tinc un lloc al camp. La gent d'allà diu que els agrada la meva entrega i sacrifici, per això soc el segon capità de l'equip.

- Creus que el teu poble deu el seu nom a alguna comunitat de joncs? O bé es perquè les jonqueres, com que són una comunitat de plantes que habiten en zones de transició entre el paisatge dunar i el de terra baixa, deu el seu nom a que és una zona de transició entre Catalunya i França [sic]?

Molt bona aquesta pregunta.. jeje. Sens cap mena de dubte es per la comunitat de joncs que hi havia antigament a la vora del riu. Segons un estudi vegetatiu fet per J. Pintó i J. Gordi de la zona es pot comprovar que actualment nomes queden el 8% dels joncs...

- A què es deu el sobrenom de Mariscal?

Doncs exactament no ho se, el sobrenom me'l va posar el redactor de les cròniques despres d'un partit en que vaig fer tres gols. En aquell partit l'esforç de tot l'equip per guanyar va ser encomiable.

- Has anat a fer snow aquest any? Les condicions climàtiques t'han permès practicar aquest esport aquest hivern? Ens el recomanes?


Si, sempre que puc soc a la Cerdanya fent snow, entre examens, els caps de setmana, algunes campanes... Malauradament aquest any ha nevat poquet, tot i això la poca neu que hi ha la aprofitem al maxim. Us recomano fer snow, es molt divertit i la sensació de tranquilitat que et dona la montanya es espectacular. Quan soc allà dalt m'oblido de tots els problemes i pressions.

- Segons hem pogut llegir a la portada d'El Mundo Deportivo, és veritat que has editat un DVD on ensenyes a ballar Up&Down, l'himne extraoficial de l'ECV?

Si es cert, la coreografia la vaig iniciar un dia abans del partit. Em falten unes noies per acompanyar... jaja

- Has trobat el taco de la bota que et falta?

No, segurament algu el va trobar i se'l va mengar amb xili. YA OS LO DIJE HUEVONEES!!

- A falta de poques jornades pel final de la lliga, com valores l'actuació de l'ECV, es mereix estar en la posició que ocupa? Ha estat un miracle guanyar 4 partits? Creus que en podríem haver guanyat més? En què ha fallat l'ECV?

Jo estic content amb l'actuació de l'equip. Gairebe tots els partits els hem lluitat moltissim, despegant un joc rapid en alguns moments i defensiu en altres. Crec que hauriem de ser mes amunt a la classificació, si no haguessim comencat tan febles estariem a dalt, t'ho asseguro.
De miracle cap ni un, sempre que hem guanyat ho hem fet treballadament.
No ha fallat res, el que passa que hem tingut moltes baixes en diferents partits i això s'ha notat molt.

- La pregunta obligada fa referència a la sèrie de Bola de Drac, podries anomenar-nos
alguna seqüència de la sèrie, algun moment, que et marqués de manera espècial, o que senzillament, recordis en un primer instant?

En realitat m'enrecordo de moltissims moments de la serie. pero em quedo amb dos que per mi foren molt rellevants:
Quan en taw pai pai mata amb la llengua a l'indiu aquell tan fort i quan en Goku es transforma en superguerrer a la batalla contra en freeser a Namec.

- Permet-me recordar-te que a l'indi de la Torre Sagrada el mata amb la pròpia llança de l'indi, en Taw-pai-pai, que a qui mata amb la llengua és al General Blue. De tota manera, dos grans moments sense dubte.
Per acabar, veus l'equip preparat per repetir el bon paper de l'any passat a la Copa Primavera?

Hi tant, si les baixes no son problema,aquest any podem donar la sorpresa altra vegada. L'any passat vam arribar a semi finals i aquest any podem també. M'enrecordo molt del partit de quarts de final contra els esparrecaconills, que anaven de sobrats i vam aconsequir guanyar-los a la tanda de penals.

- Moltes gràcies pel temps dedicat. Les Brigades Ribboneres t'agrairan unes paraules. Endavant.

Socis i simpatitzants del club, m'adresso a vosaltres per donar-vos les gracies pel suport que rebem en tot moment. Esperem alegrar-vos la vida amb algun títol, si mes no el de la llicenciatura... jeje
FORÇA EXCERCIT DE LA CINTA VERMELLA, EL TEU JOC RESPLANDEIX COM UNA ESTRELLA.
INTENTAREM NO CLAVARNOS UNA ESTELLA SI NO ENS MATARA EN MASCARELLA,
VOLEM UNA CHEER LEADER MOLT BELLA QUE ENS FAGI MOURE LA PARPELLA.

podria continuar pero cada vegada tindria menys sentit... ARREVEURE

divendres, 18 de gener del 2008

Entrevista a Ramsés

"Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts"


Ramsés Toisón Molina, nascut a Barcelona i viscut a Canàries i Girona és un dels veterans de l'Exèrcit per dos motius: l'edat i per formar part del grup fundador de l'equip, altres temps conegut com altres noms que ara no vull recordar... Golejador nat i fals Egipci, es troba en un moment de descans futbolístic per motius personals. D'això no en parlarem però sí d'altres parides, seguiu llegint!



- Hola Ramsés, com et dius en realitat?

En realidad me llamo Francisco José Folla Doblado, pero debido a que mi nombre puede incitar a la burla me hago llamar Ramsés Toisón Molina.


- Osigui, que et dius Ramsés? Deu ni do. No serás cosí de Lola Flores? Bé, Canviem de tema, l’equip sap que ets un dels jugadors que sol marcar diferencies, que ets decisiu per a molts partits, com ja has demostrat. Creus que aquesta primera ronda de Lliga t’has reafirmat com a tal?

Sí bueno, era una meta que me había fijado el de correr la maratón Sant Narcís-Can Gibert del Pla, sabía que podía contar con el apoyo de la afición ¡¡¡gracias zanguangos!!!. Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts.

- Malgrat que cada any ets dels jugadors que han endossat més gols als rivals, ala premsa i alguns socis del club diuen que sovint t’emborratxes massa... de bimba. Creus que és una virtut o un defecte?

Yo de por sí creo que el alcohol no es bueno, pero si es licor de Bimba se puede decir que es perdonable.

- Veus l’Exèrcit amb possibilitats de remuntar aquesta primera volta mediocre i situarlo entre els 4 primers de la taula? Què creus que li cal al conjunt per afrontar aquest repte?

Puedo ser escéptico y sarcástico? Yo creo que lo que le haría falta al conjunto es que la liga se reduciese a cuatro equipos, entonces lo vería factible.

- És veritat que un dia estaves a casa jugant al Super Mario Kart i de sobte en Bowser va frenar, es va baixar del kart per apallissar en Toad (que era el que tu controlaves) i tu et vas empipar tant amb ell que vas entrar per la pantalla de la teva tele ELBE de 14' de baixa definició i que fotia 2 metros de profunditat i mentre feies la transició del món real al món de la petita pantalla vas perdre els pantalons i vas apareixer al primer circuit de la competició 'mushroom' mig en pilotes per patejar-li el cul a aquella tortuga prehistórica feta de 32 bits i més pixelada que el joc de basquet de l’epi per Amstrad? És veritat això? Eh? Digues... Si no és veritat diguen’s els teus dos jocs favorits de la Super nintendo ('el cerebro de la bestia'):

Ya lo dije en el programa de Ana Rosa Quintana y lo vuelvo a decir aquí en el blog del exèrcit... esa puta tortuga prehistórica mutante con delírios Edipianos me hizo el 'fuck you' que lo ví por el retrovisor y, luego me llamó hongo, ¡¡HONGO A MÍ!!... No quiero hablar más del tema. Street Fighter y Mario World.

- Tu que en saps de Geografia i aquestes mandangues i ets d’una dinastia egípcia que es la culpable que els israelians tinguin el poder que tenen avui dia: Eplican’s alguna cosa que sàpigues de Ramsés II.

Ramses II wurde als Bürgerlicher in eine aus Auaris (Ostdelta) stammenden Soldatenfamilie hineingeboren und zwar während der Regierung Haremhabs, des letzten Pharaos der 18. Dynastie.
Haremhab hatte keine leiblichen Nachkommen, deshalb bestimmte er seinen Wesir Paramessu zu seinem Nachfolger, der als Ramses I nach dem Tod Haremhabs um 1292 v. Chr. den ägyptischen Thron bestieg und die 19. Dynastie begründete.
Durch den Akt, seinen Nachfolger noch zu seinen Lebzeiten zu bestimmen, beendete Haremhab eine Epoche, die zum Schluß durch blutige Machtkämpfe und Streitigkeiten um den ägyptischen Thron gekennzeichnet war-ein politisch kluger Schachzug:
Paramessu war bereits ein erfahrener Politiker und Krieger, der sich schon mehr als ein Mal bewährt hatte, der sich als Mann aus dem Volke hochgearbeitet und so Zähigkeit und Ausdauer bewiesen hatte und, was schließlich auch ausschlaggebend war, der als Offizier auch das Militär und somit die Macht in Ägypten hinter sich hatte.

Espero haberos sacado de dudas...


- Que t’ha semblat l’any que acabem de deixar enrere? Baixaran els pisos?

Una puta mierda joder. No.

- És el moment de la pregunta ribbonera. Ens agradaria saber amb quina escena o esdeveniment se’t van posar els ulls com a plats veient Bola de Drac?

Ufff, creo que fue en el 3er torneig mundial d'arts marcials. Cuando están todos esperando fuera para las inscripciones y a un niño se le escapa un globo, Bulma intenta atraparlo y no alcanza pero entonces aparece Goku ya adulto y se lo coge, joder como me impresionó ver a Goku tan alto!!

- Bé, unes paraules per als nostres seguidors? Tots teus:

Todo mios?? Vale me los quedo!

dilluns, 17 de desembre del 2007

Entrevista a Enric Castellà

"Perdonin-se la pròpia estupidesa"

Casillas? Valdés? Busquets? Lopetegi? No, cap ni un. Ell és Enric. Porter titular de l’Exèrcit de la Cinta Vermella, cantautor i fill de Malgrat. Ell és Enric; Enric Castellà, jove, alt, prim, atractiu i barbut de mena. Aquest any té la missió de desviar els projectils enemics de la porteria ribbonenca. Seguiu llegint si voleu saber-ne més d’ell.

- Enric, sabem que ets un bon jugador de camp i a més ofensiu, com es veuen els partits entre els tres pals?

De colors. L’any passat crec que vaig fer un bon paper a la davantera ribbonera, i aquest any, per la lesió d’en Rovira, espero fer-ho tan bé com pugui a la porteria. És un lloc fred, però jugo tot el partit, no em canso tant, però em pelo més els genolls i els colzes.


- Hem encaixat 22 gols en 5 partits, no obstant n’hem marcat 26. Malgrat aquest balanç neutral, l’equip sembla que té opcions de fer un bon paper. Com veus la porteria de l’exèrcit d’aquí a final de lliga?

Excepte en el partit contra el Juventus de Turisme, que crec van merèixer-se la victòria, a la resta de partits hem pecat de nerviosisme en els minuts finals, fet que s’ha traduït en gols en contra. Però la defensa treballa molt bé: en Xevi, en Shanti, n’Andreu, en Marc, procuren que ens xutin poc i ho aconsegueixen.

- L’anterior partir (San Siro) vas salvar una pilota a contrapeu en l’últim instant i vas encertar la direcció d’un xut de penal. Que n’opines que els joves ribboneros parlin de tu com del nou Rovira?

Bé, a veure... és la meva feina, i tot i així considero que ho podria fer millor, per exemple, no n’hi ha prou en encertar la direcció cap on va el penal...

Sobre el que em comentes... jo no em considero el nou Rovira, en Rovira és un gran porter i millor persona, i jo sóc un altre porter, una altra persona. Les comparacions només es poden fer en objectes sense vida.

- El porter és el primer o l’últim home de l’equip i té una visió molt àmplia dels partits; Parlan’s un xic sobre com veus el joc del teu conjunt? Què ens falta treballar?

Ens falta treballar la possessió de pilota, en l’últim partit contra el San Siro ho vam poder fer, segurament perquè va ser dels pocs partits que en tot moment hem estat per davant en el marcador. Però saber adormir el partit quan el tenim controlat, és una de les coses. I l’altra, és la solidaritat davantera. Hem de primar el gol, i quan tinguem el partit encarrilat ja hi haurà temps per fer virgueries. Són les virgueries el que pot decantar la balança cap a un costat o cap a un altre.

- Quin és l’estat actual de la Riera de Malgrat? La lluita per salvar-la arribarà a bon port?

Mira, a Malgrat el govern de local està format per PSC i PP. És un govern una mica anormal, com el poble, però sembla que per primer cop, les veus fins ara adormides s’han fet sentir. Jo espero que si que arribi a bon port, i si més no que arribi al mar.

- Diuen porahí que has escrit un himne per l’equip...

Hi ha la intenció de crear un himne per l’equip, i he estat mirant possibles tornades ensordidores de masses... però és un projecte llarg, bàsicament perquè de la música se n’encarrega en Gaspi, a partir d’uns “samples” de la cançó original del RR de Bola de Drac. Ja se sabrà quan estigui fet, però de moment no hi ha res.

- Ens cantaries un estribillo d’alguna cançó que hagis escrit recentment?

I tant, diu així...:

“Bondia, ningú ho ha demanat però fa bondia,/damunt dels caps un sol ben insolent / il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent”

- Com a bon ribbonero que ets i jove català, em prenc el luxe de pensar que de petit veies Bola de Drac. Volem saber quina escena o succés et va fer posar la Gallina de Piel?

La primera de les morts de Krilin a mans dels soldats de Satanàs Cor Petit Pare, tan petit i amb aquell filet de sang que li queia per la galta, tot vestit de 21 botons i amb un barret.

- Acabem amb unes paraules que surtin del teu cor per conquerir el de la nostra afició:

Perdonin l’estupidesa. La meva, la nostra, però també perdonin-se la pròpia estupidesa.

divendres, 7 de desembre del 2007

Entrevista a Xevi Arumí

"Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot"

Avui tenim el plaer de fer quatre preguntes disteses a l'astre incandescent de l'ECV, el que ajuda a iluminar les estrelles de l'equip, el que fa la feina bruta, el que no marca gols, sinó que frena les arribades rivals. Xavier Arumí, riuprimerenc, retorna a l'entitat ribbonera després de mig any de cessió a Lille.

- Primer de tot, com van anar les coses a Lille?

Va ser una experiència molt profitosa tant a nivell personal com a nivell esportiu. Va valer la pena poder-hi anar i gaudir de tots els bons moments que vaig viure-hi. Si algun ribbonero té la possibilitat de fer quelcom semblant que ho aprofiti i ho faci. Encara rebo postals, cartes i e-mails de l'afició agraïnt el meu pas pel Lille i això em fa estar molt content.

- Creu justa la primera victòria de l'equip aquesta temporada? La dels despatxos?

Jo crec que si que ens vam merèixer la primera victòria de la temporada. En el futbol els partits es guanyen al camp i nosaltres hi érem, mentre que el rival no. Per tant, és lògic que guanyessim. La propera vegada que avisin que no poden venir i ja buscarem la millor solució per les dues bandes. I si cal ajornar el partit, s'ajorna. Però això no pot ser. Que n'aprenguin!

- Durant el partidet d'entrenament se'l va veure molt motivat, fins i tot va marcar un gol. Era fruit de l'ambient distès, o creu que ho podrà repetir en partits oficials?

Realment estava motivat, però l'ambient distès d'estar entre amics va ajudar que jugués més bé i fins i tot pugués marcar el meu primer gol amb l'Exèrcit de la Cinta Vermella des de la seva fundació. De fet, ara recordo, ja havia fet dos gols més però en aquest cas van ser a la porteria d'en Rovira, el nostre porter fins la temporada passada. Intentaré mantenir el bon nivell mostrat en el darrer partit i si puc fer algun gol més, millor que millor, però la meva feina rau en l'intent d'evitar que els rivals ens facin gols.

- Quin moment destacaria de la seva trajectòria amb l'ECV?

De bons moments n'hi hagut molts i a destacar-ne un és una mica difícil. Per mi el què és més important i el que cal destacar és el bon ambient que hi ha entre tots els components de l'equip cada setmana.


- 17 gols en quatre partits, com valora l'equip en defensa?

En general, crec que l'equip en defensa està fent un bon treball encara que s'ha de millorar en temes puntuals. Per exemple, hem d'intentar mantenir la concentració els 50 minuts per evitar que en 2 minuts ens ploguin uns quants gols. Tenim la sort que d'ara fins a final de temporada tenim molts partits i molts minuts per intentar que les coses ens surtin més bé que ara.

- Què en pensa sobre la possible vegueria de l'Alt Ter? Quin paper creu que hi juga la comarca del Ripollès?

Crec que és una pregunta molt complexa per contestar-la aquí amb quatre línies. Però resumint crec que el govern català hauria d'escoltar les demandes de les diferents entitats que reclament una divisió territorial diferent a la que es vol imposar ara. Crec que la vegueria de l'Alt Ter hauria de crear-se i personalment també penso que potser se n'hauria de crear alguna altra més. El Ripollès penso que és qui hauria de tenir l'última decisió en aquest tema i per tant el dret a decidir què és i cap on volen anar: si cap a Vic, a Girona o bé esdevenir una república independent o un protectorat del Principat d'Andorra.

- L'any passat arrossegava unes molèsties al 'tormillo', està recuperat?

Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot però sortosament el grau de dolor ha disminuït força respecte els altres anys. Que segueixi així!

- Per acabar, es veu amb cor de destacar algun moment de Bola de Drac?

Són molts anys de dibuixos animats els d'aquesta excel·lent sèrie japonesa i escollir-ne un instant en concret no és gens fàcil. Jo em quedaria amb els emocionants tornejos on hi participaven en Goku, els seus amics i enemics, i els episodis al planeta Nàmek.

- Moltes gràcies, pel seu temps, sé que es una setmana apretada, pels compromisos acadèmics, laborals i de l'equip. Ara si vol, pot dirigir algunes paraules a les Brigades Ribboneres.

A les Brigades Ribboneres els voldria agrair el seu suport etern envers el nostre equip. Sense la gent que ens vé animar cada setmana se'ns faria molt complicat afrontar els difícils reptes contra els que lluitem cada setmana. Les Brigades Ribboneres són un exemple i l'enveja dels rivals, corejant càntics i lemes i donant color a les grades de l'Estadi.

divendres, 23 de novembre del 2007

Entrevista a Gaspi

"quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot"

Gaspar Castellà, rapitenc de naixament, fa tres anys que pertany a la disciplina de l'Exercit de la Cinta Vermella. Un dels pilars de l'equip, cridat a marcar la diferència amb els seus gols, es prepara mentalment per la tercera jornada de la lliga. 3 gols en 2 partits el situen com a pitxitxi de l'equip.

- Està satisfet amb el seu rendiment golejador? Sí, que t'hi cagues i espero continuar així pel bé de l'equip.

- I amb el rendiment general de l'equip? Estic molt content i sé que tots aportem el màxim que podem i ho estem demostrant, malgrat que la victòria encara no hagi aparegut. És una guarra igualment. Sobretot som un equip de colegues i amics que ens coneixem i això s'agraeix perquè cada partit és una trobada agradable, on si et tires un pet o et rasques la pisha ningú et mira malament.


- Què creu que pot aportar a l'equip que no hagi aportat fins ara?
Crec que encara no estic al 100% de condicions físiques per desenvolupar el meu joc. En millors condicions puc finalitzar millor jugades individuals i participar més en defensa.

- Què en pensa sobre el fet que Cristòfol Colom ignorés que havia descobert un continent, i que morís pensant que havia arribat a l'Índia? Cristi, o com jo li deia és un pringat que ja de ben petit, s'aixecava per fer pipí al lavabo i en comptes de fer-ho a la tassa ho feia a la banyera, que aleshores era molt petita. Sempre ha confós les coses.

- Mulli's i digui quin equip creu que s'endurà el campionat. L'Exèrcit de la Cinta Vermella, perquè encara que no quedi líder, anirà a l'armari dels trofeus i se l'emportarà.

- S'afeitaria als lavabos de la universitat?
Sí, de fet ja ho he fet i de veritat que és un espai molt agradable en el qual conversar amb els amics i afaitar-se davant d'un mirall de 2 metres. És un luxe i m'agrada fer el notas.

- Digui'm una escena de Bola de Drac que en el seu moment el marqués. Tots sabem que com Bola de Drac no hi ha cap etapa. No obstant, he de confessar que a Bola de Drac Z, quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot, vaig flipar de mil maneres, era millor que la nit de reis.

- Moltes gràcies i sort. Ara si vol pot enviar un missatge als fans de l'ECV. Bé fills de puta, mireu que us donguin pel cul i espero que ben aviat, quan guanyem, estigueu allà per viure-ho, però que me la suda en serio. Si no hi sou, nosaltres ho celebrarem igualment. I pel públic de l'ECV que sempre ens recolza, moltes gràcies i fins la pròxima!