Gaspi es trenca

Gaspi es lesiona el menisc.

El davanter rapitenc Gaspar Castellà podria estar entre dos i tres mesos de baixa si es confirma que pateix un trencament amb desinserció en el menisc extern del genoll dret, segons ha confirmat el doctor de l'Exèrcit, Ricard Guero.

"A falta de noves proves, Gaspi pateix un trencament amb desinserció en el menisc extern del genoll dret", ha indicat Guero, que ha insistit que el davanter se sotmetrà una ressonància magnètica per determinar exactament la lesió que pateix.

Si es confirma el diagnòstic, el rapitenc podria estar fora dels terrenys de joc entre dos i tres mesos. "No està afectat el lligament", ha indicat el metge ribboner, que ha afirmat que la lesió es pot haver produït mentre ballava brake amb els seus col·legues raperos, o durant l'últim dinar de Nadal mentre servia la tradicional sopa de galets.

El Doctor Guero ha afirmat que ha d'estudiar si la lesió té alguna relació amb la soferta l'any passat en el partit contra les Escopinyes amb Suc, quan va haver de retirar-se a causa d'un pinçament en el menisc del mateix genoll.

El 28 de gener s'acabaran de fer les proves a Gaspi, i se sabrà amb més exactitut l'abast de la lesió. En declaracions al xat del blog de l'ECV Gaspi ha afirmat ambiguament que: "ara mateix no tinc cap molèstia, la qual cosa no resta que el mal hi sigui, ja sabeu com van aquestes coses..."

Si es confirma l'abast de la lesió, Gaspar es podria perdre el que queda de lliga, estant a punt per la Copa Primavera.

El cicle de Rijkaard

La geopolítica no és més que la interpretació geogràfica dels fenòmens polítics. L'anàlisi espacial s’orienta sobretot a identificar els estats, entesos aquests com a mòduls territorials, cadascun dels quals és capaç de generar un poder singular propi. Un poder que, més enllà de les fronteres, pot arribar a tenir una repercussió enorme en el funcionament del sistema món: en les idees, la societat i en l’economia. Per tant, l’estat és la màxima expressió territorial, el mirall on es reflecteixen les dinàmiques humanes.

La història ens diu que el món és un sistema d’estats on s’hi manifesten successivament xocs de poder entre diferents subjectes, és a dir, els estats igual que els homes competeixen de manera innata per imposar-se. La finalitat de tot plegat no rau tan en assegurar la confecció d’un nou ordre mundial, el que realment preval és posseir el poder per imposar les idees als demès, i la capacitat de perpetuar-se en l’espai i en el temps. Així és com s’inicia un cicle hegemònic. El concepte d’hegemonia es pot extrapolar a diversos camps de la vida: la moda, la música, les empreses... sense anar més lluny, quantes vegades hem utilitzat les paraules cicle i hegemonia en el món del futbol?

Diu l’economista rus N. D. Kondratieff, que els cicles hegemònics poden durar més o menys, però que tots es caracteritzen per contenir 4 fases fonamentals. Potser aquestes 4 fases poden ajudar a llegir millor què carai ha passat amb el cicle que Rijkaard va encetar ara fa quatre anys i escaig. Valgui un petit viatge en el temps per etiquetar amb objectivitat, la trajectòria de l’equip.
En el seu primer any, Rijkaard es menja els torrons estant el Barça a quinze punts del Madrid, però a la segona volta l’equip remunta el vol i posa en qüestió el sistema de valors dominant. És la fase anomenada ascens de l’hegemonia.
La temporada següent coincideix amb la fase de triomf de l’hegemonia. L’entitat innova la maquinària blaugrana, que s’imposa per davant del sistema de valors i guanya la primera lliga de l’era Rijkaard. L’equip canvia el bon futbol pel futbol en majúscules. En la tercera temporada, l’equip arriba a la seva màxima plenitud: la innovació és acceptada, s’estén i s’imposa com a model. L’equip es doctora a París i enceta la fase de maduresa de l’hegemonia, així de fàcil, amb un obrir i tancar d’ulls.
Uns mesos després de guanyar la final, l’equip experimenta una pèrdua d’identitat sense precedents, els jugadors cauen en una mena d’autocomplaença que els manté en un estat apàtic permanent, i dels set títols possibles, no en flairem ni un. Al mundial de clubs, el cicle de Rijkaard inicia la fase de decadència de l’hegemonia, una fase que a dia d’avui encara no hem superat.

És evident que el Barça no ha trobat els mecanismes suficients per perpetuar-se en el temps, ja sigui per la incúria de la directiva, la negligència del cos tècnic o l’actitud abjecte d’alguns dels integrants de la plantilla. En tot cas, és un fet constatable – més encara després de la bufetada del Madrid – que cal girar full i parar de lamentar-se. Com es gira full? Fàcil. Messi, Bojan i el gran Iniesta de colofó. Com parem de lamentar-nos? ...Tant de bo algun dia trobem el remei que ens curi a petits i grans d’aquest mal.

La Gènesis

Primera alineació de l'Exèrcit de la Cinta Vermella.
A dalt, d'esquerra a dreta: Hugas, Genís, Valls, Vancells, Font
A baix, d'esquerra a dreta: Alfred, Pla, Aleix i Arumí.

Eram sam sà culi-culi-culi-culi

ERAM 3 - ECV 1

L'Exèrcit cau davant el futbol físic dels de Realitzacions Audivisuals. Rafel Llussà es lamenta de la falta de gol.

El passat 19 de desembre els dos equips es van enfrontar en un duel igualat, en la lluita per la quarta plaça de la classificació.

Un gol inicial de l'ERAM va trencar el plantejament dels ribboneros que acusaven les baixes de Genís, Ramsès, Isa, Arumí i Marc. Tot i això l'equip es va mantenir fidel al seu joc de toc. Hugas ho va provar en diverses accions, i Aleix, Gaspi i Vancells van poder fer créixer el marcador. Però la mala punteria i el porter rival esvan encarregar d'esterilitzar les ocasions de l'Exèrcit.

Un xut des del mig del camp de l'ERAM va propiciar el segon gol. Enric, avançat, només va poder veure com la pilota entrava al fons de la seva porteria. La defensa formada per Andreu, Alfred-Porreig i Shanti va estar molt encertada i tan sols en comptades ocasions, en pilotes penjades, l'ERAM va crear perill.

Gaspi va empatar abans que acabés la primera part, després d'aprofitar una errada de la defensa de l'ERAM.

La segona part va seguir el mateix patró. L'ECV ho intentava una vegada i una altra, però va ser en un contra atac quan l'ERAM va sentenciar el partit, i més quan després els de Realitzacions Audivisuals i Multimèdia es van dedicar a penjar les pilotes als arbres propers, perdent temps.

Després d'aquest partit, es va jugar el San Siro Points - Lo més Gran, que va acabar amb la derrota dels San Siro per 0 a 23.

Alineació: E. Castellà, Valls, Andreu, Alfred, Pagès, Vancells i Gaspi. Hugas va sortir de la banqueta.
Gols: Gaspi
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la sisena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.
Pilotes colades: 4 (3 ERAM, 1 ECV)

Goku o Kakaroto?

"Yo soy tu padre"

ERAM - ECV

Clica sobre la imatge per fer-la gran

Regal de Nadal

Aquí teniu un petit regal per tots els ribboneros, especialment dedicat a en Rovira i n'Alfred.

Entrevista a Enric Castellà

"Perdonin-se la pròpia estupidesa"

Casillas? Valdés? Busquets? Lopetegi? No, cap ni un. Ell és Enric. Porter titular de l’Exèrcit de la Cinta Vermella, cantautor i fill de Malgrat. Ell és Enric; Enric Castellà, jove, alt, prim, atractiu i barbut de mena. Aquest any té la missió de desviar els projectils enemics de la porteria ribbonenca. Seguiu llegint si voleu saber-ne més d’ell.

- Enric, sabem que ets un bon jugador de camp i a més ofensiu, com es veuen els partits entre els tres pals?

De colors. L’any passat crec que vaig fer un bon paper a la davantera ribbonera, i aquest any, per la lesió d’en Rovira, espero fer-ho tan bé com pugui a la porteria. És un lloc fred, però jugo tot el partit, no em canso tant, però em pelo més els genolls i els colzes.

- Hem encaixat 22 gols en 5 partits, no obstant n’hem marcat 26. Malgrat aquest balanç neutral, l’equip sembla que té opcions de fer un bon paper. Com veus la porteria de l’exèrcit d’aquí a final de lliga?

Excepte en el partit contra el Juventus de Turisme, que crec van merèixer-se la victòria, a la resta de partits hem pecat de nerviosisme en els minuts finals, fet que s’ha traduït en gols en contra. Però la defensa treballa molt bé: en Xevi, en Shanti, n’Andreu, en Marc, procuren que ens xutin poc i ho aconsegueixen.

- L’anterior partir (San Siro) vas salvar una pilota a contrapeu en l’últim instant i vas encertar la direcció d’un xut de penal. Que n’opines que els joves ribboneros parlin de tu com del nou Rovira?

Bé, a veure... és la meva feina, i tot i així considero que ho podria fer millor, per exemple, no n’hi ha prou en encertar la direcció cap on va el penal...

Sobre el que em comentes... jo no em considero el nou Rovira, en Rovira és un gran porter i millor persona, i jo sóc un altre porter, una altra persona. Les comparacions només es poden fer en objectes sense vida.

- El porter és el primer o l’últim home de l’equip i té una visió molt àmplia dels partits; Parlan’s un xic sobre com veus el joc del teu conjunt? Què ens falta treballar?

Ens falta treballar la possessió de pilota, en l’últim partit contra el San Siro ho vam poder fer, segurament perquè va ser dels pocs partits que en tot moment hem estat per davant en el marcador. Però saber adormir el partit quan el tenim controlat, és una de les coses. I l’altra, és la solidaritat davantera. Hem de primar el gol, i quan tinguem el partit encarrilat ja hi haurà temps per fer virgueries. Són les virgueries el que pot decantar la balança cap a un costat o cap a un altre.

- Quin és l’estat actual de la Riera de Malgrat? La lluita per salvar-la arribarà a bon port?

Mira, a Malgrat el govern de local està format per PSC i PP. És un govern una mica anormal, com el poble, però sembla que per primer cop, les veus fins ara adormides s’han fet sentir. Jo espero que si que arribi a bon port, i si més no que arribi al mar.

- Diuen porahí que has escrit un himne per l’equip...

Hi ha la intenció de crear un himne per l’equip, i he estat mirant possibles tornades ensordidores de masses... però és un projecte llarg, bàsicament perquè de la música se n’encarrega en Gaspi, a partir d’uns “samples” de la cançó original del RR de Bola de Drac. Ja se sabrà quan estigui fet, però de moment no hi ha res.

- Ens cantaries un estribillo d’alguna cançó que hagis escrit recentment?

I tant, diu així...:

“Bondia, ningú ho ha demanat però fa bondia,/damunt dels caps un sol ben insolent / il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent”

- Com a bon ribbonero que ets i jove català, em prenc el luxe de pensar que de petit veies Bola de Drac. Volem saber quina escena o succés et va fer posar la Gallina de Piel?

La primera de les morts de Krilin a mans dels soldats de Satanàs Cor Petit Pare, tan petit i amb aquell filet de sang que li queia per la galta, tot vestit de 21 botons i amb un barret.

- Acabem amb unes paraules que surtin del teu cor per conquerir el de la nostra afició:

Perdonin l’estupidesa. La meva, la nostra, però també perdonin-se la pròpia estupidesa.

Comunicat d'urgència de la directiva

El proper dimecres dia 19, l'Exèrcit s'enfronta a partir de les sis de la tarda a l'ERAM, sisè classificat amb 6 punts. A petició d'alguns dels membres de l'equip, el capità Pol Vancells va contactar amb el Servei d'Esports per mirar d'aplaçar l'enfrontament a les vuit del vespre. El motiu és la indisposició de Gaspi, E. Castellà, Arumí i el propi Vancells per disputar el matx a les sis. Els quatre jugadors han estat seleccionats com a jugadors de l'any per la FIFA, i en conseqüència tenen que assistir a l'entrega del FIFA world player que aquest any s'entregarà el dimarts dia 18 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres. Està previst que l'acte s'allargui fins la matinada del dia següent.

Segons el Servei d'Esports, el partit no pot aplaçar-se a les vuit. Un altre partit està reservat per aquella franja horària. Per Vancells la seva opinió en tot l'assumpte és prou contundent: "Jo fotu el camp a les cinc i me'n vaig a jugar el partit". Vancells ja no es va molestar a trucar l'altre equip vista la resposta del Servei d'Esports. Ara la qüestió és: parlem amb l'altre equip i mirem de consensuar tots plegats un dia per disputar el matx, sabent les dificultats que això suposa? O ens deixem d'òsties i a jugar el matx el dimecres a les 6?

Ja sabeu el que jo en penso, en tot cas que cadascú hi digui la seva (afegiu un comentari) i així sortim de dubtes. Però afanyeu-vos! Demà ja és dilluns i d'aquí res estarem tots i totes fent cagar el tió.

El capità

Los 7 magníficos!

ECV 10 – San Siro Points 5

L’Exèrcit s’arma de moral i aconsegueix una còmoda golejada.

L’equip reivindica el seu estil de joc davant d’un rival que va anar a remolc durant tot el partit.

Rafel Llussà diu que “jugant així tenim molt a dir en els pròxims enfrontaments”.

El partit d’ahir a la tarda era un partit trampa. Cert era que l’equip s’enfrontava a l’últim classificat de la lliga, però els últims resultats aconseguits pel conjunt ribboner feien preveure un enfrontament més igualat del compte. Aquesta situació de desconcert s’agreujava per les múltiples baixes que patia l’Exèrcit, tot just anunciades unes hores abans del partit. El cos tècnic solsament tenia a la seva disposició set jugadors, que sense poder gaudir de recanvis havien d’empènyer la situació i trencar amb la tònica irregular que arrastrava l’equip fins aleshores.

El cert és que una hora abans del matx, el director esportiu de l’entitat, Pere Horts, va baixar als vestidors per mirar d’encoratjar els seus homes. I pel que sembla, la vehemència de les seves paraules va tenir el seu efecte sobre el terreny de joc. Des del xiulet inicial, l’equip ribboner va mostrar una actitud bel·ligerant i impetuosa, més decidida a enllestir de pressa l’enfrontament que no pas a adormir-lo tot esperant la oportunitat més idònia per atacar.

Les facilitats de la defensa rival varen beneficiar el desplegament total dels nostres, que no paraven de moure’s, de fer córrer la pilota i d’afusellar la porteria contrària a base de triangulacions ràpides i efectives. Des d’un bon començament es va veure que l’Exèrcit seria molt superior al seu rival, de manera que els nostres varen saber aprofitar la situació la mar de bé. Les coses sortien i els atacs rivals es frenaven amb una certa serenor: un guió idíl·lic per reprendre el bon rollo col·lectiu i millorar els ànims de l’equip.

Els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 4 a 1 a favor de l’Exèrcit, tot i que per les múltiples ocasions dels nostres, la diferència en el marcador encara hagués pogut esser major. La segona part va començar amb la mateixa tònica: l’equip ribboner pressionant i distanciant-se cada vegada més del seu rival. L’equip començava a flaquejar per l’esforç de la primera meitat, però tot i així, els jugadors lluitaven amb decisió i amb ganes de participar del joc. Arribat aquest punt, Vancells va marcar el que potser serà un dels millors gols de la jornada: gol olímpic des del córner esquerre, executat amb la mateixa cama esquerra. En els partit plàcids acaben sortint les coses més inversemblants. També cal destacar la maneta que Gaspi va endossar al San Siro Points. El golejador de l’Exèrcit passa per un gran moment de forma.

El posat atent de l’equip va permetre veure gols de murri, com el d'Andreu després que Gaspi treies ràpidament una falta quan la defensa rival encara recriminava a l’àrbitre la seva decisió en la jugada. O una gran triangulació amb participació d’Andreu, Pagès i Gaspi, que aquest últim va encarregar-se de transformar. Només va faltar el gol per Arumí, que va disposar de diverses ocasions a les acaballes del partit.

Malauradament fou en els instants finals del partit, que el conjunt ribboner es va relaxar, i va permetre que el rival maquillés el resultat. Uns moments de desconcert que han de servir d’avís a l’equip, si no vol patir en els transcendentals enfrontaments que es disputaran després de la parada nadalenca. El segon entrenador A. Mutgé va comparèixer en roda de premsa després del matx: “Abans de jutjar el comportament de l’equip en els últims cinc minuts, heu de tenir en compte que no disposàvem de canvis, i això es nota molt físicament. Ara cal seguir treballant per encarar amb condicions el tram més decisiu de la temporada”.

Alineació: E. Castellà, Valls, Arumí, Andreu, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Andreu (2), Vancells (3) i Gaspi (5)
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la cinquena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.