diumenge, 13 de desembre del 2009

POL VAN ROL

"I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum"


Pol Vancells i Roldós, el capità. Ell diu que no ho és però la resta així ho hem imposat. Aquest geògraf i ganxó nascut el dia que li va tocar de 1984 és una de les vaques sagrades de l’Exèrcit i un dels homes que va reunir els primers jugadors del que ara denominem equip ribboner.
Tot un expert en l’art de fer l’ànec enmig d’una classe de la Uni i actor de teatre que actualment s’ha près un descans. La seva última obra va ser “Los profes de mi vida”i la va presentar al restaurant el pati verd durant el sopar de fi de carrera.

- Polvanrol, tens algun sobrenom especial que ens pugui fer riure? No ens obliguis a preguntar-lo a en Pla...

Mmm... sí, però no ho diguis a ningú. La veritat és que des de que era ben petit la meva persona ha rebut tot tipus de sobrenoms, la majoria dels quals mai han estat motiu de discussió verbal. Crec que no eren mofes de mala fe, i tot i que sovint ens tustàvem mai la sang va arribar al riu. A l’època de l’ESO n’hi va haver algunes de sonades. De les boques dels meus companys varen sortir paraules tan cèlebres com “Vancells caga ocells”, “l’avi”, “jepi” i l’extraordinari Dumbo que mai vaig acabar d’entendre. Després n’han vingut d’altres com “ganxito”, “roldosa”, “Vasconcellos” o “Rosita”.

Ja ho veus, diferents apel·latius per parlar d’un mateix ésser humà.


- Se t’ha vist en diverses ocasions anant en bici fins al castell de Sant Miquel, corrent per la Devesa de Girona (de nit entre els arbres) i bevent Estrella Galícia i cubates en un concert... quin es el teu estat físic de cares a la competició d’aquest any?

Sí, sempre que puc miro d’agafar la bici i ara últimament vaig força sovint a córrer per tonificar els pulmons i reduir una mica la pelleringa de sota el melic. Quan vaig a córrer a la Devesa em dedico a comptar les fulles que tenen els plàtans, però l’altre dia se’m va fer fosc i em vaig descomptar. No ho sé... potser a partir d’ara comptaré calories o patrimonis. És cert que de tant en tant els jugadors sortim de nit. Quan el míster ens dóna permís les vaques sagrades de l’equip sortim a pasturar pels locals d’oci nocturn gironins. Jo sempre demano gintònic o en el seu defecte el “baso leche con galletas”.


- Què implica ser el capità durant 5 anys d’un dels equips que desperta més indiferència entre l’afició i el món universitari però que treballa a un nivell tant professional com el bada bing?
N’estàs segur que l’equip desperta indiferència? No hi estic del tot d’acord. Personalment estic molt orgullós d’haver estat el capità de l’equip i penso que durant aquests anys, la marca Exèrcit s’ha potenciat de manera decidida. Qui més qui menys del nostre entorn proper ha sentit a parlar de l’equip, una altra cosa és que ens vinguin a veure. A vegades em trobo amb col·legues que tenen altres col·legues que han consultat el blog de l’equip i han quedat atònits, garrativats, caragirats. Jo crec que si tots volem hi ha equip per anys. A més, qui de nosaltres quan arribi a vell no explicarà a la vora del foc, o d’una estufa elèctrica o d’un radiador nuclear que va formar part de l’exèrcit més malvat del món? Jo per descomptat que no.


- Ara que l’ECV ha guanyat les Xsatis (2 victòries, 1 empat i 1 derrota) i que, com llegíem al diari “Sporc”, el partit de dijous era de vital importància... creus que l’ECV té aspiracions convincents de cares al títol d’enguany?

La veritat és que no. La competició sempre resulta molt difícil i enguany ens ha tocat un grup amb equips de molt nivell. Ara bé, l’Exèrcit està preparadíssim i amb ganes de demostrar que pot ocupar els primers llocs de la classificació. Ja fa anys que juguem, més o menys tots ens coneixem i això es nota al terreny de joc. Ara anem més a sac. El pròxim derby contra el Nueva Ásia serà una bona ocasió per veure de què som capaços. Com diria un guerrer de l’espai “la força de combat dels dos oponents serà molt igualada”.


- El servei d’esports sembla que no està despertant gaire simpatia aquest any degut a certes desatencions de cara als jugadors federats. Primer, la nova normativa per jugadors extracomunitaris i d’altres amb síndrome de duplicitat, i després l’incident amb els “petos” de l’últim partit. Forma part del procés d’adaptació al Pla Bolonya o és que ara que paguem més, s’han acomodat?

Aquests del Pla de Bolonya ja es poden fotre el dit pel cul. Mira, aquest és un tema una mica delicat. No crec que Bolonya pinti gaire res amb aquest tema, més aviat em sembla que és un problema de manca d’organització, de desatencions continues. En certa manera tots plegats hem sabut sempre que algun dia el Servei d’Esports prohibiria jugar a futbol als jugadors extracomunitaris. Però també és veritat que hi ha moltes maneres de fer les coses i en aquest sentit el Servei d’Esports ha estat poc encertat. La paradoxa, amic meu, és que sense ells no hi hauria lliga, ni Primavereta i potser tampoc Exèrcit... o sí. Ai! difícil relació amor odi.


- Corren rumors que l’any vinent el Club està pensant en adquirir una plaça a la competició Lliga Màster... el capità en sap alguna cosa?

Sí, la directiva i el cos tècnic em van confirmar fa uns dies que l’opció d’adquirir una plaça a la Lliga Màster pren força dia rere dia. I et puc avançar que no és la única opció que contemplen. També han posat damunt el pupitre altres possibilitat. Per exemple adquirir una plaça en el campionat intermunicipal de futbol sala que organitza l’ajuntament, adquirir una plaça de pàrking de 10 m2, adquirir una plaça sencera com la del Barco i organitzar tornejos setmanals de proevolution soccer a casa dels jugadors. Em sembla, però, que no m’equivoco si et dic que l’opció de la Lliga Màster és la més ben col·locada al pal llarg de la porteria del gol nord.


- Sabem que t’encanta jugar a l’Street fighter II de la Super i que en cursos anteriors, havíeu arribat a batir-vos entre companys de classe. Sembla que durant una d’aquelles lluites, tu et vas emocionar tant en fer dos perfects seguits a en Pla, que et vas deixar anar i vas començar a cantar-li una cançó... com feia?

I tant, quins temps! Aquella genial maquinota em va fer perdre el meu primer any de carrera. El cartutx de l’Street fighter treia fum. O potser era el fum dels porros... ja no me’n recordo. Del que sí me’n recordo és de la mítica cançó. Feia quelcom així: “Disloki, loki, ai! disloki el genoll, disloki, loki, ai! disloki. Vaig anar a jugar un partit de futbol i al cap de cinc minuts estava a terra patiiint, ai! disloki, loki, ai! disloki la mandíbula...”


- No ens podem acomiadar de tu sense abans demanar-te que et mullis una mica i triïs quina és l’escena que recordaràs sempre de Bola de Drac.
Uff! És molt difícil d’escollir una escena perquè hi ha molts moments de pell de gallina. Per mi sense cap mena de dubte, un dels moments més transcendentals de la sèrie Bola de Drac és la descomunal transformació que el Mestre Mutenroixi experimenta al castell del Rei Giuma (el pare de la Xixi). Per apagar el foc del castell, el mestre decideix utilitzar la tècnica del “Kame Hame Ha”. Us convido a mirar aquell episodi. Val la pena.


- Vancells, la torcida ribbonera espera unes paraules que tus els vulguis dedicar:


La meva estratègia és
Que un dia qualsevol
No sé com ni sé
Amb quin pretext
Per fi em necessitis


dimecres, 2 de desembre del 2009

PORTADA DE LA SETMANA

All in Team 4 - 1 ECV

L'ECV perd el primer partit de la temporada, en un matx on va ser incapaç de fer 4 passades seguides.
L'All in team, posa tota la carn a la graella i s'endú els 3 punts.
La contundència ribbonera en defensa evita que l'ECV rebi un golejada d'escàndol.


Díficil partit el de dimarts passat al servei d'esports. Ja d'entrada l'organisme encarregat d'organitzar la lligueta no disposava de petos per cedir a un dels dos equips, ja que les samarres eren del mateix color. El problema es va solventar amb els xalecos reflectants dels cotxes fent que el partit semblés entre policies i gitanos.

Pràcticament un equip es va dedicar a atacar i l'altre a veure-les venir. L'All in team va disposar d'una cent-trentena d'ocasions, fruit de la forta pressió que exercien. L'ECV no va poder quasi mai sortir del darrere amb la pilota controlada, i les passades llargues, buscant el cap de Marcel o l'esquena d'Aleix, eren contrarestades amb efectivitat per l'equip rival.

A l'All in Team li va costar marcar el primer, però va fer el segon poc després quan un davanter de l'All in Team va aprofitar un refús d'un potent xut aturat per Enric C. que en absència de Rüstü va fer d'arquer. El tercer gol va venir d'un xut llunyà sense oposició de la defensa ribbonera en el qual tampoc s'hi va poder fer més.

Podria haver acabat la primera part amb més gols, però Xevi A. va treure una o dos pilotes de sobre de la mateixa línia torta de gol. 3 a 0al descans. L'ECV incapaç de fer un gol tot i les poques, però clares, ocasions de que va disposar, a peus de Gaspi, Marcel i Feixas.

La segona part va seguir amb el mateix guió. L'All in Team, lluny d'especular amb el resultat va sortir a l'atac i a la pressió, i va generar un munt d'ocasions que Enric sota pals, Xevi A., Pol, Marcel i Zé Lourenço es van encarregar d'abortar. Gaspi, Albert i Aleix intentaven sense èxit escurçar distàncies.

D'un xut des de la frontal de l'àrea va arribar el 4t de l'All in Team, i l'ECV va fer el golet de l'honor en la darrera jugada del partit, sobre el xiulet final de l'àrbitre.

Alineació: Enric C., X. Arumí, Vancells, Llorens, Pagès, Gaspi, Marcel, Feixas.
Gols: Marcel.
Incidències: Tercera jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. Pol va demanar el canvi als pocs minuts per anar a fer caca. Havia berenat xocolata desfeta.

dimarts, 1 de desembre del 2009

ALL IN TEAM - ECV

Avui a les 19h.

ALL IN TEAM - ECV


Llista de convocats:

Marcel F.
Xevi A.
Pol V.
Gaspi
Yure
Enric C.
Albert F.
Uleix P.

Baixes segures:

Ramon "Rustu"
Andreu C.
Paco J.

diumenge, 29 de novembre del 2009

YU19RE

“ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA”


Llorenç (Serra Ferrer no) Aïnsa. altrament conegut com a Yure però sobretot com a Princesa o Natges d’Acer amb calçotets de guepard, és una de les novetats d’aquest any del planter ribboner. El dorsal 19 de l’ECV, també és conegut a casa seva com a Zé Lourenço, un tio amb tants noms com dies té la setmana. Es tracta d’un d’aquells geògrafs que estima tant la ciència, que el seu pas per la UdG sembla etern, fins i tot les parets el saluden cada matí quan creua la porta. El jugador saltenc ens ha promès una temporada farcida de detalls estètics que a més d’un el faràn esclatar de riure.

- Yure, explican’s a què és degut el sobrenom de Princesa.

Bé, és una història una mica fosca. Si no recordo malament el sobrenom ve d’un viatge a Lleida, on per ves a saber perquè, vaig mostrar la meva part femenina als companys de carrera. També és cert que sóc molt “coqueta” i m’agrada cuidar-me, vestir molt sexy i provocativa i que els paletes em diguin coses lletxes pel carrer. Tota una Princesa amb pèl al pit i botifarra blanca. Però tot s’ha de dir que el meu sobrenom mític, és Yure, aconseguit amb sang, suor i molt de semen al pati de l’institut. Per cert jo no sóc saltenc, sóc gironí pseudobrasiler amb orígens armenis (per part de tia avia). Per això el meu nom complet és Zé Lourenço Yure Aïnsa Pardos Filho da Puta de Todos los Santos.

- D’acord Princesa, sabem que has estat viatjant pel Brasil. T’has sotmès a algun entrenament carioca per estar en forma de cares a la Copa Primavera o només t’has dedicat a fotografiar-te amb caimans i lligar amb brasileres?

Doncs si, és cert, vaig marxar cap allà quan em van expulsar del meu anterior equip. Vaig estar 2 mesos voltant pel Brasil, tant per la costa com per l’interior del país, visitant ciutats com Rio, Sao Paulo, Florianopolis, Curitiba, Brasilia... dormint en cabanyes al Pantanal, albergs, llocs cutres, hotels de 4 estrelles, pousadas... des de lo mes alt o a lo més baix, pescant piranhas i tocant els collons als caimans i també riguent i ballant amb els travestis, meninos da rua i gent mutant en el carnaval de Vitória (a 8 hores en autobus de Rio de Janeiro). Ara mateix necessito una mica de fondo físic, perquè les feijoadas, xurrascos, caipirinhas i cerveja Antarctica han fet mal en el meu tipet de Princesa. Però bé, tinc un pla d’entrenament paulista dirigit per en Txumari Alfaro, per intentar posar-me com un toro d’Osborne i així lluitar per guanyar la Copa Primavera. Em faria molta il.lusió, allà a Brasil l’equiparen a la Copa del Rei en prestigi! Per cert, aqui xiuleu l’himne de la UdG?

- No el xiulem no. Et defineixes com un jugador polivalent perquè ho fas tan malament amb una cama com amb l’altra, creus que aquesta habilitat dotarà a l’Exèrcit de més potencial?

Totalment, un tio tan modest i campetxano com jo, pot donar un plus de ridiculesa en aquest equip, jugant de lateral dret, de lateral esquerre, interior dret o interior esquerre o d’ultra a les grades tirant excrements del bosc o insultant a l’arbit quan anula els fora de banda.

- En l’últim partit (segon de la temporada) vas caure lesionat i encara queda molta lliga per endavant, com afecta això a un jugador del teu calibre?

Sincerament, es veia venir, un tio de 28 anys com jo, sense jugar a futbol des de l’estiu i escalfant ràpid i malament, tard o d’hora la cuixa dreta havia de dir prou quan vaig intentar fotre una folha seca a l’estil Juninho. Però no us preocupeu, per el pròxim partit del dimarts contra els All in Team espero estar, com a minim al 30%, ja que els meus assessors mèdics personals, els prestigiosos Doctor Torreiglesias i Txumari Alfaro, m’estan cuidant com si fossin la meva novia i mare a la vegada!! Són els putos amos!! PUM-PUM! PUM-PUM!

- Aquest any hem sigut victimes d’un enduriment de la normativa del Servei d’Esports de la UdG cosa que ha forçat la baixa de jugadors com Hugues, Genís, Marc i Ramsés, tots ells del nostre planter; com ha encaixat l’equip aquesta situació?

Lamentable l’actitud dels estaments superiors! Ens el previs del primer partit, en veure aquesta problemàtica, vaig notar algo en el meu interior que m’obligava a anar a les oficines, obrir la porta amb mala llet i dir FILL DE PUTA, un per un als que treballen allà i destrossar el material i cagar-me a una cantonada, refregar la merda per la paret i sortir fumant-me un porro... tot en defensa dels meus companys però finalment em vaig reprimir, em vaig tirar un pet i el vaig escampar per tot el camp com a protesta. Per ara l’equip està fent un paper molt digne, una victòria i un empat i crec que encara s’està gestant degut a moltes cares noves i a mida que avanci la competició i tots ens coneixem millor, jugarem molt més compactes, fent tiki-taka. L’ ECV pot callar moltes boques dels aficionats exigents i critiques de periodistes, que per cert, la majoria són uns fills de la gran puta ja que van escampar que jo era gay i que m’agradava anar a saunes amb en Guti i en Sergio Ramos.

- Quins resultats augures per l’ECV al llarg d’aquesta temporada?

Sóc molt optimista, aquest any podem arribar molt lluny i fer la millor competició de tota l’historia ribbonera i classicar-nos per la Champions League universitària. Això si, posant els dos collons sobre la taula i anant a missa cada diumenge ja que el Senyor sempre ens acompanya en el camí de la Glòria i així evitar les temptacions malignes.

- Contactes que tens al teu messenger, afirmen que ets un paio que sovint s’identifica sota la frase “FILL DE LA GRAN PUTA”, sempre acompanyat d’una bona fotografia... és una al•lusió a una tercera persona o té un significat més introspectiu?

Bé, la gent diu moltes coses i els hi agrada molt parlar... que si aquest surt amb aquesta fulana, que si l’altre li agraden les botifarres musculades, que si aquesta té les tetes operades... ja sabem com és Girona, però aquest cop tenen tota la raó, si em toquen els collons puc ser un autèntic FILL DE LA GRAN PUTA, amb totes les lletres en majúscula o sigui que es preparin els rivals i els àrbits com el de l’altre dia.

- Abans de tancar aquesta entranyable entrevista, amb tot el rigor que ens caracteritza volem que ens confessis quin és el moment de Bola de Drac que recordes amb més emoció.

Sense cap mena de dubte, l’escena quan li surt sang del nas al fill de puta del Fullet Tortuga, en veure les mamellotes de la Bulma i la seva figa estreta amb olor de maduixa.

- Ara sí, ens despedim de tu Princesa i volem que enviïs un missatge a l’afició de l’ECV.

Paraules: Hola Torcida Ribbonera, espero que no em tireu condons usats ni calces de vella quan no jugui bé com em feien en el meu últim equip, i espero sentir-me estimat per tots els homes i dones, grans i petits, per així donar-ho tot, cobrar una pasta i tornar a Brasil el juliol i agost, ja que tinc coses pendents. Que us donguin pel cul a tots!

Salutacions, FILLS DE PUTA! Del vostre amic Yu19Re!



dissabte, 28 de novembre del 2009

Nottingham miedo de sortir a guanyar dimarts!!

L’Exèrcit i el Nottingham Miedo empaten a un gol en un partit molt igualat.

L’Exèrcit va disposar de bones ocasions per emportar-se els tres punts, però va faltar precisió i sort en els xuts a porta.

Rustu i Andreu van tornar a jugar després d’uns dies d’absència, però Ze Lorenço va tenir una estrebada muscular a la cuixa durant l’escalfament i és dubte pel pròxim partit.

Bon debut d’Albert i Jordi, nous fitxatges de l’Exèrcit.
Gran nit de futbol el dijous passat a les instal·lacions del Servei d’Esports. L’ECV venia de guanyar l’Algorisme a la primera jornada i el Nottingham, que havia perdut el primer partit, tenia la urgència de puntuar per no quedar-se despenjat de les primeres posicions de la classificació. En aquesta ocasió, els ribboners van disposar de tots els jugadors d’inici i va ser possible començar l’encontre amb set jugadors sobre el terreny de joc.
Des del primer minut que el partit va ser molt igualat. Durant el primer temps, tots dos equips van dedicar-se a desplegar el seu joc de toc sense renunciar a una bona defensa. L’Exèrcit va saltar a la gespa molt concentrat, fent córrer la pilota, obrint el joc a les bandes, triangulant al davant i aguantant bé la posició al darrera. Al mig camp, Marcel i Albert, que va mostrar bones maneres en la seva estrena, varen buscar en tot moment a Gaspi, la referència en atac. Dos llançaments de córner, una falta executada per Andreu i un xut llunyà de Gaspi que va estavellar-se al travesser, les ocasions de l’equip a la primera part. Per la seva banda, el Nottingham va disposar de bones ocasions però la defensa ben tancada i Rustu en última instància varen evitar més d’un cop que el rival s’avancés en el marcador. Tot i això, quan quedava menys d’un minut perquè l’àrbitre indiqués la fi de la primera part, el Nottingham va marcar després d’una jugada embolicada dins de l’àrea.
L’Exèrcit va marxar a vestidors conscient que en el segon temps podia capgirar el resultat. A banda del bon joc, els ribboners havien posat l’empenta suficient per donar la volta al marcador. Durant el segon temps, però, el joc va enrarir-se de forma considerable i va costar molt que algun dels dos equips es fes amb el control de la pilota. L’Exèrcit va assegurar-se bé al darrera, en defensa va tallar totes les passades llargues, la mitja va frenar en més d’una ocasió el pas del rival i una pressió ofegant a penes va deixar pensar els jugadors del Nottingham.
L’equip va disposar d’oportunitats com un xut fluix de Marcel que el porter va atrapar sense més problemes, un altre de Gaspi que va sortir molt desviat o un corner picat al primer pal per Vancells que Paco va rematar gairebé sota pals però que va rebotar en un defensa. Quan el partit ja estava a punt de finalitzar va aparèixer Marcel, després d’una bona jugada col·lectiva va plantar-se davant del porter i va definir amb un xut ras i col·locat al pal dret de la porteria. Gol per a l’esperança en el moment de més desconcert del Nottingham. Amb el poc temps que quedava pel xiulet final, l’Exèrcit ja no va poder disposar de més ocasions i va marxar a vestidors havent tingut contra les cordes al Nottingham Miedo.

Un empat just pel que es va veure sobre el terreny de joc. El bon joc desplegat per l’equip, la concentració durant els cinquanta minuts i el ferm compromís dels jugadors han de mantenir-se intactes de cares a la important cita del pròxim dimarts contra l’All in team.
Alineació: Rustu, Arumí, Vancells, Andreu, A. Feixas, Gaspi, Marcel, Paco, Llorens, E. Castellà i Jordi.
Gols: Marcel (1).
Incidències: Segona jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. En P. V. R. jugador i capità de l’ECV va haver de marxar a corre cuita al vestidor per posar-se bé la lentilla de l’ull esquerra.


De cares al pròxim enfrontament seran baixa Andreu, que com a president de l’associació ecologista “Salvem el jonc del litoral empordanès” la setmana vinent participa en un seminari internacional a Essaouira (Marroc) anomenat “La vegetació de rera duna de l’Atlas, estat de la qüestió”. I potser Zé Lourenço, que després d’enganxar-se el penis amb la tassa del wàter (cosa que ja devia ser prou dolorosa) s’ha fet una petita elongació a la cuixa. Esperem que amb una setmana hagi tingut prou temps de recuperar-se de la lesió i de destrossar el wàter amb un bat de beisbol. També seran baixa Jordi i E. Castellà (pendent de passar la revisió mèdica anual a les dependències sanitàries de l’ECV).

divendres, 27 de novembre del 2009

Paco Janer


Nom: Francesc Xavier Janer
Sobrenom: Paco
Edat: 25
Lloc de naixament: Malgrat
Posicions: Lateral dret
Dorsal: 14
Trajectòria:
- C.A. Masnou
- The Stupendus
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2008-...)

Andreu Cufí

Nom: Andreu Cufí Garrido
Sobrenom: Andrew
Edat: 23
Lloc de naixament: La Jonquera
Posicions: Defensa central
Dorsal: 12
Trajectòria:
- F.C. Vilamalla (1995-99)
- U.E. La Jonquera (1999-2003)
- Bar "el Toc" (2005-...)
- U.E. La Jonquera (2008-09)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2005-09)

Llorenç Aïnsa

Nom: Llorenç Aïnsa Pardos
Sobrenom: Yure, Zé Lourenço, Princesa.
Edat: 28
Lloc de naixament: Girona
Posicions: Lateral Dret
Dorsal: 19
Trajectòria:
- Sporting Girona (1985-90)
- Penya Doble Set (1995-99)
- Exèrcit de la Cinta Vermella (2009- ...)