dijous, 26 de novembre del 2009

Nottingham Miedo - ECV

AVUI A LES 20h.
Convocatòria:

Ramon
Aïnsa
Paco
Arumí
Marcel
Vancells
Feixas
Jordi M.
Gaspi
Enric C.
-----------------------
Andreu (dubte)
Aleix P. (no convocat)

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Editorial conjunta de:

Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre, El Punt i l'AVUI

dimecres, 25 de novembre del 2009

Andreu, dubte per dijous

Segons ha informat la infermera de l'ECV, les molèsties que patia Andreu Cufí al genoll dret no han cessat. Per aquest motiu el jugador jonqui va perdre's el partit de la jornada anterior. A l'espera dels resultats del trauma(thurman)tòleg, Andreu serà baixa, Andreu serà sèria baixa. Segons sembla al genoll hi té líquid (no s'ha pogut concretar si és cervesa, bitter kas o mercuri) i un edema, que no sabem quin tipus de patologia és, però sona a amputació.

Esperem que els resultats siguin els més positius possibles i que n'Andreu Cufí es recuperi més ràpid que Gabriel Milito. Amén.

Johan Cruyff, que havia d'anar a buscar receptes, ha coincidit amb Andreu a l'hospital i li ha fet una foto al genoll. Cruyff ha comentat que: "El rodillo de Cufí, no tiena demasiado mala pinto. Ýo espera que se recuipere pronta"

dimarts, 24 de novembre del 2009

LA PORTADA DE LA SETMANA


Nous fitxatges

La directiva de l'ECV pot confirmar a l'afició i equip que ja comptem amb dues noves incorporacions i que podran debutar aquest proper dijous en el partit de la segona jornada de la lligueta de futbol 7 de la UdG contra els Nottingham Miedo.

Ahir al vespre es va tancar l'acord amb Albert Feixas, i aquest matí s'ha tancat el traspàs de Jordi Martí Jordà per la temporada en curs. El cost total del fitxatge ha estat sémfiner, ha estat puquinuqui, ha estat gratis. No sé que té la paraula gratis que a tots ens agrada.

Tot i aquestes dues noves incorporacions, la secretaria tècnica no descarta la incorporació d'algun jugador més. Demà al matí esperem poder informar. Seguirem informant demà al matí.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Incorporacions

Com bé sabeu, el Servei d'Esports no ha permès l'alineació de jugadors que tinguin fitxa amb dos equips, per tant, els casos de copropietat d'Hugas i Genís han acabat amb els jugadors traspassats al Sankt Paulí, equip amb el que ens agermanem i desitgem els millors resultats en la competició.

Els casos de Ramsés, Marc d'Arbeca i J. Rovira són complexos també, perquè tenen fitxa d'extrauniversitaris i caldrà veure com negociem amb el SE per a la seva incorporació. De moment, a l'espera dels trànsfers, els jugadors estaran a la nevera, al costat dels bistecs de pobre i la carn picada.

Vista la situació, la secretaria tècnica ha començat a actuar i a cercar nous jugadors que puguin ocupar les places buides que han deixat les marxes de tan nostrats jugadors.

La plantilla actual de l'ECV consta de 10 jugadors, sense tenir en compte els il·legals o al·legals. Tenim 1 porter, 4 defenses, 2 mitjos, 2 davanters i 1 comodín. Més que reforçar posicions, el que cal és aconseguir efectius. La temporada és llarga, i els compromisos dels jugadors, diversos.

Tenim la possibilitat d'incorporar un nou jugador durant les pròximes hores, ja s'ha enviat la paperassa al Servei del Port i estem a l'espera de la seva resposta. I tenim la possibilitat d'incorporar 2 o 3 jugadors més sempre tenint en compte la opinió de mebres i afició.

Creieu convenient cercar nous jugadors per suplir les baixes? Quans fitxatges creieu que necessita l'ECV? Esperem les vostres propostes/respostes.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Seqüència d'instruccions per guanyar un partit de futbol

ECV 9 - ALGORISME F.C. 5
L’Exèrcit de la cinta vermella inicia el campionat universitari amb una contundent victòria sobre l’Algorisme F.C.

Tot i la diferència de gols en el marcador, els ribboners no varen poder sentenciar l’encontre fins a les acaballes de la segona part.

Les divergències entre el Servei d’esports de la UdG i la directiva del club obliguen a traspassar Hugas, Genís i Feliu al Santk Paulí. En el cas de Ramsés s’espera que el jugador rebi el trànsfert per poder incorporar-se el pròxim partit.


Ahir al vespre l’Exèrcit de la cinta vermella va marxar del terreny de joc amb un regust agredolç. La negativa del Servei d’Esports a deixar jugar alguns dels integrants de la plantilla ribbonera en el campionat universitari va deixar molt tocat l’equip, que va haver de començar el partit amb només sis jugadors. Tot i la superioritat numèrica del rival, l’Exèrcit no es va arrugar i va sortir a jugar de tu a tu, tot esperant l’arribada de Castellà i Arumí. De manera inesperada, els ribboners varen fer pujar ben aviat dos gols al marcador per obra de Marcel i Gaspi, i a partir d’una gran defensa al darrere i de la pressió incessant al davant varen ser capaços de controlar les envestides rivals durant els primers deu minuts de joc. Poc a poc però, els jugadors varen començar a desinflar-se fruit de la manca de ritme i el rival ho va aprofitar ràpidament per igualar. La impossibilitat de realitzar canvis durant els primers vint i cinc minuts va pesar en excés, de manera que quan l’àrbitre va indicar la fi de la primera part, el resultat era de 4 a 2 favorable a l’Algorisme. Just en aquell moment Castellà i Arumí feien acte de presència a les instal·lacions del Servei d’Esports.

La segona part va començar amb Castellà sota els pals, Arumí, Vancells i Llorens en defensa, Paco i Pagés al mig i Marcel que va avançar la seva posició al davant. Els jugadors sabien que tenien sèries opcions d’emportar-se els tres punts si no es complicaven la vida en defensa i esperaven tenir les seves ocasions en atac. I així va ser. Tots i cadascun dels jugadors van aportar l’empenta, les ganes i la definició suficients per no passar masses angúnies durant la segona part. L’Exèrcit va anar retallant distàncies, va pressionar i xutar molt i tant d’esforç va tenir la seva recompensa. 7 gols a la segona part, quasi res. El rival va marcar de nou, però quan els ribboners ja dominaven a plaer. Les triangulacions de Pagés, Marcel i Gaspi al davant varen deixar algunes jugades de petita fantasia als pocs espectadors que varen presenciar l’encontre. Cal destacar el bon paper d’Arumí, que després de mesos d’inactivitat va assumir la posició de lliure amb una genial desimboltura, la destacada definició de Marcel que va brillar en una posició en la qual no ens tenia massa acostumats, i el gran estat de forma de Gaspi, que un cop més va posar-se l’equip a les espatlles quan més falta feia. Quatre marcelinhas i 5 gasparatazos certifiquen el primer triomf. Esperem que en vinguin molts més.

Més notícies relacionades

El Sankt Paulí s’ha fet amb els serveis d’Hugas, Genís i Feliu un cop el Servei d’Esports no ha permès que el Sankt Paulí i l’Exèrcit de la Cinta Vermella tinguin la custòdia compartida d’aquests jugadors. D’altra banda, Marc d’Arbeca ha anunciat que en el mercat d’hivern fitxarà per la Valletta de fregar de Malta. En el cas de Ramsés s’espera que el jugador rebi el trànsfert per poder incorporar-se el pròxim partit.
La plantilla ha quedat un pèl descompensada per les baixes d’última hora i des de la secretaria tècnica ja es treballa en la contractació de nous jugadors.

Alineació: E. Castellà, Arumí, Vancells, Paco, Llorens, Pagès, Gaspi, Marcel.
Gols: Gaspi (5), Marcel (4).
Incidències: Primera jornada del Campionat Universitari de Futbol 7. En G. P. LL. exjugador i fan número ú de l’ECV no va venir.

dijous, 12 de novembre del 2009

ALGORISME FC - ECV

El proper dimarts 17 de novembre a les 18h, l'ECV inaugurarà el campionat de Lliga 2009/10 contra l'"Algorisme F.C.".

Els equips que conformen el grup IV són els següents:

1 AMBIENTOLATS
2 EXÈRCIT CINTA VERMELLA
3 NUEVA ASIA C.F.
4 STEAUA ES WHISKY
5 XSATIS
6 POKER DE ASES
7 ALL IN TEAM
8 RIO 2016
9 NOTTINGHAM MIEDO F.C.
10 VETERANS WHISKY DYC
11 ALGORISME F.C.
12 BASE

En aquest grup ens retrobarem amb els Ambientolats i els Nueva Asia.


CONVOCATÒRIA:

ALGORISME
ECV


Confirmeu l'assistència.

dijous, 5 de novembre del 2009

Notícies Breus

Mentre s'espera que el Servei d'Esports publiqui el calendari d'aquesta nova temporada, aprofitarem per fer conèixer als seguidors ribboners unes quantes notícies breus:

Rovira renova per un any més:
El porter olotí renova per una temporada més amb l'ECV després de llargues negociacions. El porter, que estava en negociacions amb el Badaving ha acabat refusant la oferta per quedar-se a l'ECV. Ha acceptat el sou de 65 cèntims l'any amb una clàusula de rescissió de 40 birres. El contracte s'ha signat damunt un tovalló de paper homologat amb una inscripció a la banda on s'hi podia llegir "Bar Tole. Que aproveche, caballero".

Edu Feliu, fitxatge de darrera hora:
Feia mesos que estava emparaulat el fitxatge d'Edu Feliu per l'ECV, però no ha estat fins aquesta setmana quan s'ha pogut concretar. Benvingut i fins al proper partit.

Nou president:
L'ECV va presentar dimarts passat el seu nou president. Podeu veure el seu discurs inicial a la BASE DE DADES, a l'apartat "El President".

Casos de grip A a l'ECV:
Tot i les indicacions que des de la directiva es van fer arribar a tots els membres de l'ECV, ha estat impossible evitar que alguns dels nostres jugadors pringuessin de grip A. Segons informa la infermeria de l'ECV, els jugadors infectats són Pol V. i Aleix P. S'adverteix a la resta de jugadors, en especial a Marc d'Arbeca que viu amb les dos víctimes, que compleixin amb les normes d'higiene bàsiques per evitar el contagi:
  • rentar-se les mans 27 vegades al dia (les dues),
  • no fer petons a desconeguts,
  • no llepar la tassa del wàter,
  • no utilitzar raspalls de dents que haguem trobat al carrer,
  • no estornudar o escopir a la cara dels altres (a no ser que estigui estrictament justificat),
  • no beure de la mateixa ampolla d'aigua (i molt menys a morro o amb morro).
No hi ha motiu per la psicosi però en tot cas, fonts properes afirmen que tan sols és febre alta, mal d'ossos i erupcions cutànies verdoses. Lluny de voler frivolitzar davant d'un problema tan greu, alguns dels membres de l'ECV ja han pres mesures personals per evitar el contagi:



dilluns, 2 de novembre del 2009

S'acaba el període d'inscripció

Els jugadors inscrits són:

Gaspar C.
Enric C.
Llorenç A.
A. Hugas
X. Arumí
Aleix P.
Pol V.
Genís L.
Edu Feliu
Andreu C.
Paco J.
Ramon R.
Marcel F.


Encara hi ha temps de que us inscriviu:

-Heu de ser socis del Servei d'Esports [Fer-se soci]

-Heu de matricular-vos a la lliga [inscripció]

-Heu d'avisar (al bloc o al facebook) que ja us heu inscrit, perquè el delegat us ha d'incloure a la plantilla de l'ECV.


Hem comptat amb els jugadors que han fet saber que volien continuar amb l'equip i que tenen codi UdG, perquè encara estan estudiant, o perquè ja han acabat de fer-ho.