dimarts, 19 de febrer del 2008

7-ciències - ECV

El dimecres a les 5 de la tarda, l'Exèrcit s’enfronta als 7-Ciències en la màxima competició. És un partit que pot marcar l’esdevenir de l’equip fins al final de la lliga, per tant, és crucial que el cos tècnic sigui coneixedor dels jugadors disponibles per a disputar tan transcendental enfrontament. Si us plau comuniqueu-nos el més aviat possible si vindreu a jugar (comentari), d’aquesta manera el cos tècnic començarà a dissenyar l’equip. Atentament,

Rafel Llussà,

President de l’Exèrcit de la Cinta Vermella

dijous, 14 de febrer del 2008

Conill esparracat amb endívies i melmelada de gerds

ECV 2 - EsparrecaConills 4


Retorn agredolç de l’Exèrcit, que ja acumula quatre derrotes en set partits disputats.

Tot i la derrota, l’equip ha demostrat una bona actitud sobre el terreny de joc i ha tingut opcions fins a les acaballes de la segona part.

Les baixes i la manca de recanvis deixen l’Exèrcit en una situació delicada, i amb difícils opcions de poder entrar a Europa.

L’Exèrcit ha començat amb mal peu la segona volta de la lliga universitària. L'equip ha estat parat gairebé dos mesos, de manera que avui a la tarda els jugadors han sortit al camp mancats de rodatge i amb seriosos símptomes d’incertesa tàctica. A més a més, cal tenir en compte que com en els últims enfrontaments disputats, els ribboners no han pogut comptar amb tots els efectius, molts dels quals encara no s’han recuperat de molèsties físiques, i d’altres que no han estat a temps d’arribar a la concentració per culpa dels retards en els vols que tenien programats cap a Girona.

Tot i aquests contratemps, el cos tècnic ha aconseguit convocar un total de vuit jugadors a les hores prèvies del partit. L’equip ha recuperat capacitat per les bandes amb la reincorporació d’Isa i consistència física al darrere amb l’entrada al terreny de joc de Morales, un jove del planter cridat per reemplaçar la baixa d’Andreu. Però la manca de substituts a la banqueta ha passat factura a l’Exèrcit des del xiulet inicial. Un equip de circumstàncies ha sortit a plantar cara al rival, bé, excepte Vancells que desposseït de les seves lents de contacte encara deu estar perseguint una bossa de plàstic pensant-se que és la pilota.

Encara no feia cinc minuts de l’inici, que Gaspi ha llençat un xuc sec i col·locat a l’arrel del pal, fent pujar el primer gol al marcador. El jugador s’ha posat l’equip a l’esquena per intentar augmentar la renda dels ribboners, però malauradament, la maquinària rival ha començat a carburar i ben aviat ha arribat l’empat a u. A partir d’aquí, el rival ha començat a assetjar la porteria de Castellà amb una facilitat exultant. Mentre els nostres es defensaven amb dents i ungles, els jugadors rivals s’han obert camí per les bandes, fent córrer la pilota d’un costat a l’altra i sense parar d’intercanviar posicions.
Poc més a dir d’un primer temps amb domini absolut del rival, però que ha arribat al descans en empat, gràcies sobretot a la sobredosi de concentració de tot l’equip, que no ha deixat gaires fissures per on aprofundir.

Al segon temps, l’Exèrcit ha baixat molt d’intensitat, si bé no ha renunciat tampoc a res. El contrari s’ha beneficiat de la poca profunditat de la banqueta ribbonera per desgastar-los i fer pujar ben ràpid el segon gol al seu favor. L’equip, que no ha disposat de masses ocasions excepte en algun llançament de córner, ha vist com passaven els minuts i el rival per molt que ho intentava no aconseguia eixamplar diferències. De manera que tot i les nombroses aproximacions a la porteria de Castellà, el rival, o bé xutava als núvols o bé en última instància la defensa o el mateix porter aconseguien frenar l’atac.

La realitat però és que avui el rival ha estat molt superior, i les opcions d’empatar o guanyar al segon classificat eren francament escasses. En dues ocasions aïllades i fruit del cansament dels nostres, els EsparrecaConills s’han desmarcat de forma definitiva en el marcador, sols un gol anecdòtic de Pagès ha posat una mica d’emoció a falta de dos minuts del final.



Queda el dubte o no, de saber si amb tots els integrants de la plantilla, l’Exèrcit hauria pogut dir alguna cosa més en aquest partit, si més no, per disposar de més recanvis que sempre són d’agrair. Després de l’enfrontament ha estat el torn del segon entrenador de l’equip, Albert Mutgé, que en roda de premsa ha llançat un missatge de suplica a l’afició: “La setmana vinent tornem a jugar i possiblement ja disposarem de la major part d’efectius. Tot i això seria bo que l’afició vingués a donar suport a l’equip. És un partit important i l’equip s’està preparant a fons per rebre els 7-Ciències en condicions”. Força Exèrcit!

Alineació: E. Castellà, Morales, Alfred, Isa, Hugas, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Gaspi i Pagès.
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la setena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Torna la lliga!

El proper dimecres dia 13, a les 6 de la tarda, es reiniciarà el Campionat Universitari de la UdG.

L'Exèrcit de la Cinta Vermella, després d'una primera volta justa, on ha deixat escapar punts contra rivals directes, encara la segona volta havent de rebre el segon classificat de la lliga, els Esparrecaconills, que tan sols han perdut contra els líders -contra qui també falta jugar-.

Durant el mercat d'hivern, la directiva no ha cregut necessari reforçar cap línia. Tot i les importants baixes que ha patit, sembla que tots els jugadors, a excepció de Joan Rovira, estan en perfectes condicions físiques per a disputar els partits que queden. Gaspi, la última baixa, es recupera al MACMA de Santa Coloma de Farners per estar a punt per dimecres.

La directiva demana als seus jugadors que confirmin, com a comentari d'aquest post, o bé al minixat del blog la seva presència al partit de dimecres, per poder anar perfilant l'alineació titular i si farà falta cridar algun jugador del "B" per completar la convocatòria.

divendres, 18 de gener del 2008

Entrevista a Ramsés

"Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts"


Ramsés Toisón Molina, nascut a Barcelona i viscut a Canàries i Girona és un dels veterans de l'Exèrcit per dos motius: l'edat i per formar part del grup fundador de l'equip, altres temps conegut com altres noms que ara no vull recordar... Golejador nat i fals Egipci, es troba en un moment de descans futbolístic per motius personals. D'això no en parlarem però sí d'altres parides, seguiu llegint!



- Hola Ramsés, com et dius en realitat?

En realidad me llamo Francisco José Folla Doblado, pero debido a que mi nombre puede incitar a la burla me hago llamar Ramsés Toisón Molina.


- Osigui, que et dius Ramsés? Deu ni do. No serás cosí de Lola Flores? Bé, Canviem de tema, l’equip sap que ets un dels jugadors que sol marcar diferencies, que ets decisiu per a molts partits, com ja has demostrat. Creus que aquesta primera ronda de Lliga t’has reafirmat com a tal?

Sí bueno, era una meta que me había fijado el de correr la maratón Sant Narcís-Can Gibert del Pla, sabía que podía contar con el apoyo de la afición ¡¡¡gracias zanguangos!!!. Mi próximo objetivo será la famosa cursa para disminuidos fisico-psiquicos que se celebra en la ciudad de Massachusetts.

- Malgrat que cada any ets dels jugadors que han endossat més gols als rivals, ala premsa i alguns socis del club diuen que sovint t’emborratxes massa... de bimba. Creus que és una virtut o un defecte?

Yo de por sí creo que el alcohol no es bueno, pero si es licor de Bimba se puede decir que es perdonable.

- Veus l’Exèrcit amb possibilitats de remuntar aquesta primera volta mediocre i situarlo entre els 4 primers de la taula? Què creus que li cal al conjunt per afrontar aquest repte?

Puedo ser escéptico y sarcástico? Yo creo que lo que le haría falta al conjunto es que la liga se reduciese a cuatro equipos, entonces lo vería factible.

- És veritat que un dia estaves a casa jugant al Super Mario Kart i de sobte en Bowser va frenar, es va baixar del kart per apallissar en Toad (que era el que tu controlaves) i tu et vas empipar tant amb ell que vas entrar per la pantalla de la teva tele ELBE de 14' de baixa definició i que fotia 2 metros de profunditat i mentre feies la transició del món real al món de la petita pantalla vas perdre els pantalons i vas apareixer al primer circuit de la competició 'mushroom' mig en pilotes per patejar-li el cul a aquella tortuga prehistórica feta de 32 bits i més pixelada que el joc de basquet de l’epi per Amstrad? És veritat això? Eh? Digues... Si no és veritat diguen’s els teus dos jocs favorits de la Super nintendo ('el cerebro de la bestia'):

Ya lo dije en el programa de Ana Rosa Quintana y lo vuelvo a decir aquí en el blog del exèrcit... esa puta tortuga prehistórica mutante con delírios Edipianos me hizo el 'fuck you' que lo ví por el retrovisor y, luego me llamó hongo, ¡¡HONGO A MÍ!!... No quiero hablar más del tema. Street Fighter y Mario World.

- Tu que en saps de Geografia i aquestes mandangues i ets d’una dinastia egípcia que es la culpable que els israelians tinguin el poder que tenen avui dia: Eplican’s alguna cosa que sàpigues de Ramsés II.

Ramses II wurde als Bürgerlicher in eine aus Auaris (Ostdelta) stammenden Soldatenfamilie hineingeboren und zwar während der Regierung Haremhabs, des letzten Pharaos der 18. Dynastie.
Haremhab hatte keine leiblichen Nachkommen, deshalb bestimmte er seinen Wesir Paramessu zu seinem Nachfolger, der als Ramses I nach dem Tod Haremhabs um 1292 v. Chr. den ägyptischen Thron bestieg und die 19. Dynastie begründete.
Durch den Akt, seinen Nachfolger noch zu seinen Lebzeiten zu bestimmen, beendete Haremhab eine Epoche, die zum Schluß durch blutige Machtkämpfe und Streitigkeiten um den ägyptischen Thron gekennzeichnet war-ein politisch kluger Schachzug:
Paramessu war bereits ein erfahrener Politiker und Krieger, der sich schon mehr als ein Mal bewährt hatte, der sich als Mann aus dem Volke hochgearbeitet und so Zähigkeit und Ausdauer bewiesen hatte und, was schließlich auch ausschlaggebend war, der als Offizier auch das Militär und somit die Macht in Ägypten hinter sich hatte.

Espero haberos sacado de dudas...


- Que t’ha semblat l’any que acabem de deixar enrere? Baixaran els pisos?

Una puta mierda joder. No.

- És el moment de la pregunta ribbonera. Ens agradaria saber amb quina escena o esdeveniment se’t van posar els ulls com a plats veient Bola de Drac?

Ufff, creo que fue en el 3er torneig mundial d'arts marcials. Cuando están todos esperando fuera para las inscripciones y a un niño se le escapa un globo, Bulma intenta atraparlo y no alcanza pero entonces aparece Goku ya adulto y se lo coge, joder como me impresionó ver a Goku tan alto!!

- Bé, unes paraules per als nostres seguidors? Tots teus:

Todo mios?? Vale me los quedo!

dimecres, 16 de gener del 2008

Quan jugàvem a futbol sense patir-lo

Permeteu-me que per uns moments em traslladi al passat. Sovint les persones tendim a recrear-nos més en el passat que no pas a gaudir del present. La memòria i el record ens traslladen en l’espai i en el temps en dècimes de segon. Jo considero que és la forma de viatjar més ràpida que existeix, encara que no la més recomanable.

"A dins, els grans estan tots pendents del televisor perquè d’aquí uns moments comença el partit del Barça. Des de fora el porxo i arrapat al vidre veig que l’avi posa el canal plus i la família pren el seient, però no un de qualsevol perquè cadascú té el seu. L’avi té la butaca verda que és on ell s’hi sent millor, els pares seuen en aquell sofà de color ocre on tantes i tantes vegades he quedat adormit veient les meves pel·lícules, i les mares... A la mare i a la tia no els hi agrada el futbol, segur que d’aquí res ja estaran a la cuina fent companyia a l’àvia. És clar! avui és diumenge, i ara al vespre repeteixen per la pantalla el culebrón de la setmana, així que segur que no se’l perden. L’Helena no vol sortir a jugar. Des d’aquí la veig estesa al replà que hi ha abans d’entrar a la cuina, ben concentrada amb els seus llapis de colors, els folis i l’escampall de retalls de revista.

Jo en canvi, prefereixo jugar aquí fora, encara que faci un fred que pela i ja fosquegi. M’agrada posar-me al mig del jardí i començar a donar puntades de peu a la pilota, sobretot si puc colar-la a la teulada o puc fer caure alguna branca dels dos pruners, que mal plantats i esquifits vigilen com guàrdies la zona. Si no, sempre puc posar en pràctica les corredisses amunt i avall, driblar l’hortènsia de l’esquerra, anar-me’n a la dreta, desplomar els rosers que tant s’estima l’àvia, per acabar enviant la pilota a la creueta del gronxador amb un xut sec i segur.

Darrera del gronxador, una tanca de color verd fosc separa el jardí de l’hort. És un impàs entre el meu terreny de joc i l’espai que l’avi s’ha arreglat amb tan i tan d’esforç. Tan de bo algun dia pugui compensar els bombardejos de la meva pilota sobre les seves tomateres.

El pare ha sortit a fora a buscar-me. Diu que ja marxa, que demà té que ser d’hora a Portbou. Hem fa dos petons i m’abraça. Entro cap a dins de casa suat i brut de les nombroses envestides amb la gespa. La mare m’acarona i em diu que ja n’hi ha prou, que fa estona que hem crida i que encara tinc els deures per fer, que demà hi ha escola, i tantes i tantes coses més. L’àvia insisteix que ens farà el sopar, però la mare tossuda diu que anem tirant, que per avui ja en té prou. Pugem al cotxe i arranquem mentre els avis tanquen la porta de l'entrada i aixequen la mà per dir-nos adéu.

El Barça ha guanyat, però això a mi m’és igual."



Volant, volant...