diumenge, 16 de desembre del 2007

Comunicat d'urgència de la directiva

El proper dimecres dia 19, l'Exèrcit s'enfronta a partir de les sis de la tarda a l'ERAM, sisè classificat amb 6 punts. A petició d'alguns dels membres de l'equip, el capità Pol Vancells va contactar amb el Servei d'Esports per mirar d'aplaçar l'enfrontament a les vuit del vespre. El motiu és la indisposició de Gaspi, E. Castellà, Arumí i el propi Vancells per disputar el matx a les sis. Els quatre jugadors han estat seleccionats com a jugadors de l'any per la FIFA, i en conseqüència tenen que assistir a l'entrega del FIFA world player que aquest any s'entregarà el dimarts dia 18 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres. Està previst que l'acte s'allargui fins la matinada del dia següent.
Segons el Servei d'Esports, el partit no pot aplaçar-se a les vuit. Un altre partit està reservat per aquella franja horària. Per Vancells la seva opinió en tot l'assumpte és prou contundent: "Jo fotu el camp a les cinc i me'n vaig a jugar el partit". Vancells ja no es va molestar a trucar l'altre equip vista la resposta del Servei d'Esports. Ara la qüestió és: parlem amb l'altre equip i mirem de consensuar tots plegats un dia per disputar el matx, sabent les dificultats que això suposa? O ens deixem d'òsties i a jugar el matx el dimecres a les 6?
Ja sabeu el que jo en penso, en tot cas que cadascú hi digui la seva (afegiu un comentari) i així sortim de dubtes. Però afanyeu-vos! Demà ja és dilluns i d'aquí res estarem tots i totes fent cagar el tió.
El capità

dijous, 13 de desembre del 2007

Los 7 magníficos!

ECV 10 – San Siro Points 5

L’Exèrcit s’arma de moral i aconsegueix una còmoda golejada.

L’equip reivindica el seu estil de joc davant d’un rival que va anar a remolc durant tot el partit.

Rafel Llussà diu que “jugant així tenim molt a dir en els pròxims enfrontaments”.


El partit d’ahir a la tarda era un partit trampa. Cert era que l’equip s’enfrontava a l’últim classificat de la lliga, però els últims resultats aconseguits pel conjunt ribboner feien preveure un enfrontament més igualat del compte. Aquesta situació de desconcert s’agreujava per les múltiples baixes que patia l’Exèrcit, tot just anunciades unes hores abans del partit. El cos tècnic solsament tenia a la seva disposició set jugadors, que sense poder gaudir de recanvis havien d’empènyer la situació i trencar amb la tònica irregular que arrastrava l’equip fins aleshores.

El cert és que una hora abans del matx, el director esportiu de l’entitat, Pere Horts, va baixar als vestidors per mirar d’encoratjar els seus homes. I pel que sembla, la vehemència de les seves paraules va tenir el seu efecte sobre el terreny de joc. Des del xiulet inicial, l’equip ribboner va mostrar una actitud bel·ligerant i impetuosa, més decidida a enllestir de pressa l’enfrontament que no pas a adormir-lo tot esperant la oportunitat més idònia per atacar.

Les facilitats de la defensa rival varen beneficiar el desplegament total dels nostres, que no paraven de moure’s, de fer córrer la pilota i d’afusellar la porteria contrària a base de triangulacions ràpides i efectives. Des d’un bon començament es va veure que l’Exèrcit seria molt superior al seu rival, de manera que els nostres varen saber aprofitar la situació la mar de bé. Les coses sortien i els atacs rivals es frenaven amb una certa serenor: un guió idíl·lic per reprendre el bon rollo col·lectiu i millorar els ànims de l’equip.

Els primers vint-i-cinc minuts varen acabar 4 a 1 a favor de l’Exèrcit, tot i que per les múltiples ocasions dels nostres, la diferència en el marcador encara hagués pogut esser major. La segona part va començar amb la mateixa tònica: l’equip ribboner pressionant i distanciant-se cada vegada més del seu rival. L’equip començava a flaquejar per l’esforç de la primera meitat, però tot i així, els jugadors lluitaven amb decisió i amb ganes de participar del joc. Arribat aquest punt, Vancells va marcar el que potser serà un dels millors gols de la jornada: gol olímpic des del córner esquerre, executat amb la mateixa cama esquerra. En els partit plàcids acaben sortint les coses més inversemblants. També cal destacar la maneta que Gaspi va endossar al San Siro Points. El golejador de l’Exèrcit passa per un gran moment de forma.

El posat atent de l’equip va permetre veure gols de murri, com el d'Andreu després que Gaspi treies ràpidament una falta quan la defensa rival encara recriminava a l’àrbitre la seva decisió en la jugada. O una gran triangulació amb participació d’Andreu, Pagès i Gaspi, que aquest últim va encarregar-se de transformar. Només va faltar el gol per Arumí, que va disposar de diverses ocasions a les acaballes del partit.

Malauradament fou en els instants finals del partit, que el conjunt ribboner es va relaxar, i va permetre que el rival maquillés el resultat. Uns moments de desconcert que han de servir d’avís a l’equip, si no vol patir en els transcendentals enfrontaments que es disputaran després de la parada nadalenca. El segon entrenador A. Mutgé va comparèixer en roda de premsa després del matx: “Abans de jutjar el comportament de l’equip en els últims cinc minuts, heu de tenir en compte que no disposàvem de canvis, i això es nota molt físicament. Ara cal seguir treballant per encarar amb condicions el tram més decisiu de la temporada”.

Alineació: E. Castellà, Valls, Arumí, Andreu, Pagès, Vancells i Gaspi.
Gols: Andreu (2), Vancells (3) i Gaspi (5)
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la cinquena jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

dimarts, 11 de desembre del 2007

ECV - San Siro Points

Després de l'últim partit de lliga contra la Juventus de Turisme, l'equip ribboner intentarà assolir els tres punts contra l'últim classificat de la lliga.

En el seu darrer partit, els jugadors del San Siro van perdre a mans de l'equip de les Bicicletes Blaves. Ramsés i Gaspi van estar espiant el pròxim rival de l'ECV, i els seus informes semblen positius pels interessos de la Cinta (i en Peris).

L'ECV parteix com a favorit segons la casa d'apostes Miapuesta, pagant-se la victòria de l'equip ribbonero a 1'75€, mentre que la derrota es paga a 4'20€.



Encara no s'ha confirmat la convocatòria, però sembla que l'avís de baixa del porter Enric C. per miopia, podrà ser superada, ja que les lentilles que es va deixar al seu poble, seran rebudes aquesta tarda per mitja de correu urgent, segons declaracions d'aquest matí del seu representant. El representant del porter ha afegit que "l'Enric es veu en cor de jugar amb lentilles o sense, però ahir, que no en duia, intentava fumar-se una pastanaga enlloc d'un porro."

Altres altes pel partit de demà dimecres a les 7 de la tarda poden ser les d'Hugas i Genís, absents en l'últim enfrontament per les seves convocatòries internacionals.

divendres, 7 de desembre del 2007

Entrevista a Xevi Arumí

"Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot"

Avui tenim el plaer de fer quatre preguntes disteses a l'astre incandescent de l'ECV, el que ajuda a iluminar les estrelles de l'equip, el que fa la feina bruta, el que no marca gols, sinó que frena les arribades rivals. Xavier Arumí, riuprimerenc, retorna a l'entitat ribbonera després de mig any de cessió a Lille.

- Primer de tot, com van anar les coses a Lille?

Va ser una experiència molt profitosa tant a nivell personal com a nivell esportiu. Va valer la pena poder-hi anar i gaudir de tots els bons moments que vaig viure-hi. Si algun ribbonero té la possibilitat de fer quelcom semblant que ho aprofiti i ho faci. Encara rebo postals, cartes i e-mails de l'afició agraïnt el meu pas pel Lille i això em fa estar molt content.

- Creu justa la primera victòria de l'equip aquesta temporada? La dels despatxos?

Jo crec que si que ens vam merèixer la primera victòria de la temporada. En el futbol els partits es guanyen al camp i nosaltres hi érem, mentre que el rival no. Per tant, és lògic que guanyessim. La propera vegada que avisin que no poden venir i ja buscarem la millor solució per les dues bandes. I si cal ajornar el partit, s'ajorna. Però això no pot ser. Que n'aprenguin!

- Durant el partidet d'entrenament se'l va veure molt motivat, fins i tot va marcar un gol. Era fruit de l'ambient distès, o creu que ho podrà repetir en partits oficials?

Realment estava motivat, però l'ambient distès d'estar entre amics va ajudar que jugués més bé i fins i tot pugués marcar el meu primer gol amb l'Exèrcit de la Cinta Vermella des de la seva fundació. De fet, ara recordo, ja havia fet dos gols més però en aquest cas van ser a la porteria d'en Rovira, el nostre porter fins la temporada passada. Intentaré mantenir el bon nivell mostrat en el darrer partit i si puc fer algun gol més, millor que millor, però la meva feina rau en l'intent d'evitar que els rivals ens facin gols.

- Quin moment destacaria de la seva trajectòria amb l'ECV?

De bons moments n'hi hagut molts i a destacar-ne un és una mica difícil. Per mi el què és més important i el que cal destacar és el bon ambient que hi ha entre tots els components de l'equip cada setmana.


- 17 gols en quatre partits, com valora l'equip en defensa?

En general, crec que l'equip en defensa està fent un bon treball encara que s'ha de millorar en temes puntuals. Per exemple, hem d'intentar mantenir la concentració els 50 minuts per evitar que en 2 minuts ens ploguin uns quants gols. Tenim la sort que d'ara fins a final de temporada tenim molts partits i molts minuts per intentar que les coses ens surtin més bé que ara.

- Què en pensa sobre la possible vegueria de l'Alt Ter? Quin paper creu que hi juga la comarca del Ripollès?

Crec que és una pregunta molt complexa per contestar-la aquí amb quatre línies. Però resumint crec que el govern català hauria d'escoltar les demandes de les diferents entitats que reclament una divisió territorial diferent a la que es vol imposar ara. Crec que la vegueria de l'Alt Ter hauria de crear-se i personalment també penso que potser se n'hauria de crear alguna altra més. El Ripollès penso que és qui hauria de tenir l'última decisió en aquest tema i per tant el dret a decidir què és i cap on volen anar: si cap a Vic, a Girona o bé esdevenir una república independent o un protectorat del Principat d'Andorra.

- L'any passat arrossegava unes molèsties al 'tormillo', està recuperat?

Les molèsties al tormillo no han desaparegut del tot però sortosament el grau de dolor ha disminuït força respecte els altres anys. Que segueixi així!

- Per acabar, es veu amb cor de destacar algun moment de Bola de Drac?

Són molts anys de dibuixos animats els d'aquesta excel·lent sèrie japonesa i escollir-ne un instant en concret no és gens fàcil. Jo em quedaria amb els emocionants tornejos on hi participaven en Goku, els seus amics i enemics, i els episodis al planeta Nàmek.

- Moltes gràcies, pel seu temps, sé que es una setmana apretada, pels compromisos acadèmics, laborals i de l'equip. Ara si vol, pot dirigir algunes paraules a les Brigades Ribboneres.

A les Brigades Ribboneres els voldria agrair el seu suport etern envers el nostre equip. Sense la gent que ens vé animar cada setmana se'ns faria molt complicat afrontar els difícils reptes contra els que lluitem cada setmana. Les Brigades Ribboneres són un exemple i l'enveja dels rivals, corejant càntics i lemes i donant color a les grades de l'Estadi.

Evasión o Victória

ECV 4 – JUVENTUS DE T. 6

La Juventus s’imposa des de l’inici del partit a base de fe i de coratge.

L’Exèrcit tan sols ha estat capaç de guanyar quatre dels dotze punts disputats.

Tot i la irregularitat de l’equip, els jugadors es mostren confiats i segurs de poder aixecar el cap.

Per trobar l’últim enfrontament entre ambdós equips calia remontar fins a la lligueta d’accés als quarts de final de la Copa Primavera de la temporada passada. En aquella ocasió, un Exèrcit en estat de gràcia va ser clarament superior al seu rival. Va guanyar-lo amb certa facilitat, certificant a més, l’accés a quarts amb la primera plaça del grup assegurada.

Ahir a la tarda el guió va ser ben diferent. El Juventus, un equip renovat que poc s’assembla amb el de temporades anteriors va plantar cara des del primer minut. Els nostres varen sortir tous i descentrats. De seguida es va veure com el Juventus de Turisme es feia amb el control del joc, mentre que l’Exèrcit patia de valent per salvaguardar la portaria d’E. Castellà de les continues envestides rivals. Els contraris travessaven el mig camp d’una manera exultant, sobretot perquè jugaven molt cohesionats i feien córrer la pilota d’un costat a l’altre, utilitzant les bandes com a vies d’escapament. Aquesta va ser la tònica durant els deu primers minuts de joc, precisament el mateix temp que necessità l’Exèrcit per xutar per primer cop entre els tres pals, a través d’una acció individual de Vancells que acabà amb un xut llunyà blocat pel porter rival.
Poc a poc l’Exèrcit va anar despertant, de manera que a les acaballes de la primera part el joc s’havia igualat, la possessió de l’esfèric era pels nostres que gaudien cada cop de més ocasions. Però aquestes ocasions no s’acabaven de concretar. Si bé era veritat que l’equip jugava més tranquil, costava que els davanters es desempalleguessin de la defensa rival que no deixava que cap dels nostres rematés en condicions.
Al final de la primera part, el resultat era de 3 a 1 favorable al Juventus de Turisme.

A l’inici de la segona part, de seguida es a veure un Exèrcit millorat, impulsat a arreglar les coses i a igualar el partit. Els nostres varen sortir posats en la seva feina i mirant de no perdre la posició en cap moment. La qüestió era mantenir-se ferm i no donar tantes facilitats al rival, que ja mostrava símptomes d’esgotament degut a l’esforç realitzat en els primers vint i cinc minuts.
La veritat però, és que el Juventus s’ha reforçat molt bé, i ahir va saber fer la feina quan tocaba: distanciar-se en el marcador a la primera part, i, tancar-se i fulminar el rival a base de contraatacs a la segona meitat.
Durant l’últim quart d’hora, l’Exèrcit va augmentar la intensitat del seu joc, tot disposant d’algunes oportunitats per retallar distàncies, però va faltar encert i una mica de sort. Amb 3 a 5 al marcador, Ramsés va estaballar una pilota al travasser, i més endavant, un xut creuat de Gaspi va passejar-se per davant de la porteria contrària. Aquestes i d’altres ocasions perdudes haguéssin pogut canviar el signe del partit.
Al final, triomf del Juventus, en un partit estrany i incòmode pels nostres.

És veritat que en el partit d’ahir hi va haver algunes baixes, que l’equip va començar descentrat i que durant la primera part va costar que els jugadors posessin la cama. També és veritat que – tot i els aspectes que s’han d’intentar millorar – l’equip ha tingut possibilitats d’emportar-se els tres punts en els tres partit disputats: en el primer enfrontament qualsevol dels dos equips hagués pogut guanyar, en el segon la manca de concentració va costar els tres punts, i en aquest tercer ha faltat agressivitat.
Els jugadors han de mirar de no retenir tan la pilota i fer-la córrer a més velocitat. Més pragmatisme i menys autocomplaènça. Aquest va ser el principi que va portar l’Exèrcit a les semifinals de la Copa Primavera.

Què toca ara? Evasió o victòria.

Alineació: E. Castellà, Simó, Juanjo, Vancells, Andreu, Pagés, Gaspi i Ramsés.
Gols: Gaspi, Andreu, Pagès i Ramsés
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la quarta jornada del Campionat universitari, disputat al Servei d’Esports de la UdG.

dimarts, 4 de desembre del 2007

LLIGA 07/08

CLASSIFICACIÓ



RESULTATS

  1. Recreativo de Goldback 6 - ECV 6
  2. Monegrinos 5 - ECV 3
  3. Vodka Júniors 0 - ECV 3 (victòria per absència del rival)
  4. Juventus de Turisme 6 - ECV 4
  5. San Siro Points 5 - ECV 10
  6. ERAM 3 - ECV 1
  7. Esparrecaconills 4 - ECV 2
  8. 7-ciències 3 - ECV 8
  9. Barbruts 3 - ECV 5
  10. Vodka Lima 8 - ECV 6
  11. Bicicletes Blaves 6 - ECV 4
  12. Lo + Gran 3 - ECV 0

GOLEJADORS


  1. Gaspi - 16 (2 Recreativo de Gold Black, 1 Monegrinos, 1 Juventus de Turisme, 5 San Siro Points, 1 ERAM, 1 Esparrecaconills, 2 7-Ciències, 3 Bicicletes Blaves)
  2. Aleix - 8 (2 Recreativo de Gold Black, 1 Juventus de Turisme, 1 Esparrecaconills, 1 Barbruts, 2 Vodka Lima, 1 Bicicletes Blaves)
  3. Andreu - 7 (1 Juventus de Turisme, 2 San Siro Points, 3 7-Ciències, 1 Vodka Lima)
  4. Hugas - 6 (1 Monegrinos, 1 7-Ciències, 1 Barbruts, 3 Vodka Lima)
  5. Pol - 4 (1 Recreativo de Gold Black, 3 San Siro Points)
  6. Ramsés - 4 (1 Monegrinos, 1 Juventus de Turisme, 2 Barbruts)
  7. Genís - 1 (1 7-Ciències)
  8. Marc - 1 (1 7-Ciències)
  9. Isa - 1 (1 Barbruts)

dijous, 29 de novembre del 2007

Ganaron sin las botas puestas


ECV 3 – WODKA JÚNIORS 0

El Wodka Júniors no es presenta a l’estadi, i l’Exèrcit es posa els tres punts a la butxaca.

Vancells destaca que l’equip ha recuperat la mentalitat guanyadora.


Tres quarts de sis de la tarda. Els membres de l’Exèrcit comencen a arribar a l’estadi amb il·lusió i ganes de guanyar un partit que, a priori, sembla assequible per a la disciplina ribborenca. El precedent de la campanya anterior suscita un match tranquil i plàcid, idoni per veure en acció jugadors que encara no s’han enfundat la samarreta. Aquest és el cas d’Andreu i Alfred que reapareixen després de mesos d’absència.

Els jugadors es canvien, es pugen les mitges i es corden les botes. Alguns escalfen i d’altres remenen la pilota prop de la porteria. En aquesta aparent normalitat alguna cosa falla, massa silenci als minuts previs al partit. Llavors alguns dels integrants de la plantilla es giren i observen la porteria rival: passen deu minuts de les sis i el Wodka Júniors encara no s’ha presentat. Ara la imaginació fa la resta. Que potser no s’hi han vist en cor? Han decidit no apagar la play tot pensant que estarien millor al costat del radiador? O potser han vacil·lat i han oblidat per complet l’enfrontament?
En tot cas ja no hi poden posar remei, és un quart i cinc de set i els nostres tenen ganes d’enllestir l’assumpte: victòria i tres punts a la butxaca. El Servei d’Esports de la UdG ratifica la decisió ribborenca, de manera que oficialitza el tràmit i fa signar l’acte al capità de l’equip.

A partir d’aquí una crònica sense més història. L’exèrcit ha disposat del terreny de joc per efectuar un partidet disputat per tots els integrants. Durant els quaranta cinc minuts que ha durat el partit, tots dos equips han jugat a un nivell considerable, tocant i tocant, creant joc d’atac i driblant a tutti quanti. Sobretot marcant gols, alguns de bellíssims com el d’Alfred gairebé des del mig del camp, o d’altres de Gaspi, Genís o Pagès després de corredisses ben trenades, les anomenades jugades de pissarra. Però si realment hi ha una cosa a destacar, aquesta és el bon humor i l’alegria que ha impregnat el partidet. Avui hem pogut veure un grup de jugadors que ja es coneixen, que volen passar-ho bé i que per sobre de tot gaudeixen. Això és importantíssim per a mantenir la unitat.

En aquest sentit, el capità Vancells ha expressat la voluntat de tot el vestuari: “El partidet ens ha anat d’allò més bé per alliberar tensions. Ens hem posat les piles sabent que no hem de pensar més en les dues primeres jornades. Hem de sortir a guanyar des de l’inici del partit”. El segon entrenador de l’Exèrcit, A. Mutgé també ha volgut recompensar el treball dels seus homes: “Com ja vaig dir la setmana passada, l’equip està posat en la seva feina, i això vol dir que ho viuen, que tenen agressivitat i que estan enxufats”.

Per altra banda el president de l’entitat, Rafel Lluçà ha visitat les instal·lacions esportives del Servei d’Esports, aprofitant el partit amistós que disputaven els integrants ribborencs: "Quan avui els he vist jugar amb aquell entusiasme he tingut unes esgarrifances a l’estómac... no ho sé, hem sembla que he patit la mateixa sensació que experimento uns moments abans de posar-me al llit i fer-li l’amor a la meva senyora”.

Paral·lelament cal esmentar que Isabel Riera, fitxada a cop de telonari al Girona femení, s’ha recuperat satisfactòriament de les seves molèsties al turmell esquerra. Tot i això, Riera causarà baixa com a mínim fins després de la parada nadalenca. La causa es deu a la intervenció a que es sotmetrà la jugadora per tal de fixar el forat produït al timpà de l’orella dreta. S’espera que a principis del mes de gener, Riera ja pugui tornar a entrenar amb els seus companys. Des de l’equip de redacció de l’Exèrcit volem saludar i animar a Riera, tot desitjant-li que es recuperi el més aviat possible.

Alineació (1): E. Castellà, Genís, Simó, Vancells, Gaspi, Ramsés i Alfred.
Alineació (2): A. Mutgé, Hugas, Pagès, Valls, Arumí i Andreu.
Gols: si algú pot confirmar-ho, si us plau poseu-vos en contacte amb www.exercit.blogspot.com
Amonestacions: -
Incidències: Partit de la tercera jornada del Campionat universitari, no disputat al Servei d’Esports de la UdG, ni en cap altre lloc que jo sàpiga.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Vodka Júniors - ECV

Avui, a les 6 de la tarda, al camp del Servei d'Esports, tindrà lloc l'enfrontament entre l'Exèrcit de la Cinta Vermella i els Vodka Júniors.

L'últim cop que es van enfrontar els 2 equips va ser la temporada anterior, un 24 d'abril a la Copa Primavera 06-07. En aquell partit, L'ECV es va imposar per un contundent 11 a 3, i va acabar primer de grup classificant-se pels quarts de final. L'equip ribbonero va caure a semis contra "Lo+mític".

Tots els jugadors disponibles han estat convocats per aquest partit, que ha de servir a l'Exèrcit per fer-se amb la primera victòria del campionat.

divendres, 23 de novembre del 2007

El gol de Nayim

Final de la Recopa d'Europa de l'any 1995.
El Saragossa i l'Arsenal s'enfronten al Parc dels Prínceps de París. Els primers noranta minuts acaben amb empat a u, la pròrroga sent l'olor dels penals, però en el darrer sospir...



Els maños acabarien portant la copa a Saragossa.

Entrevista a Gaspi

"quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot"

Gaspar Castellà, rapitenc de naixament, fa tres anys que pertany a la disciplina de l'Exercit de la Cinta Vermella. Un dels pilars de l'equip, cridat a marcar la diferència amb els seus gols, es prepara mentalment per la tercera jornada de la lliga. 3 gols en 2 partits el situen com a pitxitxi de l'equip.

- Està satisfet amb el seu rendiment golejador? Sí, que t'hi cagues i espero continuar així pel bé de l'equip.

- I amb el rendiment general de l'equip? Estic molt content i sé que tots aportem el màxim que podem i ho estem demostrant, malgrat que la victòria encara no hagi aparegut. És una guarra igualment. Sobretot som un equip de colegues i amics que ens coneixem i això s'agraeix perquè cada partit és una trobada agradable, on si et tires un pet o et rasques la pisha ningú et mira malament.


- Què creu que pot aportar a l'equip que no hagi aportat fins ara?
Crec que encara no estic al 100% de condicions físiques per desenvolupar el meu joc. En millors condicions puc finalitzar millor jugades individuals i participar més en defensa.

- Què en pensa sobre el fet que Cristòfol Colom ignorés que havia descobert un continent, i que morís pensant que havia arribat a l'Índia? Cristi, o com jo li deia és un pringat que ja de ben petit, s'aixecava per fer pipí al lavabo i en comptes de fer-ho a la tassa ho feia a la banyera, que aleshores era molt petita. Sempre ha confós les coses.

- Mulli's i digui quin equip creu que s'endurà el campionat. L'Exèrcit de la Cinta Vermella, perquè encara que no quedi líder, anirà a l'armari dels trofeus i se l'emportarà.

- S'afeitaria als lavabos de la universitat?
Sí, de fet ja ho he fet i de veritat que és un espai molt agradable en el qual conversar amb els amics i afaitar-se davant d'un mirall de 2 metres. És un luxe i m'agrada fer el notas.

- Digui'm una escena de Bola de Drac que en el seu moment el marqués. Tots sabem que com Bola de Drac no hi ha cap etapa. No obstant, he de confessar que a Bola de Drac Z, quan en Goku es transforma en Super Guerrer... és un pallot, vaig flipar de mil maneres, era millor que la nit de reis.

- Moltes gràcies i sort. Ara si vol pot enviar un missatge als fans de l'ECV. Bé fills de puta, mireu que us donguin pel cul i espero que ben aviat, quan guanyem, estigueu allà per viure-ho, però que me la suda en serio. Si no hi sou, nosaltres ho celebrarem igualment. I pel públic de l'ECV que sempre ens recolza, moltes gràcies i fins la pròxima!