Ja ha començat la lliga, com cada any el nostre equip hi competeix i, malgrat encara no hem actualitzat la capçalera del blog, la secció de "plantilla" ni moltes altres cosetes del nostre estimat lloc web, portem 4 punts de 6 possibles. No està gens malamente no gente?
El primer partit va acabar en empat a 4 contra els Nou i el Xava, que per cert, algú els ha preguntat qui n'és de tots ells?
La veritat és que la meva memòria de peix i el puto malestar general que tinc del tros de encostipat que porto a sobre, no conviden a pensar gaire en com redactar una crònica d'aquell partit. Així doncs, em limitaré a dir que en el partit d'estrena dels ribboners, vam poder comptar amb la presència dels inestimables Miki, Isaac, Ramsés, Juliano i Gaspi... i els benrebuts i noves incorporacions: en Carlus (Carles, Carlos? Ja ens ho aclariràs...) i en Jordi, dos fitxatges del nostre "ojeador" Aleix Pagès i que van sorprendre gratament a la junta directiva de l'Eexèrcit de la Cinta Vermella.
En Carlos va mantenir molt bé la posició, va arriscar en atac i va manar en la seva banda quan va caldre, tot amb criteri i una bona dosis d'esperit d'equip. Li donem un 1 sobre 1.
M'atreviria a dir que en Jordi és el primer rastaman que juga a l'ECV i això ens encanta ja que sempre ens fa basarda fer algun fitxatge que es pentini com en Callejón. A banda d'això, l'entrenador està molt content amb el rendiment d'en Jordi ja que també entén a la perfecció la tàctica ribbonera i no compromet a l'equip al mig del camp. Excel·len en els seus marcatges, lluitador i golejador, arrodoneix el seu treball amb tècnica i jamaican style.
No us enganyo si us dic que els nostres jugadors encara no estan al 100% però per tenir mig equip nou, la cosa pinta bé... Els primers en marcar contra els 9+Xava vam ser nosaltres, que jugavem amb 6 per l'absència de Gaspi que va arribar tard per culpa d'un cargol que circulava per la carretera.
Quan va arribar el jugador rapitenc, no van trigar gaire en marcar els Xaves. De fet, van anar per davant del marcador tot el partit. Com no me'n recordo de com va anar la història ho faré fàcil, perdiem 4 a 3 i un minut abans de que s'acabés el partit, en Gaspi va fer el gol de l'empat.
LOKEMOTIVA 2 - ECV 3
Pel que fa a la segona jornada... com sempre, va ser un derbi. Els lokemotiva hyper motivats fent honor al seu nom i l'exèrcit lluitador i estratega, fent honor al seu nom també.
La cosa va ser tan suada o més que en la primera jornada però val a dir que vam arribar a guanyar 2 a 0. L'equip jugava molt ben col·locat, sota les ordres d'Isaac al camp però cadascú sabia on havia de posicionar-se. Vam tenir la incorporació de Franky, un altre nou fitxatge del senyoret Aleix i que també va deixar un gran sabor de boca; va defensar perfectament la seva banda i no ho tenia fàcil perquè alguns lokers corren molt bojos i no són fàcils de cobrir.
El primer gol dels greenies va ser un golàs havent creuat dos metres del mig del camp i una mica des de la banda dreta, Sweet va fotre una vaselinaca de la puta hòstia que es va colar per l'escaire ribboner i que en Jordi, que en aquell moment feia de porter, no va poder preveure.
El gol de l'empat del loke va ser un xut des de la frontal de la porteria que, malauradament, en Jordi no va poder blocar i se li va colar per sota els peus... va ser un gol mig xurrero però ja se sap... com diu el mestre... futbol es futbol. I tot suma. Així que amb el marcador 2 a 2 l'ECV ja es veia a venir un d'aquells episodis marca de la casa en que l'equip comença guanyant i en els últims dos minuts se li escapa la victòria de les mans. Doncs mira no.
No he parlat del nostre crack Juliano, que ens va donar 2 dels gols i que va trastornar l'equip rival. Literalment. És cert que Juliano és un home dur, un brasiler collonut i molt ben parit, que juga dur. Pot ser molest, persistent, algun cop dolorós... però no juga a fer mal i sempre busca la pilota malgrat que en la trajectòria del seu peu fins a la pilota pugui copejar algun tormell.
Amb aquest caràcter sobre el terreny de joc, va despertar el costat més infernal d'alguns jugadors del loke que, sumat amb un xic de desesperació, van protagonitzar un partit dels més calents i cridaners que es recorden entre ribboners i greenies. Juliano va obrir el marcador, Jordi va fer el 2 i Juliano va donar-nos la victòria. Una victòria lluitada, suada, merescuda i cridada... cal dir que en els últims enfrontaments entre un equip i altre la balança es decanta cap al Lokemotiva de Moscú, que ha vençut en la majoria d'enfrontaments; sempre amb polèmica i sempre competitius. Alguns massa queixiques i nerviosos i d'altres més esportius, com a tots els equips vaja. Així doncs, 2 a 3 favorable a l'ECV que ja suma 4 punts en la fase regular del grup 2.
Una abraçada als companys del Loke!
El primer partit va acabar en empat a 4 contra els Nou i el Xava, que per cert, algú els ha preguntat qui n'és de tots ells?
La veritat és que la meva memòria de peix i el puto malestar general que tinc del tros de encostipat que porto a sobre, no conviden a pensar gaire en com redactar una crònica d'aquell partit. Així doncs, em limitaré a dir que en el partit d'estrena dels ribboners, vam poder comptar amb la presència dels inestimables Miki, Isaac, Ramsés, Juliano i Gaspi... i els benrebuts i noves incorporacions: en Carlus (Carles, Carlos? Ja ens ho aclariràs...) i en Jordi, dos fitxatges del nostre "ojeador" Aleix Pagès i que van sorprendre gratament a la junta directiva de l'Eexèrcit de la Cinta Vermella.
En Carlos va mantenir molt bé la posició, va arriscar en atac i va manar en la seva banda quan va caldre, tot amb criteri i una bona dosis d'esperit d'equip. Li donem un 1 sobre 1.
M'atreviria a dir que en Jordi és el primer rastaman que juga a l'ECV i això ens encanta ja que sempre ens fa basarda fer algun fitxatge que es pentini com en Callejón. A banda d'això, l'entrenador està molt content amb el rendiment d'en Jordi ja que també entén a la perfecció la tàctica ribbonera i no compromet a l'equip al mig del camp. Excel·len en els seus marcatges, lluitador i golejador, arrodoneix el seu treball amb tècnica i jamaican style.
No us enganyo si us dic que els nostres jugadors encara no estan al 100% però per tenir mig equip nou, la cosa pinta bé... Els primers en marcar contra els 9+Xava vam ser nosaltres, que jugavem amb 6 per l'absència de Gaspi que va arribar tard per culpa d'un cargol que circulava per la carretera.
Quan va arribar el jugador rapitenc, no van trigar gaire en marcar els Xaves. De fet, van anar per davant del marcador tot el partit. Com no me'n recordo de com va anar la història ho faré fàcil, perdiem 4 a 3 i un minut abans de que s'acabés el partit, en Gaspi va fer el gol de l'empat.
Alineació: Juliano, Isaac, Ramsés, Carlos, Jordi, Miki i Gaspi.
Banqueta:
Gols: Juliano (2), Ramsés i Gaspi.
Incidències: Amenaça de l'àrbit jove benparit de treure una groga a en Ramsés, a banda d'això... tot correcte.
LOKEMOTIVA 2 - ECV 3
Pel que fa a la segona jornada... com sempre, va ser un derbi. Els lokemotiva hyper motivats fent honor al seu nom i l'exèrcit lluitador i estratega, fent honor al seu nom també.
La cosa va ser tan suada o més que en la primera jornada però val a dir que vam arribar a guanyar 2 a 0. L'equip jugava molt ben col·locat, sota les ordres d'Isaac al camp però cadascú sabia on havia de posicionar-se. Vam tenir la incorporació de Franky, un altre nou fitxatge del senyoret Aleix i que també va deixar un gran sabor de boca; va defensar perfectament la seva banda i no ho tenia fàcil perquè alguns lokers corren molt bojos i no són fàcils de cobrir.
El primer gol dels greenies va ser un golàs havent creuat dos metres del mig del camp i una mica des de la banda dreta, Sweet va fotre una vaselinaca de la puta hòstia que es va colar per l'escaire ribboner i que en Jordi, que en aquell moment feia de porter, no va poder preveure.
El gol de l'empat del loke va ser un xut des de la frontal de la porteria que, malauradament, en Jordi no va poder blocar i se li va colar per sota els peus... va ser un gol mig xurrero però ja se sap... com diu el mestre... futbol es futbol. I tot suma. Així que amb el marcador 2 a 2 l'ECV ja es veia a venir un d'aquells episodis marca de la casa en que l'equip comença guanyant i en els últims dos minuts se li escapa la victòria de les mans. Doncs mira no.
No he parlat del nostre crack Juliano, que ens va donar 2 dels gols i que va trastornar l'equip rival. Literalment. És cert que Juliano és un home dur, un brasiler collonut i molt ben parit, que juga dur. Pot ser molest, persistent, algun cop dolorós... però no juga a fer mal i sempre busca la pilota malgrat que en la trajectòria del seu peu fins a la pilota pugui copejar algun tormell.
Amb aquest caràcter sobre el terreny de joc, va despertar el costat més infernal d'alguns jugadors del loke que, sumat amb un xic de desesperació, van protagonitzar un partit dels més calents i cridaners que es recorden entre ribboners i greenies. Juliano va obrir el marcador, Jordi va fer el 2 i Juliano va donar-nos la victòria. Una victòria lluitada, suada, merescuda i cridada... cal dir que en els últims enfrontaments entre un equip i altre la balança es decanta cap al Lokemotiva de Moscú, que ha vençut en la majoria d'enfrontaments; sempre amb polèmica i sempre competitius. Alguns massa queixiques i nerviosos i d'altres més esportius, com a tots els equips vaja. Així doncs, 2 a 3 favorable a l'ECV que ja suma 4 punts en la fase regular del grup 2.
Una abraçada als companys del Loke!
Alineació: Juliano, Isaac, Ramsés, Franky, Jordi, Miki i Gaspi.
Banqueta:
Gols: Juliano (2) i Jordi.
Incidències: L'àrbitre dels mocasins fent de les seves... ara no et pito això i després et compenso pitant un fora al teu favor... ara no marco un fora de joc claríssim... i sense autoritat per amonestar certes jugades i conductes tant d'un equip com de l'altre; en su línea!!!
En resum, cal destacar el paper d'Isaac com a pulmó de l'equip i organitzador, que quan cal fot 4 aturades que ni un porter de futbol 7 somiaria fer i quan no juga amb el dit gros del peu tan inflat que sembla un troç de gingebre... Miki que està tenint un inici de lliga molt bo, segur en defensa i participant en atac; Ramsés el fals egipci que ja suma un gol però sabem que té molt per donar-nos encara; Juliano que de moment ens obre camí per seguir sumant punts amb 4 dianes en dos partits; Carlos, nova incorporació que parla el llenguatge ECV des del primer dia, com si haguéssim jugat junts sempre; Franky ídem i això que acaba d'aterrar de Vietnam... Jordi que és el recanvi natural de l'Aleix, lluitador, defensa i ataca amb la mateixa intensitat, també parla amb els companys (tot i que és menys cridaner que en Pagès); Jo mateix, en Gaspi, que com a crítica personal encara estic una mica lluny d'aportar el màxim de mi però he fet un golet important i he fet el meu paper en defensa amb un aprovat. Encara ens falten en Martos, l'Aleix, en Rustu i l'Eudald, que no han pogut jugar degut a forces majors però que l'equip ja els espera en el pròxim enfrontament contra Los del Bar.
